Resultats de la cerca

Sembla que en temps del seu germà Alfons IV governà el territori galaicoportuguès 926-930 amb prerrogatives quasi règies La renúncia d’Alfons IV el portà al tron lleonès, que hagué de defensar de les escomeses dels sarraïns expedicions d’'Abd al-Raḥmān III el 933 i el 934 Fou l’artífex d’una coalició navarresa,lleonesa i castellana que portà a la victòria de Simancas 939 sobre les tropes d’'Abd al-Raḥmān III Aquesta victòria permeté de fer avançar la frontera lleonesa del Duero al Tormes repoblament de Ledesma, Ribas, Los Baños, Alhándega, Peña Ausende i Salamanca Els darrers anys de regnat…

Mestre d’escola 1943, el 1950 s’afilià a l’ African National Congress , i en fou nomenat secretari general per a la Rhodèsia del Nord 1953 Fundador del Zambia African National Congress 1958 i de l’United National Independence Party 1960, fou elegit president del darrer Des de la independència de Zàmbia 1964 fou també president de la república Els seus poders, dictatorials des de la crisi del 1973 Zàmbia s’accentuaren, a desgrat de les dificultats econòmiques La pressió popular el forçà a democratitzar el país En les eleccions presidencials del 1991, fou batut per Frederick…

Començà a cantar el 1980 amb un repertori influït per la Nova Cançó, amb el qual el 1986 enregistrà el seu primer disc, Aeroport Posteriorment, a Via morta 1990, combinà la cançó europea amb el rock i el blues Ha compaginat la seva tasca com a cantant amb la literatura i els programes de ràdio per a infants, activitats en les quals, a diferència de les seves produccions discogràfiques, ha obtingut un cert reconeixement popular El 1991 assumí la presidència de l’Associació de Cantants i Intèrprets en Llengua Catalana ACIC en la reivindicació dels cantants catalans per a aconseguir més…

Una vegada esfondrat l’imperi Otomà, el panarabisme culminà amb la creació 1945 de la Lliga Àrab, encaminada a la salvaguarda de la independència i sobirania dels seus integrants, tot fent costat, alhora, als incipients moviments nacionalistes al nord d’Àfrica, sobretot Després de diversos intents no reeixits d’unificació per part d’alguns estats àrabs RAU, 1958-61 Unió Àrab de Jordània i Iraq, 1958 Federació de Repúbliques Àrabs de Síria, Líbia, Egipte i Sudan, 1971 Unió de Líbia i Egipte, 1973 Unió de Líbia i Tunísia, 1974 Unió de Líbia i Síria, 1980 Unió de Líbia i Marroc,…

Fundat a Ripoll el 2020, defensa la independència unilateral de Catalunya, el proteccionisme a les empreses catalanes, l’economia de mercat i el control de la immigració, i està en contra del bilingüisme  El 31 de març de 2020, Sílvia Orriols i Serra, regidora de l’Ajuntament de Ripoll pel Front Nacional de Catalunya FNC, abandonà el partit per diferències sobre la immigració magribina al seu municipi després dels atemptats del 2017 a Catalunya Quatre mesos més tard, el 29 de juliol, creà, amb el grup local de l’FNC, Aliança Catalana, un partit polític amb l’objectiu de…

Es definí com un front revolucionari d’alliberament nacional i tingué com a objectius la reunificació dels Països Catalans, la independència i el socialisme Comptà amb el suport de diversos collectius nacionalistes radicals, tingué assemblees locals a les comarques de Catalunya i del País Valencià i fou present a les illes Balears i la Catalunya del Nord Dirigents Josep Guia, Carles Castellanos, Josep M Cervelló, Ermen Llobet i Jordi Moners Foren organitzacions properes DonesIndependentistes, Grups de Defensa dela Llengua, Assemblea d’Estudiants Independentistes d’Universitat,…

El Moviment per la Democràcia MPD, liberal va arraconar el Partit Africà per la Independència de Cap Verd PAICV, socialista en vèncer en les eleccions legislatives i municipals i mantenir la presidència de la república En les legislatives, celebrades al març, l’MPD va obtenir 40 escons dels 72 al Parlament, posant fi a quinze anys de majoria del PAICV, que tan sols va aconseguir 29 diputats El president de l’MPD, Ulisses Correia e Silva, es va convertir en primer ministre, en substitució de José Maria Neves, del PAICV En les municipals, l’MPD va arrasar en aconseguir el govern de…

Les eleccions presidencials celebrades el mes d’abril van centrar bona part de l’atenció mediàtica i política al país El guanyador va ser Milo Djukanović, líder del Partit Democràtic dels Socialistes, amb un 54% dels vots obtinguts en la primera volta Djukanović, considerat el pare de la independència de Montenegro, ja havia estat president del país el 1998 i sis vegades primer ministre El procés d’adhesió de Montenegro a la Unió Europea, iniciat el 2008, va seguir el seu curs de negociacions El procés de reforma de l’Administració pública va continuar, especialment en la…

L’any va començar amb un canvi de direcció política rellevant, després de la dimissió del primer ministre, Mihai Tudose, que va perdre el suport del seu propi partit per les desavinences amb el líder del Partit Socialdemòcrata PSD, Liviu Dragnea El president romanès, Klaus Iohannis, va demanar a l’eurodiputada socialdemòcrata Viorica Dăncilă que agafés les regnes del Govern Dăncilă es va convertir en la primera dona al capdavant d’un executiu romanès i en la tercera cap de govern de Romania en poc més d’un any L’enfrontament entre la Fiscalia Anticorrupció i el Govern va ser una constant…

Les previsions pessimistes sobre l’economia estoniana es van confirmar, i el creixement del PIB va ser del −14,1% per al 2009 Tot plegat va generar una situació d’inestabilitat social, amb un atur del 18,6% i una sensació creixent de pessimisme sobre el futur del país Malgrat tot, es va mantenir el calendari previst perquè Estònia abandoni la moneda nacional, el kroon, i s’incorpori a la zona euro al gener del 2011 Estònia està cohesionant lentament la seva població, tradicionalment dividida entre una majoria d’origen estonià, amb ple dret de ciutadania, i una nombrosa minoria prop del 30% d’…