Resultats de la cerca
Es mostren 2580 resultats
salari
Economia
Dret del treball
Rendes rebudes pel treballador en contrapartida a la seva col·laboració al procés productiu.
Aquestes rendes poden referir-se a un cert període de temps salari per temps i s’anomenen jornal, setmanada o mesada segons el període a què faci referència poden referir-se a una feina feta salari a preu fet , i salari a la part , si hom paga un percentatge respecte al valor del producte obtingut Cal distingir també entre salari monetari , si indica un muntant d’unitats monetàries corrents, sense cap referència al poder adquisitiu que es deriva de la seva tinença, i salari monetari deflacionat , segons la variació dels preus La teoria econòmica, principalment de la revolució industrial…
Castell de Montdony (els Banys d’Arles)
Situació Les ruïnes d’aquest castell s’aixequen en un petit turó rocallós al sud-est del poble de Montalbà ECSA - A Roura Les restes de l’antic castell de Montdony s’alcen sobre un petit turó al sud-est del poble de Montalbà de l’Església Des del castell es domina visualment tota la vall de Montalbà, closa al nord per les gorges de Montdony, que la separen de la vall del Tec Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 26′ 38″ N - Long 2° 41′ 8″ E Per a arribar-hi, partint dels Banys d’Arles, cal agafar la carretera D-53, que després de fer un recorregut d’uns 8 km porta fins al poble de Montalbà de l’…
Sant Andreu de Calbera (Beranui)
Art romànic
Situació Sector de llevant del temple, amb el gran absis on es veuen elements fragmentaris de cinc lesenes que no s’arribaren a completar ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Andreu és a l’entrada del poble de Calbera, enlairat a 1 207 m d’altitud, en un contrafort assolellat de la serra de Pegà, penjat sobre l’Isàvena Mapa 32-10 213 Situació 31TCG036957 S’hi arriba per la carretera de l’Isàvena, passat Beranui A les mateixes Ferreries cal agafar un brancal asfaltat a la dreta que puja directament a Calbera JBP Història El primer esment del lloc de Calbera és de l’any 919, en què…
Automatisme cardíac i sistema de conducció
Fisiologia humana
Si bé totes les fibres que formen el miocardi tenen una estructura semblant, com ja s’ha descrit, en realitat hi ha diferències entre algunes d’elles que els confereixen una funcionalitat diferent Així, es considera que unes són fibres musculars ordinàries , ja que formen la gran majoria de les fibres auriculars i ventriculars, contenen una alta proporció de miofibrilles i són capaces de contreure’s amb molta intensitat Unes altres fibres, no tan abundoses, són les anomenades fibres musculars especialitzades , de característiques especials, pel que fa a les oscillacions que el seu potencial…
viola de mà

Viola de mà
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Fou molt apreciat a Espanya durant el segle XVI, on també s’anomenà vihuela , i donà lloc a una producció musical de gran qualitat Consta d’una caixa de ressonància en forma de vuit, de fons pla, un mànec amb deu trasts movibles i un claviller en forma de pala amb clavilles posteriors Pot tenir sis o set ordres de cordes, lligades a la base de l’instrument i tensades sobre un pont La taula harmònica porta una roseta central Antigament, el terme viola feia referència a un ampli nombre d…
Liga Comunista Revolucionaria
Partit polític
Partit marxista revolucionari fundat al març de 1971 a Barcelona per la majoria de militants del grup Comunismo.
Primer fou una organització simpatitzant de la IV Internacional, fins que el 1976 fou reconeguda com la secció espanyola pel Secretariat Unificat Es definí per la revolució permanent, el programa de transició de Trotski, el caràcter socialista de la revolució espanyola i mundial, la condemna de la burocràcia estalinista i del reformisme i l’autonomia obrera Considerà que la construcció del partit revolucionari hauria de realitzar-se a partir de la influència organitzada dels comunistes sobre l’avantguarda obrera, tot denunciant el reformisme i el centrisme A la primeria de 1972 celebrà el I…
cornamusa

Cornamusa gallega del 1940
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent, anomenat també bot, botet o sac de gemecs, consistent en un bot de pell que serveix de dipòsit d’aire i al qual s’adapten diferents canons o tubs, un dels quals serveix per a insuflar l’aire amb la boca i els altres per a produir sons, bé una melodia, bé un so continu que fa d’acompanyament.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna que barreja llengüeta doble i senzilla És constituït per tres elements bàsics el sac, el grall i els bordons El sac, també anomenat odre o sarró, és un recipient de pell d’animal semblant a un bot petit dels usats per a posar-hi vi que fa l’ofici de dipòsit de vent Sol sostenir-se sota un braç, que el pressiona per a insuflar l’aire que conté en els tubs sonors, i gairebé sempre és revestit amb una roba segons el gust del cornamusaire És tradició fer-lo amb una pell de xai o de cabrit assecada, adobada i impermeabilitzada o girada amb…
grau
Música
En la tonalitat, funció que s’expressa melòdicament amb els graus melòdics i harmònicament amb els graus harmònics.
Etimològicament, ’grau’ prové del llatí gradus , ’graó' és, per tant, un concepte originalment vinculat a l’escala i que, per extensió, s’aplica també al grau harmònic i al grau en si, és a dir, al grau tonal com a abstracció del grau melòdic i del grau harmònic Grau melòdic La funció d’un grau melòdic, és a dir, la relació que estableix amb la resta de graus melòdics, té molt a veure amb la posició que ocupa a l' escala , per això una de les dues maneres d’anomenar-los és l’ordinal simbolitzats amb xifres aràbigues, que corresponen a la seva situació en l’escala considerant sempre la tònica…
dinàmica
Música
Juntament amb el fraseig, l’articulació i l’accentuació, un dels factors expressius més importants de la interpretació musical, relatiu als diferents graus d’intensitat sonora.
Els compositors no han indicat sempre amb la mateixa precisió els canvis d’intensitat del so Fins al segle XVII es deixava a criteri de l’intèrpret, el qual s’ajustava als corrents de l’època o al seu gust personal Al segle XVII, els compositors italians començaren a incloure en les seves partitures termes de matís i reguladors per a indicar el crescendo i el decrescendo sembla que F Geminiani fou el primer a usar els reguladors angles que s’obren o es tanquen per simbolitzar el crescendo i el decrescendo , respectivament S’atribueix als compositors de l’Escola de Mannheim segle XVIII la…
arc

Arc de violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Accessori de fricció emprat per a posar en vibració les cordes de certs instruments cordòfons anomenats, precisament, instruments d’arc.
Consisteix bàsicament en una metxa de fibres vegetals o animals, generalment crins de cavall, tensades entre els extrems d’una vara prima i flexible de fusta, de manera que les fibres puguin mantenir-se lleugerament separades de la vara En català és molt freqüent anomenar-lo també arquet El frec transversal de les fibres contra la corda, sovint millorat amb pols de resina , imprimeix a aquesta un desplaçament lateral seguit d’un moviment en sentit contrari, en relliscar per la mateixa tensió, que es repeteix de forma recurrent, de manera que produeix una nota estable i amb una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina