Resultats de la cerca
Es mostren 2355 resultats
la Ciutadella de Barcelona

Maqueta de la fortalesa de la Ciutadella de Barcelona
© Fototeca.cat
Fortalesa
Fortalesa feta construir per Felip V al barri de la Ribera de Barcelona al s. XVIII.
Ocupada la ciutat el 1714, hom projectà la construcció d’una fortalesa militar per tal de castigar-la i d’evitar-ne un possible alçament Les obres començaren el 1716 segons els plans de l’enginyer militar Prosper Verboom, i acabaren pràcticament el 1719 totalment el 1750 Calgué destruir el barri de la Ribera que s’havia distingit especialment en la defensa de la ciutat 1 200 edificis, amb els convents de Sant Agustí i de Santa Clara, sense indemnització Per a l’enderroc i la construcció es féu una impressionant mobilització forçosa, sota la vigilància de l’exèrcit Només se'n conservà la torre…
roda
Transports
Cadascun dels elements que, ultra sostenir un vehicle, el fan desplaçar sobre el sòl o en faciliten el desplaçament.
Les rodes dels carros i dels cotxes, primitivament de fusta, massissa o de botó i raigs, i proveïdes posteriorment de llanda de ferro, actualment van equipades amb pneumàtic carro Les dels vehicles automòbils, també originàriament de fusta i proveïdes de raigs i actualment metàlliques, massisses o buidades, anomenades llandes, i només en determinats models d’automòbils de raigs, i proveïdes de pneumàtic, poden assumir, ultra la funció de sostenir el vehicle, missions propulsores les rodes motrius o de direcció les rodes directrius i són els suports dels frens i de la suspensió En els…
gènere de punt

Cicle de formació del punt per ordit amb agulles de llengüeta (a la dreta) i del punt per trama amb agulles de ganxo (a l’esquerra)
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Teixit produït per l’enllaç d’un seguit de bagues o malles que es caracteritza per una gran elasticitat.
Cal distingir-ne dos tipus fonamentals el gènere de punt de recollida o per trama , en el qual un sol fil forma successivament les bagues de les rengleres transversals, i el gènere de punt per ordit , format per un gran nombre de fils longitudinals l’ordit que s’enllacen lateralment i simultàniament els uns amb els altres El gènere de punt de recollida pot ésser teixit manualment, amb agulles de fer mitja, o bé en màquines de molts tipus diferents, l’òrgan essencial de les quals és constituït per les agulles, que poden ésser de llengüeta o de ganxo Aquestes últimes treballen conjuntament amb…
relleu càrstic

Vista aèria del relleu càrstic al voltant de Montan de Tost (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Relleu propi de les regions de massissos o altiplans calcaris, on s’ha desenvolupat un carst
.
Les formes superficials són congost , dolina , lapiaz , pòlie , relleu ruïniforme , uvala , i les subterrànies avenc , caverna , cova , exsurgència , ponor , ressurgència , font vauclusiana , etc Per extensió, hom qualifica de càrstic tot relleu caracteritzat per processos de dissolució de les roques calcàries i també gipsoses de guix o salines de sals gemma, potàssica, etc, bé que no presenti una gamma completa de fenòmens i formes de relleu càrstics Varia segons les condicions climàtiques hom distingeix un relleu càrstic de la zona mediterrània o nu , on els massissos calcaris, descoberts,…
canya de sucre
Botànica
Agronomia
Planta perenne, de la família de les gramínies, de rizoma gruixut, d’on parteixen diverses tiges de 2 a 6 m d’alçada i de 2 a 8 cm de diàmetre, plenes d’un teixit sucós i dolç, de fulles més estretes i llargues que les de la canya comuna i disposades més densament, i amb panícula terminal de flors vermelloses, molt ornamental.
Hom la coneix solament en forma conreada hom la conrea per a l’obtenció de sucre, del qual és la font principal, i és probablement originària de l’Índia, on era conreada fa més de 3 000 anys D’allà s’estengué a Egipte ~641 i a la península Ibèrica ~755, i després a les zones tropicals i subtropicals de tot el món Antigament havia estat conreada a les comarques litorals dels Països Catalans encara n'hi ha camps a la part més càlida d’Andalusia Necessita climes càlids i humits Prefereix els sòls plans d’alluvió pròxims a la mar i els terrenys profunds i humits, especialment els…
balança de precisió
Física
Balança que, pel disseny, els materials i l’acurada construcció, fa possible la determinació de masses amb un grau elevat d’exactitud.
Per tal d’evitar que els possibles corrents d’aire afectin l’operació de pesar, i també per a protegir-la de la pols i de les variacions de temperatura, la balança resta tancada dins d’una vitrina , accessible pel davant o pels costats per a manipular-hi Generalment, inclouen també un mecanisme de palanques que permet d’incorporar els pesos des de l’exterior La majoria de les balances de precisió, i totes les destinades a l’ús analític són del tipus aperiòdic balança aperiòdica El canastró de la balança de precisió és construït d’aliatges lleugers, per tal que no es deformi fàcilment, i…
banc d’inversió
Economia
Banc especialitzat en operacions d’adquisició, venda, presa de participacions, assessorament, intermediació de valors de renda fixa i variable i enginyeria financera per a projectes concrets o per al finançament global d’empreses.
També conegut com a banc de negocis o banca d’empreses, per orientar-se bàsicament a aquest segment de clientela També es dirigeixen a inversors institucionals o administracions públiques El seu paper fou fonamental en la crisi financera que començà el 2007 per la seva participació en la titulització de préstecs hipotecaris, en especial d’aquells catalogats de subprime , i la seva posterior transmissió a altres institucions financeres, inversors institucionals i gestores de fons d’inversió i de plans de pensions Una de les tasques fonamentals d’aquestes entitats és emetre títols…
escopeta

Escopeta de caça
© Fototeca.cat
Militar
Arma llarga de foc, portàtil, d’un o més canons amb l’ànima llisa, especialment usada per a caçar i concebuda per a tirar càrregues de perdigons.
Hom pot classificar les escopetes segons la clau emprada Així, hi ha l' escopeta de pedra foguera , que era la que es disparava per mitjà de qualsevol dels diversos tipus de claus que provocaven la ignició de l’enceb amb la guspira d’aquest material l' escopeta de fumereta o de pistó , que es disparava per mitjà de la clau del mateix nom l' escopeta de Lefaucheaux , que tirava aquest tipus de munició amb el fulminant interior, el qual s’inflamava en percudir el martell de l’arma sobre una agulla lateral del culot del cartutx l' escopeta de foc central , amb el pistó incorporat a la part…
Manuel Ribas i Piera
Arquitectura
Arquitecte.
Fill de Josep MRibas i Casas Estudià dret i arquitectura a la Univeristat de Barcelona Titulat a Barcelona el 1950 Influïren els seus plantejaments teòrics inicials part dels seus professors E Bona, A Florensa, JF Ràfols, J Margarit i els especialistes europeus vinguts a Barcelona, Sartoris 1949, B Zevi 1950 A partir del 1952, participà en les activitats del Grup R La seva obra com a arquitecte —Laboratoris J Uriach i Cia 1964-74, casa Carnera, a la Cerdanya, casa Cendrós, a Sant Feliu, edifici d’habitatges del passeig de Sant Joan 1975— es complementà amb la seva tasca com a urbanista, que…
Jeroni Jacint Espinosa i Lleó
Pintura
Pintor.
Fill i deixeble, de bon principi, de Jeroni Rodríguez de Espinosa Establert el 1612 a València, quatre anys més tard figura al collegi de pintors d’aquesta ciutat 1616 Una primera etapa manierista fins als voltants del 1640 recorda l’estil dels Ribalta, i una segona etapa fins a la seva mort l’acosta a l’art hieràtic de Zurbarán Hom pot considerar com a primera obra seva important l’encara manierista Crist del rescat 1623, però no fou fins a la mort dels Ribalta 1628 que fou tingut dins el món artístic valencià com una primera figura El 1634 féu el retrat dels Vives de Cañamaas Després d’un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina