Resultats de la cerca
Es mostren 1238 resultats
Ecologia i medi ambient 2014
Ecologia
Residus de plàstic al mar Grans quantitats de microplàstics podrien estar passant a la cadena alimentària marina i als fons oceànics © NOAA's Marine Debris Program La producció i la mala gestió dels residus afecta bona part del planeta, i diversos estudis presentats el 2014 van mostrar la preocupant acumulació de deixalles en zones sensibles, com els mars i els oceans Les dades obtingudes per l’expedició científica Malaespina 2010-14, liderada per experts del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC, van demostrar l’existència de residus plàstics en tots els oceans, però amb cinc…
Dret 2009
Dret
Internacional En el context jurídic internacional, l'any 2009 va ser el de l'inici del procés judicial al Tribunal de la Haia contra Radovan Karadžić per jutjar les seves responsabilitats en els actes de genocidi ètnic, en la guerra serbobosniana a Srebrenica el 1995 En un altre context va destacar l'aprovació al Congrés dels Estats Units de la reforma sanitària proposada pel president Obama, fet que significa una fita històrica en aquest país en l'assegurança d'un dels drets socials bàsics de l'ésser humà A la Unió Europea, el tractat de Lisboa va entrar en vigor l'1 de desembre de 2009 La…
Bahrain

Vista dels gratacels que configuren el paisatge de Bahrain
© Tourism of Bahrain
Estat
Estat d’Àsia, format per un grup d’unes 30 illes del golf Pèrsic situades a uns 24 km de la costa E d’Aràbia Saudita i a uns 28 km de la costa W de Qatar; la capital és Manama, situada al nord de l’illa d’Al-Baḥrayn.
La geografia Les illes principals són Al-Baḥrayn 572 km 2 , Al-Muḥarraq 17,4 km 2 , Sitra 9,9 km 2 , Umm Nas’ān 19 km 2 i Hawar 38 km 2 Un dic artificial de 3 400 m de longitud uneix les illes d’Al-Baḥrayn i Al-Muḥarraq, que són les principals del grup i un altre dic de 24 km Al-Baḥrayn amb l’Aràbia Saudita Totes les illes són, en general, planes i sorrenques, amb temperatures altes i forta humitat La vegetació és integrada per nombroses espècies xeròfiles Els recursos econòmics tradicionals arròs, dàtils i la pesca d’ostres perleres han estat superats amb escreix per l’explotació…
Ecologia i medi ambient 2010
Ecologia
Continua la lluita contra el canvi climàtic La ciutat mexicana de Cancun va acollir del 29 de novembre al 10 de desembre de 2010 la 16a Conferència de les Parts de la Convenció Marc de les Nacions Unides pel Canvi Climàtic COP-16, que és la continuació de la cimera del clima celebrada un any abans a Copenhaguen i que va fracassar L’objectiu inicial era aprovar a Cancun un acord internacional que ampliés i donés continuïtat al protocol de Kyoto, que expira el 2012, i, d’altra banda, concretar algunes de les propostes d’ajuda als països en desenvolupament que es van apuntar a la reunió de la…
Dret 2018
Dret
El 2018 es va celebrar el 70è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides © UN Photo El context jurídic mundial durant el 2018 va estar caracteritzat per la revifada de les opcions polítiques populistes i autoritàries Brasil, Hongria, Polònia, Itàlia, etc i l’accentuació de plantejaments unilaterals en la geoestratègia mundial Estats Units d’Amèrica Les conseqüències d’aquest fet van ser especialment negatives per a la garantia dels drets fonamentals dels sectors socials més desfavorits l’augment dels morts i desapareguts a la…
Eugeni d’Ors i Rovira
Eugeni d’Ors i Rovira
© Fototeca.cat
Filosofia
Literatura
Escriptor i filòsof.
Vida i obra Estudià dret a la Universitat de Barcelona i es doctorà a Madrid amb la tesi Genealogía ideal del Imperialismo Teoría del Estado Héroe 1905 El 1903 participà en el Primer Congrés Universitari Català, on intervingué amb una ponència que tractava de l’extensió dels ensenyaments especulatius, tot proposant la creació d’una facultat laica de teologia separada de la de filosofia, en una intervenció molt crítica amb la situació dels estudis filosòfics tradicionals dins l’àmbit català Abans havia collaborat publicant poemes, articles de pensament polític i de crítica literària i…
, , ,
arquebisbat de Tarragona

Mapa de l’arquebisbat de Tarragona
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica, que té per capital la ciutat de Tarragona.
És seu metropolitana i primada, cap de la província eclesiàstica Tarraconense Es desconeix l’àmbit exacte de la primitiva arxidiòcesi anterior a la invasió àrab quan l’arquebisbe Bernat Tort reestructurà els límits diocesans entre els anys 1146 i 1154 reclamà a la diòcesi de Barcelona el Penedès, fins a Sitges, i a la de Vic tot l’actual arxiprestat de Santa Coloma de Queralt, però els límits es reduïren per la part de Barcelona a la línia que anava de Guimerà a Conesa i les Piles Se li va incloure, en canvi, tot l’arxiprestat de Maldà, que pertangué a Vic fins el…
bisbat de Lleida

Mapa del bisbat de Lleida
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació eclesiàstica que té per capital la ciutat de Lleida.
El bisbat primitiu s’extingí amb l’ocupació sarraïna 719 Després de la conquesta cristiana 1149, el bisbe de Roda de Ribagorça, Guillem Pere de Ravidats, hi restablí el culte catòlic i hi traslladà la seva seu episcopal La nova demarcació episcopal uní, a l’antic bisbat de Roda , els territoris lleidatans tornats a conquerir integraven el bisbat de la zona dels Monegres, el Baix Cinca, el comtat de Ribagorça, la Llitera, el Segrià i les Garrigues El 1203 el papa Innocenci III solucionà les antigues disputes entre Roda i Osca i fixà el límit occidental al riu Cinca, fins a l’església de…
Els reptes de la identitat nacional
A escala individual o collectivament, la identitat no és una opció unidimensional ni estàtica, sinó més aviat la síntesi d’un conjunt de diferenciacions i identificacions, uns sentits de pertinença que poden canviar dins d’una relativa estabilitat En principi, són identificacions no excloents entre elles cadascú pot sentir-se alhora membre d’una comunitat local, d’una comunitat cultural i d’una comunitat política Però no són fàcilment subdivisibles —no solem identificar-nos indistintament amb diversos llocs, cultures o ciutadanies—, ni els donem tampoc la mateixa valoració, sinó un grau de…
L’ensenyament i la renovació científica
L’ensenyament de primeres lletres Durant el segle XVIII s’estengué i es consolidà l’ensenyament de primeres lletres centrat en l’aprenentatge de la lectura, de l’escriptura i dels comptes —limitats a les quatre operacions bàsiques i coneguts popularment com “la nombra”—, juntament amb l’ensenyament del catecisme, de la religió catòlica i dels bons costums Eren moltes les viles i poblacions que disposaven d’un mestre de primeres lletres al principi del segle i que al final del segle XVIII en tenien dos o mes Els mestres havien d’ensenyar a molts —massa— nens de cop, molts més dels que calia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina