Resultats de la cerca
Es mostren 13055 resultats
sinagoga
Interior de la sinagoga de Barcelona
© Fototeca.cat
Judaisme
Nom donat en el món grecollatí (gr: συναγωγή) al lloc de reunió per al culte jueu (hebr: bēt ha-kěneset), a partir de l’època postexílica (segle VI aC).
Sembla que, en un principi, era destinada únicament a la lectura pública i a l’estudi de la Llei, i no a la pregària o al culte pròpiament dits D’origen discutit, és gairebé segur que la destrucció del temple de Salomó 587 aC i la deportació a Babilònia 586 aC hi tingueren un paper important El culte espiritual, propugnat per Ezequiel, com a substitució del sacrificial, juntament amb l’obra de restauració d’ Esdres segle V aC, exigia la formació de centres d’estudi de la Llei Al llibre de Nehemies hom troba ja un esquema de la futura litúrgia sinagogal —origen d’una bona part de la litúrgia…
Arxiu Municipal d’Alzira
Historiografia catalana
Fons arxivístic que inclou tant la documentació municipal de la vila d’Alzira, com la relativa als nuclis que constituïen el seu terme particular en època medieval i moderna.
Així, juntament amb els documents de la mateixa vila i dels ravals de Sant Agustí i Santa Maria, s’hi troben també els dels llocs i les alqueries d’Algemesí, Carcaixent, Guadassuar, Toro, Cabanyes, Benimaclí, Ternils i Cogullada, des de la conquesta de Jaume I el 1242, fins a mitjan s XVI, en què adquiriren la independència o es despoblaren És un dels arxius valencians més rics i ben conservats, amb diplomes des del s XIII, i sèries documentals des del s XIV La collecció diplomàtica, amb 575 pergamins, conté privilegis reials i escriptures notarials, que abracen una àmplia cronologia, des del…
extravaganza
Música
Obra instrumental caracteritzada per l’ús de recursos musicals no convencionals -ja sigui respecte a l’època, al gènere, a l’estil, etc.- amb intenció satírica, caricaturesca o grotesca.
El terme fou utilitzat des del final del segle XVIII, especialment a Anglaterra, en obres escèniques de caràcter popular que procedien de la burlesca i que van tenir molta acceptació al principi del segle XIX
museus arqueològics als Països Catalans
Historiografia catalana
El conjunt d’entitats museístiques d’arqueologia als Països Catalans iniciaren la seva trajectòria científica i cultural al final del s. XIX, seguint les ideologies dominants de l’època.
Normalment, arrenquen de colleccions privades d’aficionats i/o d’antiquaris que acabaren donant-les als ajuntaments o a altres institucions de rang superior per tal que els garantissin una conservació eficient i una exposició pública Sovint, aquests centres d’exposició i de recerca no es troben a les grans capitals, sinó més aviat en pobles on els ciutadans més illustrats tingueren cura dels elements antics que anaven apareixent per la comarca i els guardaven en l’embrió del que acabaren essent els museus arqueològics dels Països Catalans, ja sigui en l’àmbit local, comarcal o nacional En són…
Sant Domènec de Peralada
Convent
Convent dominicà establert el 1578 pel vescomte de Rocabertí Francesc Dalmau, a l’antic convent de canonges augustinians de la vila de Peralada (Alt Empordà).
Compost normalment per quatre comunitaris, fou exclaustrat el 1822 i la seva senzilla edificació es convertí en hospital i caserna de la guàrdia civil Ara es troba en ruïnes, però li resta un petit claustre romànic s XII de l’època dels canonges augustinians, restaurat
Tuscania
Ciutat
Ciutat de la província de Viterbo, al Laci, Itàlia, situada a la dreta del Marna, sobre pedra tosca.
Centre etrusc, florí ja al s III aC Hi ha restes dels murs etruscs i una necròpoli s III-I aC De l’època medieval hi ha l’església de SPietro s VII-XII i les romàniques de Santa Maria Maggiore i Della Rosa
Barea
Ciutat
Ciutat romana, situada a Villaricos (Cuevas de Almanzora, Almeria).
Factoria púnica des del segle V aC pesca, mines d’argent i de plom, assolí una gran importància econòmica a l’època romana Perdurà fins a la dominació sarraïna Resten ruïnes de les fàbriques de salaó romanes, i han estat excavades diverses necròpolis per Siret
Gabaon
Antiga vila de Palestina, molt pròxima a Jerusalem.
Densament poblada des del 3100 aC, fou abandonada el 1570 aC, i no fou iniciada una nova ocupació de la ciutat fins el 1350 aC A l’època de Josuè formava part d’una tetrarquia hevea Sotmesa pels israelites, fou incorporada al territori de Benjamí
Lentini
Ciutat
Ciutat de la província de Siracusa, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Fundada el 729 aC, fou escenari de les guerres púniques i de les invasions àrabs i adquirí un cert dinamisme durant l’edat mitjana Les excavacions arqueològiques n'han tret al descobert restes de fortificacions, així com bronzes i terracotes de l’època clàssica
Lerma
Municipi
Municipi de la província de Burgos, Castella i Lleó, drenat pel riu Arlanza.
És un mercat agrícola amb activitat industrial sector alimentari i tèxtil El nucli té una sèrie d’edificis remarcables, construïts el s XVII, entre els quals hi ha el Palau dels Ducs, i diversos edificis religiosos De la mateixa època se'n conserven les muralles
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina