Resultats de la cerca
Es mostren 3388 resultats
Juan Alonso Pimentel de Herrera y Enríquez
Història
Política
Noble i polític castellà.
Cavaller de Sant Jaume Vuitè comte de Benavente, títol que heretà del seu germà Luis, ambdós fills del sisè comte El 1580, en morir Enric II de Portugal, penetrà en territori portuguès amb 16 000 homes pagats per ell, per tal d’assegurar el triomf de Felip II, i s’apoderà de Bragança En 1598-1602 fou lloctinent de València —on organitzà el casament de Felip III i Margarida d’Àustria, el 1599— i en 1603-10 fou virrei de Nàpols Es casà primer amb Catalina Vigil de Quiñones, comtessa de Luna, i després amb Mencía de Requesens i Zúñiga, vídua del tercer marquès de Los Vélez
Josep Navarro
Història
Militar
Barber.
Cap militar de la Segona Germania , comandà l’exèrcit dels agermanats que fou vençut per les forces reials a Sella 15 de juliol de 1693 El lloctinent de València, marquès de Castel Rodrigo, posà preu al seu cap mil lliures si era lliurat viu i cinc-centes si ho era mort Bé que pogué de moment refugiar-se a Villena, dins el regne de Castella, fou empresonat pel lloctinent del corregidor d’aquesta ciutat i lliurat a les autoritats reials valencianes Condemnat a mort per l’audiència de València, fou penjat a la porta de Sant Vicent i el seu cos fou esquarterat 29 de febrer
sadisme
Psicologia
Modalitat de comportament sexual caracteritzada pel fet que l’excitació i satisfacció eròtica i sexual és provocada pel sofriment físic infligit a altri.
El terme, introduït per Rvon Krafft-Ebing 1840-1902, alludeix al marquès de Sade Donatien Alphonse François Sade, alguns personatges de l’obra del qual tipifiquen aquest comportament Psicoanalíticament el sadisme és considerat per alguns com a comportament primari —reflex, vinculat a l’estadi anal, de l’impuls de destrucció i de l’agressivitat del subjecte secundàriament dirigida, en el masoquisme, contra ell mateix—, mentre que altres el tenen com a derivació d’un primigeni masoquisme originat per l’associació entre plaer sexual i por al càstig per l’acte prohibit en qualsevol…
Joan Francesc Ferrer
Història
Militar
Militar.
Lluità en la guerra de Successió a favor de Felip V però aviat es passà al bàndol de Carles III, i hi ascendí a coronel El 1713 abandonà Catalunya amb l’exèrcit imperial, i passà després a Mallorca El virrei, marquès de Rubí, l’envià a Barcelona agost del 1714 a gestionar la rendició de la ciutat i de les Balears a condició que Felip V respectés les constitucions catalanes Els consellers de Barcelona refusaren de fer la proposta fins a l’11 de setembre, davant la derrota imminent Rebutjada la proposta, Ferrer passà a Àustria i continuà al servei de l’exèrcit imperial
Joan Antoni de Fàbregues
Història
Militar
Militar.
El 1806 fou fet presoner pels anglesos a Menorca Alliberat, s’incorporà a l’exèrcit del marquès de la Romana, que cooperava amb Napoleó a Dinamarca En produir-se la usurpació del tron d’Espanya pels Bonaparte, assolí de fer passar les tropes de Dinamarca a Suècia, amb l’ajut anglès, i de transportar-les a la península, on combateren contra els francesos Es distingí a Durango, Balmaseda i, més tard, a Igualada, on fou ferit, i al setge de Tortosa, on fou fet presoner S’evadí i es reuní amb l’exèrcit a Andalusia Ascendit a general de brigada 1813, s’installà a Còrdova
tractat d’Aquisgrà
Història
Tractat de pau signat a Aquisgrà el 2 de maig de 1668 entre França i Espanya després de la Guerra de Devolució francesa (1667-68).
Fou aconsellat pel ministre d’afers estrangers francès Hug de Lionne i, segons aquest tractat, França, sota la pressió de la Triple Aliança, de la Haia Anglaterra, les Províncies Unides i Suècia, tornava el Franc Comtat a Espanya, i aquesta, representada pel diplomàtic comte de Peñaranda i el plenipotenciari i governador de Flandes marquès de Castel Rodrigo, cedia a França les següents places fortes de Flandes Furnes, Bergues, Armentières, Menin, Lilla, Douai, Kortrijk, Audenarde, Tournai, Ath, Binche i Charleroi Posteriorment, en trencar-se aquesta pau a causa de les ambicions…
Rafael Lapesa i Melgar
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Filòleg i crític literari en llengua castellana.
Professor de la Universitat de Madrid, fou també membre de l’Academia Española Fou deixeble de Ramón Menéndez Pidal i Américo Castro Cal destacar la seva modèlica Historia de la lengua española 1942 i l’edició, totalment reformada i ampliada, Historia de la lengua española 1980, així com els treballs sobre lingüística històrica, on combinà el mètode positivista amb els corrents més moderns Les seves monografies sobre poetes medievals — La trayectoria poética de Garcilaso 1948 i La obra literaria del marqués de Santillana 1957— representen una anàlisi crítica des de l’angle literari i…
Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Historiografia catalana
Publicació de la Reial Acadèmia de Bones Lletres creada el 1901 a proposta de Francesc Carreras i Candi.
El primer volum es publicà en 1901-02 per fascicles trimestrals Es tractava de recollir treballs de caràcter literari, històric i arqueològic sobre Catalunya i l’antiga Corona d’Aragó, en qualsevol dels seus idiomes La publicació s’ha anat editant gairebé anualment i, des de fa alguns anys, rep l’ajut de la Generalitat de Catalunya a través de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona És patrocinada per l’Instituto de Estudios Históricos Literarios i el Marqués del Pedroso de Lara Actualment s’hi poden trobar articles referents a la història o la literatura en els idiomes originals dels…
Urgellia
Historiografia catalana
Revista d’història editada des de l’any 1978 pel bisbat d’Urgell i la Societat Cultural Urgellitana, i que porta el subtítol d’Anuari d’estudis històrics dels antics comtats de Cerdanya, Urgell i Pallars, d’Andorra i la Vall d’Aran.
Aquest anuari, publicat en llengua catalana, vol fer conèixer la història religiosa, cultural, artística i institucional de les comarques que formen part del bisbat d’Urgell i de les que li pertanyien en el passat fins a la seva incorporació a d’altres diòcesis Els volums publicats són d’una extensió aproximada de 500 pàgines, i comprenen estudis monogràfics, documents, inventaris de manuscrits, incunables o llibres rars, i catàlegs de museus, esglésies, monuments i obres d’art El director d’ Urgellia és Cebrià Baraut, i entre els seus redactors i collaboradors més destacats cal esmentar…
Dae Do International
Esport general
Empresa de material esportiu de Barcelona.
Fou fundada el 1983 i s’especialitzà en la producció de complements per a la pràctica d’arts marcials com el taekwondo i el karate Com a distribuïdora de material esportiu, esdevingué una de les marques de referència dels esports de contacte en l’àmbit internacional Fou proveïdora oficial dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i Pequín 2008 i ha patrocinat diversos esdeveniments esportius, com el Campionat del Món de taekwondo celebrat el 1987 a Barcelona, Mundials júnior 1996, 2000, 2006 i altres Campionats del Món absoluts 2003, 2005, 2007 L’any 2007 tenia més de 45 distribuïdors arreu del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina