Resultats de la cerca
Es mostren 22528 resultats
Sant Jaume Sesoliveres

Vista de l’església de Sant Jaume Sesoliveres (Piera)
© Antonio Mora
Poble
Poble (187 m alt.) del municipi de Piera (Anoia), al S del municipi, a l’esquerra de l’Anoia, al voltant de l’església, parroquial des del 1070.
Pertanyia al terme del castell de Piera ja el 1058
la Farga
Veïnat
Veïnat del municipi d’Anglès, Selva.
Al s XV ja hi havia una foneria de ferro
Cortvassill
Llogaret
Llogaret (1 310 m alt) del municipi de Porta (Alta Cerdanya), a la vall de Querol, a l’esquerra del riu d’Avaró, aigua avall de Querol.
Esmentat ja el 1156, tingué parròquia fins al s XVIII
efírula

fototeca.cat
©
Zoologia
Larva dels cnidaris escifozous que prové de l’escifòstoma per estrobilació i dona lloc a l’èfira.
Presenta ja vuit tentacles grossos alternats amb vuit de petits
advocat dels pobres
Advocat que assegurava gratuïtament la defensa de les persones que no podien pagar honoraris.
Ja és esmentat en unes ordinacions barcelonines del segle XIV
esparriot
Folklore
Personatge, generalment estrafet i grotesc, que obre pas al seguici de la imatgeria festiva entre els curiosos que van a presenciar-lo.
La seva funció essencial és la de delimitar l’espai suficient perquè els gegants i la resta d’entremesos puguin ballar i exhibir-se Es tracta d’una persona disfressada amb una màscara o capgròs, que li cobreix la cara, i amb un vestit estrafolari, i generalment armat d’algun element que utilitza per a aconseguir el seu objectiu, ja siguin unes xurriaques, un fuet o bé fins i tot una bufeta d’animal inflada Sobresurten per la seva singularitat els capgrossos esparriots Lligamosques d’Olot Garrotxa —ja documentat el 1809 i amb antecedents que es remunten al 1673—,…
Creixenturri
El santuari de la Mare de Déu del Remei de Creixenturri (Ripollès)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Camprodon (fins el 1965, de Freixenet de Camprodon), al Ripollès, a l’esquerra del Ter, aigua avall de la vila; comprèn un petit sector de capçalera de la vall del Bac, tributària del Fluvià.
Antiga parròquia Sant Cristòfol, esmentada ja el 930 el lloc, el 904, entrà en decadència després dels terratrèmols de 1427-28 i esdevingué sufragània de Camprodon el 1507 L’antic castell de Creixenturri , arruïnat, fou donat el 1245 a Albert Sant-romà l’església parroquial i una part del poble, però, eren de la jurisdicció del monestir de Camprodon, el qual el refeu passà per compra als Puigpardines, per matrimoni als Cruïlles segle XIV i, finalment, els abats de Sant Joan de les Abadesses Destruït el castell el 1554 per ordre del lloctinent en la seva política de repressió de…
castell de Castellcir
Restes del castell de Castellcir
© CIC-Moià
Castell
Antic castell del municipi de Castellcir (Moianès), situat sobre un esperó rocós d'una petita serra en forma de vaixell anomenat la Popa, sobre la confluència de la riera de Castellcir i el torrent de Centelles.
Les seves edificacions, sense teulades ni sostres són encara imponents i ocupen una àrea d’uns 570 m 2 El conjunt inclou el cos central del castell, al qual s’accedeix per una escala solemne situada a la part N i que dóna a un portal i a l'entrada, amb volta de tipus romànic A prop hi ha l’antiga església de Sant Martí de la Roca Les primeres notícies de Castellcir són de l’any 923 i fan esment del terme que s’anomenava del castell de Tenes Aquest castell de Tenes, recordat per altres documents dels anys 1008 al 1019, degué canviar el nom al principi del segle XI pel de castell Cir o…
cafetera

Cafetera exprés de capsules de cafè
© C.I.C.-Moià
Alimentació
Aparell per a obtenir la infusió de cafè.
És basat fonamentalment en el principi de percolació o de condensació en l’anomenada cafetera exprés Les cafeteres d’ús domèstic, que han substituït les antigues mànegues, són constituïdes generalment per dos recipients, acoblats o no, amb un dipòsit intermedi per al cafè mòlt, proveït de filtre un dels recipients conté l’aigua ja escalfada prèviament o per escalfar i l’altre és destinat a recollir la infusió ja feta en passar l’aigua calenta o el vapor d’aigua pel dipòsit intermedi Algunes porten integrat el sistema, generalment elèctric cafetera elèctrica , d’…
teletreballador | teletreballadora
Economia
Persona que realitza una activitat professional des de casa seva amb un ordinador connectat al centre de treball per al qual treballa.
La forta implantació de les tecnologies de la informació ha estès la figura de la persona que treballa sense necessitat de desplaçar-se al lloc de feina, simplement connectada per via telemàtica El 1999 hi havia a Espanya uns 357 000 teletreballadors, davant dels més de dos milions d’Alemanya i el Regne Unit o més d’un milió a Holanda A Catalunya aquest sistema de treball encara no és gaire habitual, però es va difonent, ja que proporciona un avantatge de reducció de costs per a les petites i mitjanes empreses Des dels sindicats s’ha advertit dels riscs que comporta la seva manca…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina