Resultats de la cerca
Es mostren 24812 resultats
equisonància
Música
Coincidència absoluta entre dos sons, que l’oïda percep com a idèntics.
Són equisonants les octaves simples, dobles, triples, etc, d’una nota Hom també hi inclou els enharmònics
equisonància
Música
Consonància absoluta entre dos sons, que l’oïda interpreta com a idèntics.
Són equisonants les octaves simples, dobles, triples, etc, d’una nota, com també les notes enharmòniques per exemple, do♯ i re♭
aplicació bijectiva
Matemàtiques
Aplicació entre dos conjunts A i B que és injectiva i exhaustiva.
La Bressola
Associació cultural creada a Perpinyà l’any 1976 per a promoure a la Catalunya del Nord centres docents per a infants de dos a sis anys on totes les activitats fossin exclusivament en català.
El primer centre fou obert a Sant Galdric Perpinyà al setembre del 1976 Posteriorment hom n'ha obert altres al Vernet Perpinyà, Nyils, Prada, El Soler, i Sant Esteve del Monestir, al Rosselló, i Prada Conflent i Càldegues Cerdanya Des de l’any 1983 les escoles de La Bressola acullen alumnes de dos a onze anys El 2010 mantenia vuit centres educatius de maternal i primària, un dels quals -El Soler- era el primer que impartia, des del 2003, l’ensenyament secundari en català a l’Estat francès L’any 2012 el centre de Càldegues es veié obligat a tancar a causa de la disminució de…
interludi
Música
Fragment o peça musical breu que serveix de nexe entre dos moviments d’una composició instrumental o vocal, o entre dos actes o escenes d’una obra teatral.
En la música religiosa, es tracta quasi sempre de música per a orgue, sovint de caràcter improvisat, que s’interposa entre els versos d’un salm o entre les estrofes d’un himne o d’un coral En l’àmbit dramàtic, correspon usualment a fragments orquestrals no concertants El seu sentit és, en general, extensiu als termes de curtain tune o act tune , zwischenspiel , entreacte, intermedio i intermezzo Exemples d’interludis instrumentals es troben en la Simfonia en tres moviments i en els Moviments per a piano i orquestra d’I Stravinsky, com també en el Falstaff d’E Elgar Thomas Mace, en el seu…
diac
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic semiconductor equivalent a dos díodes connectats en antiparal·lel, caracteritzat per ésser conductor en tots dos sentits solament quan la tensió aplicada ultrapassa un determinat valor característic.
És emprat en circuits industrials per a disparar triacs
fusió nuclear
Reacció de fusió nuclear del deuteri amb el triti
© Fototeca.cat
Física
Reacció nuclear exoenergètica consistent en la reunió de dos nuclis atòmics per a formar-ne un altre de més pesant, amb possible emissió d’un neutró o d’un protó.
La producció d’energia mitjançant la fusió nuclear ja fou considerada el 1928, però les primeres experiències serioses no començaren fins el 1950 La fusió nuclear, contràriament a la fissió, no produeix residus radioactius perillosos L’energia d’enllaç dels nuclis atòmics nucli per nucleó passa per un màxim per a nuclis de nombre atòmic A al voltant de 60 és per això que els nuclis lleugers A <60 alliberen energia en fusionar-se, i els pesants A >60 ho fan en fissionar-se Les principals reaccions de fusió són Les dues darreres poden ésser considerades una conseqüència de les dues…
tractat
Dret internacional
Acord internacional establert per escrit entre estats i regit pel dret internacional, tant si és fet en un instrument únic com si ho és en dos o més, sigui quina vulgui la seva denominació particular.
Pel que fa a les matèries, hom parla de tractats de pau , com, per exemple, el de Westfàlia, l’any 1648 pau de Westfàlia, el tractat d'Utrecht, el 1613, el tractat de Versalles, el 1919, etc de tractats econòmics i comercials , com és ara el Zollverein o unió duanera alemanya, l’acord tripartit entre els EUA, França i la Gran Bretanya 1936 per tal d’evitar les devaluacions monetàries competitives de després de la crisi econòmica mundial del 1929, i el General Agreement on Tariffs and Trade GATT, del 1947 El tractat religiós , establert entre el Vaticà i altres estats, és anomenat concordat Hi…
carregador de tractor
Agronomia
Dispositiu acoblat al tractor, davant o darrere, aprofitant el seu sistema hidràulic, que consta de dos braços articulats, accionats per dos o més cilindres hidràulics, per carregar diferents materials.
És una de les eines més polivalents i més utilitzades en una explotació agrícola L’element terminal, intercanviable, pot ser de molts tipus, per a cada material Hi ha pales, o culleres, o forques, especials per a terra, per a sorra, per a gra, per a runa, per a fems, per a farratge, per a bales de palla, per a remolatxa, i a més pot acoblar altres utensilis com portapallets, ganxo elevador, portatroncs o portatubs, barrines La part de suport que se subjecta al tractor pot quedar acoblada en aquest sense destorbar en la seva utilització habitual, i la resta del carregador s’acobla i es…
arc conopial
arc conopial
Arquitectura
Arc format per quatre quarts de cercle tangents entre ells, dels quals dos són convexos i dos còncaus i tenen els centres situats als quatre vèrtexs d’un quadrat.