Resultats de la cerca
Es mostren 4513 resultats
Pere Sacoma
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres.
Actiu a Girona, on és documentat des del 1368, any en què acabà la construcció d’un pont sobre el Ter i contractà l’edificació de la torre de l’excollegiata de Sant Fèlix probablement dirigí també les obres del temple fins a rebre el darrer sou, l’any 1379 Des del 1369 al 1394, que deixà d’aparèixer en els llibres d’obra, ocupà el càrrec de mestre major de la seu gironina sota la seva direcció les obres experimentaren un avenç considerable Així, l’any 1377 quasi totes les capelles de les dues primeres crugies prop de l’absis eren ja construïdes Hom li atribueix, sense gaire fonament, la idea…
Dalmau de Sacirera
Història
Cavaller.
Sembla que fou el fill segon de Guillem, senyor de Sant Guim Era castlà del castell de Savallà 1389 Fou conseller i promotor de Martí I i algutzir de Martí el Jove, el qual serví a Sicília Intervingué activament en els parlaments de Barcelona i Tortosa 1410-12 Partidari de Jaume II d’Urgell, fou un dels seus enviats al rei Ferran I, amb el qual s’indisposà acabà per reconèixer, en nom de Jaume, la seva sobirania i li jurà fidelitat 1412 Posseí els castells de Tavascan i Surri vall de Cardós, possiblement fou senyor de Montclar i Marcovau, i, amb la seva muller, Margarida de Canet, rebé la…
John Ruskin
John Ruskin
© Fototeca.cat
Literatura anglesa
Política
Escriptor anglès que dugué a terme una àmplia obra escrita i una intensa activitat política com a reformador social i moralista.
Entre aquests escrits cal esmentar Unto This Last 1862 sobre els principis de l’economia política Però és en el camp de la teoria i la crítica de l’art on tingué més transcendència i repercussió Defensor, des del 1851, dels prerafaelites —grup amb el qual mantingué una relació estreta—, revalorador de l’obra de William Turner, escriví alguns dels texts fonamentals de la segona meitat del segle XIX Modern Painters 1843, The Seven Lamps of the Architecture 1849 i The Stones of Venice 1851, text que acabà gairebé amb el neohellenisme de l’Amèrica del Nord i d’Europa substituint-lo pel…
Robert Ivanovič Roždestvenskij
Literatura
Poeta rus.
Estudià a la Universitat de Carèlia i acabà la carrera a l’Institut Gorki de Literatura, a Moscou, on es graduà l’any 1956 Seguidor de la poesia publicista i deixeble de Majakovskij , els seus temes són la pròpia experiència, la seva generació, els herois desconeguts de l’era tecnològica, l’home en l’espai i els deures del poeta Amb A Voznesenskij , J Jevtušenko , i B Akhmadulina , formà part de la renovació de la lírica posterior a la mort de Stalin, caracteritzada per una major llibertat i un cert distanciament de la militància socialista El 1979 li fou atorgat el premi Lenin Entre els seus…
Domènec Rovira
Escultura
Escultor.
Abans del 1632 ja tenia taller a Barcelona, on realitzà encàrrecs d’importància Són obra seva un Sant Pau per a Santa Maria del Mar 1639 donat per Pau Ferran, l’escultura del retaule major del Bonsuccés 1639 i un riquíssim sagrari amb quaranta-vuit figures 1641 Entre el 1644 i el 1658 féu els retaules del Roser de Sant Vicenç de Llavaneres, de la Mare de Déu de l’Aigua a Vilafranca del Penedès, del Roser a Calella, un Sant Jeroni per a Sant Jeroni de la Murtra, el retaule major de Collbató, el de la Porciúncula al claustre dels franciscans de Barcelona i el de Sant Francesc a la catedral…
Juan Miguel de Roncali y Destefanis
Història
Titulat comte de Roncali.
Enginyer militar, fill tercer del noble genovès comte Gian Michele Roncali, que lluitava al servei del rei d’Espanya Inicià la carrera militar el 1746 Participà a la guerra d’Espanya contra Portugal 1762 i després tingué diverses destinacions com a enginyer-cap a Caracas, La Guaira i Puerto Cabello El 1783 fou ascendit a brigadier i participà al setge d’Alger Destinat a Barcelona, reconstruí el palau de Capitania General —antic palau del virrei— en un estil classicista, reformà la muralla de mar, féu noves obres a la Ciutadella i acabà el castell de Montjuïc Participà al setge de Gibraltar…
Víctor Manuel III d’Itàlia
Història
Rei d’Itàlia (1900-46) i d’Albània (1939-43) i emperador d’Etiòpia (1935-41).
Fill i successor d’Humbert I Els primers anys del seu regnat el país prosperà, gràcies a la política liberal de Giovanni Giolitti/> A l’exterior acabà, amb èxit, la guerra de Líbia 1911-12 Intervingué personalment i amb un gran prestigi en la Primera Guerra Mundial, però a partir del 1922 tolerà que el feixisme s’emparés d’Itàlia Sempre a remolc de les decisions de Mussolini, consentí a la guerra d’Etiòpia 1935 —la qual cosa li valgué el títol imperial—, a l’ajuda a les tropes franquistes a Espanya 1936-39, a l’annexió d’Albània 1939 i a l’entrada d’Itàlia en la Segona Guerra Mundial al…
Vladimir Tatlin
Arquitectura
Escultura
Pintura
Arquitecte, escultor i pintor rus.
Llicenciat en arquitectura a Moscou el 1910, s’associà amb A Vesnin El 1912 participà, amb pintures cubistes, a la mostra Cua d’Ase amb Larjonov, Gončarova, Malevič i Chagall El 1913, després d’una visita al taller de Picasso, féu els primers relleus polimatèrics de concepció abstracta, en la qual cosa té origen el constructivisme, i es diferencià des del començament del suprematisme de Malevič A la revolució del 1917, esdevingué més intransigent a la proclama del “nou art revolucionari” en sentit arquitectonicoindustrial productivisme, i s’ajuntà amb Rodženko 1916, els germans Pevsner i…
Manuel Tolsà Sarrión
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte.
Estudià amb Puchol a l’Acadèmia de Sant Carles de València, i a la de San Fernando de Madrid ho féu amb Juan de Mena i —l’arquitectura— amb Gilabert Fou acadèmic de mèrit Obtingué el càrrec de director d’escultura a l’Academia de Bellas Artes de San Carlos de Nueva España, on arribà el 1791, portant-hi nombrosos buidats de l’estatuària clàssica Contribuí poderosament a la implantació de l’art neoclàssic a Mèxic, principalment a través de les seves obres, malgrat que també formà deixebles avantatjats La seva estàtua eqüestre de Carles IV , de dimensions colossals i fosa en bronze d’una sola…
Teodoric III de Borgonya-Nèustria-Austràsia
Història
Rei franc de Nèustria i Borgonya (673 i 675-691) i d’Austràsia (679-691).
Era germà i successor de Clotari III Durant molts anys fou un pupil del mestre de palau Ebroí, el qual imposà sense cap consulta com a rei de Nèustria a la mort del seu germà Tot seguit fou deposat per la noblesa i reclòs al monestir de Saint-Denis, mentre que Ebroí fou desterrat Mort Khilderic II d’Austràsia 675, tornà a ésser nomenat rei, però aquest cop fou Ebroí qui el derrotà i li oposà el seu fill Clodoveu III Tot seguit arribaren a una entesa i Ebroí protegí de nou Teodoric III i fins intentà d’imposar-lo a Austràsia, cosa que obtingué el 679, després de la mort de DagobertII, malgrat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina