Resultats de la cerca

Fou argenter d’ofici La seva activitat literària es concentrà gairebé exclusivament en les publicacions populars que impulsà l’editor Innocenci López Amb els pseudònims Fantàstic , A March i Matias Bonafè publicà a La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa milers d’articles que se situen entre la crònica d’actualitat i l’anotació costumista Reservava per a la poesia i el teatre humorístics el pseudònim de Celestí Gumà , o C Gumà  Entre el 1882 i el 1886 publicà uns 58 opuscles còmics, alguns dels quals són curtes peces teatrals que obtingueren una gran popularitat Continuador de la…

Fill d’Esteve Roure i Gelat, de Maçanet de la Selva, i de Susanna Gelat, de Pineda de Mar, els quals amb el seu matrimoni uniren el patrimoni de les dues branques familiars, pertanyia al sector de la pagesia catalana establerta per contractes emfitèutics en parcelles de dimensions rendibles i que vivia d’una manera acomodada Establert a Vall Xirau Santa Susanna, Maresme, escriví en català unes Memòries enregistrades en dos llibres de notes que es troben dipositats a l’Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar El primer volum és un petit quadern de cinc folis que comença l’any 1687 amb el…

Descendent d’una família de músics, a divuit anys es traslladà a Barcelona, on treballà com a violinista al Gran Teatre del Liceu El 1851 anà a París com a director d’una companyia de ballet, per a la qual compongué algunes obres La seva actuació a França li proporcionà molt bones crítiques i cridà l’atenció de DFE Auber Ingressà al conservatori de la capital francesa i guanyà el segon premi de composició Fou violinista i director de diversos teatres de París, fins que el 1854 tornà a Catalunya i aconseguí la plaça de mestre de capella de Castelló d’Empúries El 1858 marxà a Le Havre, on li…

El concepte deu el seu nom al tractat del mateix nom de Philippe de Vitry, que, pels seus avenços en la tècnica de la notació musical, suposà un revulsiu per a la concepció musical del començament del segle XIV En general es qualifica amb aquesta denominació totes les novetats musicals que es produïren, especialment a França, durant el segle XIV A més d’un evident progrés en l’art de la notació, l' ars nova comportà un salt endavant en la tècnica de composició del motet que permeté, per primer cop i gràcies a la tècnica d’unificació de la isorítmia, planificar i edificar grans estructures…

Collaborà a Vida Nova , El Matí , La Veu de Catalunya , En Patufet , Esplai , Xarleston Literari , Diario de Barcelona  i El Correo Catalán Escriví novella rosa — Les noies de moda 1923, La noia lliure 1925, La Totó flirteja 1930, El primer amor 1932 i Amor i turisme 1933— i publicà els reculls de narracions Brossa i Gent de Liceu , entre d’altres També escriví diverses peces teatrals breus — Amors d’ara 1918, L’autor 1928,  Els sis corders de Blanes 1931,  El recién llegado o l’americano nou 1943, bilingüe, i d’altres—, algunes de les quals són adreçades al públic infantil i…

Fill de Joan de Coloma i de Cardona Participà en la guerra contra Portugal 1581, serví a Sicília 1584 i en l’exèrcit de Flandes 1588-1600 Es destacà a les batalles d’Aumale 1592 i de Doullens 1595 fou ascendit a mestre de camp i nomenat cavaller de l’orde de Sant Jaume 1597, malgrat la seva ascendència jueva El 1600 fou traslladat a Perpinyà com a governador i com a capità general dels comtats de Rosselló i de Cerdanya, i en 1611-17 fou lloctinent de Mallorca Tornà a Flandes i participà en la invasió del Palatinat amb Ambrosio de Spinola Fou ambaixador 1622-24 a la cort de Jaume I d’…

Conseller i camarlenc del rei Joan I des d’abans de la seva ascensió al tron Fill de Gilabert VI de Centelles i de Montcada Heretà del seu germà Pere la senyoria d’Olfarb Participà en la guerra contra Castella 1365-69, en la qual caigué presoner, en un atac contra Portsmouth i les costes angleses en collaboració amb els francesos segurament el 1377, en la lluita contra l’infant Jaume de Mallorca 1374-75, en la guerra contra el comte d’Empúries 1385 i en la defensa de Catalunya contra la invasió dels Armanyac 1389-90 Dugué a terme diverses ambaixades a la cort papal d’Avinyó per negociar el…

Vida Fill del músic de capella Jacint Joncar La catedral de Vic fou, probablement, el lloc on es formà, sota el mestratge d’Antoni Jordi El 1789 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral de Tarragona, en la qual succeí al mestre Antoni Milà Feu oposicions, infructuosament, per als mestratges de capella de les seus de València 1793 i Granada 1796 Autorn de més de dues-centes obres, la major part d'elles es conserva a la seu de Tarragona Compongué abundant música litúrgica —motets, responsoris, lamentacions— i música religiosa en romanç —villancets, càntics, goigs, rosaris— En la…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1934, en fou president de la secció de muntanya 1946-52 i membre d’honor del Centre Acadèmic d’Escalada CADE Practicà l’alpinisme als Pirineus, els Alps, l’Atles i l’Himàlaia Director de la revista Montaña,  durant 14 anys, i director del servei de publicacions del CEC fins el 1987, també fou assessor de la collecció “Llibre de Motxilla” de Publicacions de l’Abadia de Montserrat Juntament amb la seva esposa, Maria Antònia Simó, escriví diverses guies excursionistes que publicà el CEC, entre d’altres  Alt Berguedà i Cardener 1965…

Conegut amb el nom de Jordi de Déu , era esclau de Jaume Cascalls des del 1363 en l’obra de les tombes reials de Poblet Degué adoptar el nom de Jordi Joan en ésser manumès En 1377-78 treballà a Cervera —on se li atribueix el sepulcre de Ramon Serra i un retaule a la capella de Sant Martí de l’església de Santa Maria— allà s’associà amb l’escultor Bernat Pintor, de Berga, per a tota mena de treballs Entre el 1380 i el 1391 feu a Poblet els sepulcres de Joan I, les seves mullers, diversos infants i Joana d’Empúries El 1385 i el 1387 compongué els retaules de Vallfogona de Riucorb i…