Resultats de la cerca

Format a Sant Carles Residí un quant temps a Rio de Janeiro Tècnicament molt depurat, la seva obra, en la qual destaquen els temes de moros i les marines, assolí un important èxit internacional al seu temps i modernament ha estat revalorada, especialment en el món de les subhastes i del comerç artístic El Museu de Belles Arts de València conserva la seva Valenciana plorant

Es formà a Llotja, on obtingué premis en l’assignatura de flors El 1790 anà pensionat a València per estudiar amb Benet Espinós a l’Acadèmia de Sant Carles, on també fou premiat S'incorporà al professorat de Llotja el 1794 Té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona, a l’Acadèmia de Sant Jordi i al Museu de Belles Arts de València

Promogut per Napoléo I, fou dirigit per CPercier i PFFontaine Inspirat en les arts grecoromanes i egípcies, imposà els angles rectes i una certa rigidesa en la decoració Els mobles d’aquest estil, el principal creador dels quals fou GJacob, eren de superfícies llises amb aplicacions de bronze daurat Aquest darrer material fou també molt emprat en rellotges, canelobres i tota mena d’objectes decoratius

Pau Forment treballà amb els seus dos fills en el retaule de Montaragó 1495 i en el retaule de les clarisses de la Puritat de València 1505, Museu de Belles Arts de València Els seus fills Damià Forment i Onofre Forment feren conjuntament el retaule de la capella dels Argenters de la catedral de València L’estil, tot i que apunta detalls renaixentistes, és d’estructura gòtica

S’inspirà en l’ Arts and Crafts , bé que integrà el maquinisme Destacaren les exposicions a Colònia 1914 i a Stuttgart 1927, on totes les possibilitats de la nova arquitectura eren ja apuntades Entre els collaboradors cal esmentar Karl Schmidt, Theodor Fischer, Hans Poelzig, Joseph Hoffmann, Henry van de Velde, Mies van der Rohe i Peter Behrens Dissolt el 1934, fou refundat el 1947

Féu estudis artístics a l’acadèmia Baixas, al taller de Ramon Sanvisens i a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona S'establí el 1966 a Sant Esteve d’en Bas Garrotxa i installà el seu estudi La seva primera exposició individual tingué lloc el 1953 a Barcelona La seva obra, olis i aquarelles, se centra en paisatges garrotxins i en marines, de caràcter bucòlic

Es produeix quan, després d’haver estat impressionades per un excés de llum, són tractades amb un revelador superficial La solarització és aplicada a la fabricació d’emulsions directament autopositives emprades en les arts gràfiques i en la reproducció fotogràfica El canvi de color que experimenten moltes substàncies en ésser exposades a la llum solar durant un temps prolongat també és un fenomen de solarització

És el segon edifici de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València Amb una clara vocació educativa i d’entreteniment, conté més de vint colleccions prestades per diferents museus de ciències d’arreu del món i està organitzat en tres grans àrees, a més d’un museu virtual que proporciona informació científica per internet i un auditori amb capacitat per a 300 persones

Fou professor i rector de la Columbia University, de Nova York 1901-45 Edità Educational Review 1891, i escriví The Meaning of Education 1898, Education in the United States 1910 i The Path to Peace 1930 Milità activament en el partit republicà i presidí l’American Academy of Arts and Letters 1928-41 Li fou concedit el premi Nobel de la pau el 1931

Format a l’escola de la Junta de Comerç i, pensionat, a Roma Fou professor de dibuix de l’antic i del natural a la Llotja barcelonina des del 1841 i acadèmic de San Fernando Conreà un estil derivat del neoclassicisme És autor d’una Nativitat Museu d’Art Modern de Barcelona i d’un Naixement de Venus Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi