Resultats de la cerca
Es mostren 6013 resultats
Carles-Jordi Guardiola i Noguera

Carles-Jordi Guardiola i Noguera
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Política
Assagista, poeta i editor.
Estudià lletres a la Universitat de Barcelona i començà conreant la poesia Publicà composicions en nombroses antologies i reculls, sobretot cap a la fi dels anys seixanta Dedicat a tasques editorials, fou cofundador 1975 i director 1975-2001 de les edicions La Magrana Fou secretari i president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana El 1980 publicà el volum Per la llengua Llengua i cultura als Països Catalans 1939-1977 , on aplega la documentació més important referent a la llengua durant el franquisme Dedicat a estudiar la figura de Carles Riba i la seva voluminosa correspondència, n…
,
el Baix Segura

Comarca de la zona de llengua castellana del País Valencià, a la regió d’Oriola.
La geografia Cap de comarca, Oriola Fisiogràficament, la comarca enclou el terme de Guardamar de Segura, el qual, però, des del punt de vista lingüístic pertany al Baix Vinalopó Forma part de l’orla costanera valenciana eixamplada amb els considerables aportaments alluvials La continuació de l’horta murciana és un autèntic delta, en part interior, que omple la fossa tectònica del Segura, zona inestable de característica activitat sísmica terratrèmol del 1829 al costat seu emergeixen les aïllades serres penibètiques de La Muela i de Callosa, de relleu descarnat Per la vora dreta, els àrids…
Primera edició dels premis Gaudí a Catalunya
Les pellícules El cant dels ocells , d'Albert Serra, i Vicky Cristina Barcelona , de Woody Allen, són els grans triomfadors de la primera edició dels premis Gaudí, atorgats per la nova Acadèmia del Cinema Català El film de Serra s'endú el guardó a la millor pellícula en llengua catalana, millor director i millor fotografia, mentre que el de W Allen triomfa en els guardons a la pellícula en llengua no catalana, millor actriu secundària Penélope Cruz i música original
model
Lingüística i sociolingüística
Estructura lingüística establerta a partir d’un conjunt d’elements relacionats entre ells per una sèrie de fenòmens.
Els models analítics són construïts a partir d’una sèrie de frases registrades i, per tant, parteixen dels fets de la parla per arribar al sistema de la llengua En els models sintètics o generatius les frases són obtingudes mitjançant unes operacions determinades, o sia, que parteixen del sistema de la llengua per arribar als fets de la parla a partir d’ací han estat construïts una sèrie de models, cadascun dels quals produeix totes les formes del model anterior sense reciprocitat
ètnia
Etnologia
Agrupació natural d’individus amb unes característiques pròpies.
Entre els criteris que determinen una ètnia, hom pren sovint com a decisiu el de la llengua, bé que no sempre es reconeixen diferència ètnica i lingüística, ni identitat de llengua i d’ètnia També en són codeterminants elements com la consciència ètnica, les diferències religioses, culturals, polítiques i economicosocials i unes determinades contingències històriques Ètnies objectivament ben definides semblen mancades de consciència collectiva els baix-alemanys Sigui com vulgui, ètnia és una noció diferent de la de minoria i de regió ètnica
Pere Manzanares
Educació
Mestre.
Fill d’exiliats, estudià a l’Escola Normal de Perpinyà Ha estat fundador de les associacions La Bressola i Arrels i fundador i animador de Ràdio Arrels, que ha contribuït de manera important a l’esforç de normalització de la llengua catalana Fou el primer secretari de la Federació per a la defensa de la llengua i la cultura catalanes i és vicepresident del Centre Cultural Català El 1984 li fou atorgat el premi d’Honor Jaume I, de la Fundació Jaume I
mirmecofàgids
Mastologia
Família de mamífers edentats del subordre dels xenartres, de cos robust i allargat, que atenyen una longitud total d’1,20 m.
No tenen dents i el musell presenta una forma tubular la boca, petita i estreta, conté una llengua vermiforme, que a l’espècie més grossa pot arribar a tenir 1 m de llargària La morfologia bucal va lligada amb el tipus d’alimentació són insectívors i es nodreixen introduint llur llengua viscosa dins els formiguers i termiters La família comprèn tres gèneres Myrmecophaga os formiguer, Tamandua i Cyclopes Habiten a Amèrica, des del centre del continent fins a l’Argentina
xurro
Lingüística i sociolingüística
Parlar de l’àrea de llengua castellana del País Valencià, especialment de l’Alt Millars, l’Alt Palància, el Racó, els Serrans i la Foia de Bunyol.
Els parlars xurros actuals són essencialment un aragonès castellanitzat, i contenen un bon nombre d’elements catalans, en gran majoria lèxics Per aquest motiu hom s’hi refereix sovint com a dialectes mixts o barrejats Els parlars d’Énguera i de tota la Canal de Navarrés, en una zona més al S, també ofereixen trets semblants, i s’han d’incloure en el mateix grup En realitat, hi ha afinitats lèxiques entre tots els parlars fronterers de l’antic Regne de València, fins a Múrcia La castellanització de l’aragonès —trasplantat a la zona xurra pels pobladors procedents del Baix Aragó, en general—…
gènere
Lingüística i sociolingüística
Accident o morfema gramatical d’una llengua que dóna lloc a la distribució dels substantius en classes nominals, en funció d’un cert nombre de propietats formals que es poden manifestar per la referència pronominal, per la concordança amb l’adjectiu o per afixos nominals.
Les llengües indoeuropees solen classificar els noms en dos o tres gèneres masculí, femení i neutre unes altres llengües, com algunes d’africanes, en tenen més de tres En les descripcions lingüístiques, el gènere masculí és pres com a base cas no marcat i els altres són descrits amb referència a aquell casos marcats El gènere gramatical, fonamental en propietats formals, no sempre correspon al gènere natural, que es basa en la diferenciació sexual dels éssers animats i éssers inanimats, com fa la llengua anglesa només en la referència pronominal he, she, it , que no presenta , d…
sòrab | sòraba
Etnologia
Individu d’un poble eslau que habita a la regió de Lusàcia.
És conegut també, en la tradició germànica, amb el nom de vende El tret que els identifica com a comunitat és, actualment, la llengua sòraba, de la qual als anys noranta hi havia tan sols uns 100 000 parlants Tanmateix, els sòrabs formen, després dels frisons, la més important minoria etnicolingüística d’Alemanya Són una reminiscència dels pobles eslaus més occidentals, desplaçats pels germànics en el seu avenç cap a l’Est Sota l’imperi carolingi foren agrupats en la Marca de Soràbia i foren cristianitzats al segle X Malgrat la secular dominació germànica, mantingueren llur…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina