Resultats de la cerca
Es mostren 7969 resultats
fajol
Fajol
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les poligonàcies, de 30 a 80 cm d’alt, de fulles sagitades i de flors hermafrodites, pentàmeres, blanques o rosades, disposades en raïms curts corimbiformes.
Els fruits són aquenis trígons, de cares llises, de color bru-negrenc brillant, destinats a l’alimentació del bestiar i de l’aviram i a la fabricació de farina, de composició molt semblant a la dels cereals Procedeix de la Manxúria, i és conreat principalment a la Garrotxa
heura
Heura
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Liana de la família de les araliàcies, de llargària molt variable, de tiges amb arrels adventícies, de fulles de color verd fosc, lluents, glabres, endurides, les normals amb 3 o 5 lòbuls i les de les branques floríferes ovals acuminades, de flors d’un groc verdós, disposades en umbel·les globoses, i de fruits bacciformes.
Es fa en boscs i llocs humits d’una gran part d’Europa
herbacol
Herbacols
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
Alimentació
Flòsculs del card.
És emprada tradicionalment per a quallar la llet per a fer formatge o mató Per fer servir l’herbacol com a quall es posen els trossets de la flor en aigua perquè quedin impregnats de l’essència i és aquesta aigua la que s’aboca sobre la llet
pacana
Pacanes
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
card
Card
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, semblant a una carxofera, de la família de les compostes, de tija erecta, de 50 a 150 cm d’alçada, fulles grans, profundament pinnatífides, grisoses per l’anvers, tomentoses pel revers, espinoses, i flors purpúries, tubuloses, agrupades en grans capítols de bràctees espinoses.
És cultivada per les seves arrels i per les penques o peduncles foliars, blancs i tendres quan ha estat calçada la planta Hom la planta també com a ornamental Les formes silvestres, pròpies de l’Europa meridional, ruderals, reben el nom de card formatger , card bord , card coler o herba colera contenen un ferment cinarasa que coagula la llet, i que havia estat emprat en la fabricació de formatges
via fèrria
Esquema de substitució de via per un procés continu, que permet de substituir-ne 1.000 m/h
Transports
Doble línia de carrils paral·lels, fixats sobre travesses, que serveix de camí de rodament als ferrocarrils.
Les vies, que suporten càrregues molt grans de més de 20 t per eix i oposen una resistència al rodament molt més baixa que la que ha de vèncer un automòbil per carretera, permeten velocitats superiors a 300 km/h Els tres elements constitutius de les vies, la característica fonamental de les quals és l’ample ample de via, són el balast, que serveix d’assentament, les travesses travessa, que suporten els carrils, i els carrils carril En les corbes el balast té peralt, que compensa en part els efectes de la força centrífuga, però la seva inclinació sol ésser insuficient per als…
subgrup normal
Matemàtiques
En un grup no commutatiu (G,⋅,e), subgrup H si, i només si, per a cada g ∈ G,g⋅H = H⋅g
.
Aquests subgrups defineixen una relació d’equivalència que és compatible amb l’estructura del grup i són adequats per tal que el quocient G/H hereti l’estructura de grup
mosca del colom
Mosca del colom
H. Krisp (CC BY 3.0)
Entomologia
Mosca de la família dels hipobòscids, d’uns 8 mm de llargària, amb el cap i el tòrax esclafats, ectoparàsita dels coloms i altres grups d’ocells.
És transportadora d’agents patògens
moixernó de tardor
Moixernó de tardor
H. Krisp (cc-by-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret grisenc, pruïnós, de 5 a 15 cm d’ample, i de marge enrotllat, de làmines pròximes, lleugerament escotades, blanquinoses i finalment rosades, de cama fibrosa i del mateix color que el barret, i de carn blanquinosa, tendra i d’olor i gust de farina.
Apareix, durant la tardor, en prats, formant erols
Albert Hofmann
Albert Hofmann
Philip H. Bailey CC-BY-SA
Química
Químic suís.
Es graduà a la Universitat de Zuric el 1929 i poc després entrà a treballar a l’empresa farmacèutica Sandoz, on s’incorporà a la secció de recerca en vegetals, i hi continuà fins que es jubilà 1971 El 1938 sintetitzà l' LSD i el 1943 en descobrí les propietats allucinògenes En el camp dels psicòtrops féu altres aportacions, entre les quals la síntesi de la psilocibina 1958 Fou també membre del Comitè per al premi Nobel i membre de diverses societats científiques internacionals Defensà els usos terapèutics de l’LSD però criticà l’ús, des del seu punt de vista, erroni, que en féu el moviment…