Resultats de la cerca
Es mostren 4945 resultats
mirmecofàgids
Mastologia
Família de mamífers edentats del subordre dels xenartres, de cos robust i allargat, que atenyen una longitud total d’1,20 m.
No tenen dents i el musell presenta una forma tubular la boca, petita i estreta, conté una llengua vermiforme, que a l’espècie més grossa pot arribar a tenir 1 m de llargària La morfologia bucal va lligada amb el tipus d’alimentació són insectívors i es nodreixen introduint llur llengua viscosa dins els formiguers i termiters La família comprèn tres gèneres Myrmecophaga os formiguer, Tamandua i Cyclopes Habiten a Amèrica, des del centre del continent fins a l’Argentina
Corpus Iuris Civilis
Història del dret
Nom donat al sXII a la compilació de dret romà duta a terme per ordre de Justinià (sVI), la qual tingué vigència fins als temps moderns.
Comprèn El Codi , compilació de constitucions imperials en dotze llibres el Digest , recull en cinquanta llibres de solucions donades a casos concrets com a resultat de la pràctica dels juristes les Institucions , dedicades a l’ensenyament del dret i les Novelles o Novellae Constitutiones post Codicem , que recullen les noves constitucions dictades per Justinià des de la promulgació del seu Codi fins a la seva mort 565 Al final hi ha un recull medieval anomenat Libri feudorum , relatiu als llombards
Constitució d’Atenes
Història
Un dels 158 tractats relatius a les institucions dels diversos estats grecs, redactat entre els anys 329-322 aC.
Atribuïda a Aristòtil, a un deixeble seu o, erròniament, a Xenofont, consta de dues parts una, històrica, que comprèn la relació de la constitució original i de les onze reformes subsegüents i una altra que descriu l’estat de les institucions en ésser referides d’aquesta part cal destacar els capítols dedicats a les funcions del consell, dels arconts i dels tribunals de justícia Fou vigent fins al s VII dC, però no en fou trobada cap còpia —fragments— fins cap al 1880
Cançoner musical de Barcelona
Literatura catalana
Col·lecció de manuscrits poeticomusicals en forma manuscrita.
Data devers el 1530 Conservat al manuscrit 454 de la Biblioteca de Catalunya, comprèn 122 obres, de les quals 98 amb text llatí, i les restants, en castellà Els villancicos de tema religiós són en part obra d’autors hispànics i en part obra de neerlandesos Josquin Des Prés, Gaspar Weerbecke, entre d'altres les peces profanes són d’Anchueta, Mondéjar, Lope de Baena, Peñalosa, Fletxa el Vell, Pastrana, Morales, entre altres Conté part del repertori del duc de Calàbria
,
petromizòntids
Zoologia
Família de ciclòstoms de cos llarg i cilíndric i cua comprimida.
És el grup més nombrós i difós dels àgnats actuals La presència de l’embut bucal els permet no tan sols de nodrir-se, sinó també de fixar-se sobre les pedres Algunes espècies són d’aigua dolça, però n'hi ha també d’altres que, nascudes als rius, es traslladen a la mar i tornen a l’aigua dolça per reproduir-se Dels diversos gèneres que comprèn la família, a la Mediterrània n'hi ha dos, Lampetra i Petromyzon
enoploides
Zoologia
Classe de nemertins armats amb agullons verinosos a la cavitat de la trompa.
Són força grossos, i tenen tres capes musculars i una boca anterior al cervell i que s’obre a la cavitat de la trompa Comprèn dos ordres els haplonemertins, de coloració viva, que inclouen formes pelàgiques que neden o suren a mar oberta, formes d’aigua dolça, terrestres tropicals i subtropicals i formes marines litorals, i els bdellonemertins, amb probòscide no armada però derivada de l’armada, espècies comensals en les cavitats de cargols d’aigua dolça o de cloïsses marines
cors
Lingüística i sociolingüística
Conjunt dels dialectes italians parlats a Còrsega, dividits en dos grups separats per la cadena de muntanyes que travessa l’illa en sentit NW-SE.
El dialecte cismuntà comprèn les parles de les zones de cap Corso, Bastia, Aleria, Corte i Balanga, i l' ultramuntà , les d’Ajaccio, Vico, Sartena i Bonifacio El cismuntà, a causa de la toscanització intensa a què fou sotmès, pot ésser considerat part integrant dels sistema toscà l’ultramuntà és fortament lligat al sard septentrional, a causa de la probable afinitat lingüística de les poblacions preromanes i de la precoç separació de les dues illes de la resta del món romà
queleutòpters
Entomologia
Ordre d’insectes pterigots.
Comprèn individus hemimetàbols, de fins a 30 cm de longitud, de cos cilíndric insecte bastó o aplanat insecte fulla , amb ales heterònomes de dimensions i estructura diferents, o àpters, de mesotòrax, metatòrax i potes llargs, tarsos de cinc artells i aparell bucal mastegador Hi han espècies herbívores i nocturnes Llur mimetisme, juntament amb llur cripsi, homocromia i immobilitat davant d’estímuls, fa que passin fàcilment inadvertits Habiten sobretot a les regions tropicals i subtropicals, però també són presents als Països Catalans insecte bastó
Ciutat del Teatre
Teatre
Equipament cultural dedicat a les arts de l’espectacle situat al voltant de la plaça Margarida Xirgu, vora la muntanya de Montjuïc de Barcelona.
El projecte fou encarregat per l’Ajuntament a Lluís Pasqual el 1997 i el 2000 es formalitzà, juntament amb la Diputació de Barcelona, la constitució del consorci de la Ciutat del Teatre Aquest complex comprèn el Mercat de les Flors —habilitat com a espai escènic municipal—, el Palau de l’Agricultura —nova seu de la Fundació Teatre Lliure i on es troben el Teatre Fabià Puigserver i l’Espai Lliure— i l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona
boswèl·lia
Botànica
Gènere d’arbres, de la família de les burseràcies, de fulles imparipinnades i tiges riques en canals secretors, flors blanquinoses i fruits en drupa, originari de l’Àsia sud-occidental, Somàlia i Etiòpia.
Comprèn diverses espècies interessants per les oleoresines que segreguen en ferir-ne l’escorça La més coneguda, B carteri , produeix un làtex que en assecar-se en forma de llàgrima constitueix l’encens B frereana , de Somàlia, produeix l’elemí africà, de qualitat inferior a la del veritable o de Manila B papyrifera , d’Abissínia, dóna una substància molt semblant a l’encens B serrata , que es fa a l’Índia, és l’única espècie no conífera que produeix trementina i colofònia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina