Resultats de la cerca

En política interna, va continuar la repressió de les llibertats públiques Al febrer les autoritats van aturar les emissions de la recentment creada televisió Al-Arab després que aquesta fes una entrevista a Khalil Marzuk, membre destacat d'Al-Wifaq, el principal partit de l'oposició, en la qual havia criticat el Govern Al juny, un tribunal del país va sentenciar a quatre anys de presó l'opositor Ali Salman, que havia estat arrestat al final del 2014 per demanar reformes polítiques En política exterior, al mes de març, les forces aèries de Bahrain es van incorporar a la coalició…

En un any preelectoral i entre rumors de cop d’estat, el president del Camerun, Paul Biya, en el poder des del novembre del 1982, va destituir els caps de la policia i dels serveis de seguretat, incapaços d’aturar una onada d’assalts contra edificis oficials, entre els quals van destacar els de la televisió nacional, el 5 de juliol, i l’oficina del ministre de Finances, uns quants dies després La mort del periodista Cyrille Germain Ngote a la presó, el 22 d’abril, va provocar la reacció de les associacions de drets humans i del coqectiu professional, que van acusar el Govern d’…

Llicenciat en història a la Universitat de Navarra, és professor d’història a la Universitat de les Illes Balears Des del 1972 contribuí a la lluita antifranquista, a Mallorca, des de grups polítics d’esquerra i nacionalistes Fou un dels fundadors del Partit Socialista de Mallorca , on ocupà el càrrec de secretari polític Fou diputat al parlament balear 1983 i 1987 És collaborador de Randa , L’Avenç i Historia-16 Dirigeix el Grup d’Estudi de la Cultura, la Societat i la Política al món contemporani, de la Universitat de les Illes Balears Ha desenvolupat una decidida tasca de promoció dels…

Director del laboratori d’atmosferes planetàries Fou professor en diverses universitats, entre les quals la de Cornell Conegut pels seus treballs sobre atmosferes i superfícies planetàries, formulà la hipòtesi de l’existència de l’efecte hivernacle en l’atmosfera de Venus 1960 formà part dels equips de treball de les missions Mariner 9 i Viking 1 i 2 a Mart i Voyager 1 i 2 a Júpiter i Saturn De 1968 a 1979 estigué al capdavant de la revista Icarus , portaveu internacional dels estudis planetaris Treballà també en l’ exobiologia A més de molts articles científics és autor o coautor de més d’…

Anà a Hollywood el 1946, i el 1948 participà en el guió i com a actor en The Bodyguard , de R Fleischer Posteriorment, durant alguns anys produí i realitzà documentals per a formació de personal a la indústria El 1957 estrenà un film de baix pressupost, The Delinquents , que el donà a conèixer i gràcies al qual Alfred Hitchcock el contractà per dirigir alguns episodis de la sèrie Alfred Hitchcock Presents Després de dirigir altres sèries a la televisió el 1970 estrenà la sàtira antibèllica MASH , guardonada al festival de Canes, que el projectà internacionalment Entre els seus…

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona i especialitzat en filologia germànica Dedicat professionalment a l’ensenyament, collaborà en mitjans de comunicació, entre els quals Revista Catalunya , Riutort , Guix , L’Esquirol , les emissores de ràdio Catalunya Cultura, RAC1 i el programa de televisió Avisa’ns quan arribi el 2000 Les seves primeres obres, meticulosament elaborades — Entre el neguit i el silenci 1959, Foc nostre, somni 1960, Paraules 1962 i Paraules cap al tard 1973—, responen a un postsimbolisme melangiós i amb certs elements rupturistes de…

Redactor de Cahiers du Cinéma  1961-78, revista de la qual fou redactor en cap 1966-71, dirigí programes cinematogràfics per a la televisió abans de rodar el documental Les deux marsellaises 1968, al qual seguiren, entre d’altres, La Cecilia 1975, Carnets de bal 1980, L’ombre rouge 1981, La campagne de Provence 1992, Marseille contre Marseille 1996,  Jeux de rôles a Carpentras 1998, Durruti, portrait d’un anarchiste 2000,  Nos deux marseillaises 2001 i  Rêves de France à Marseille  2003, tots sobre temes socials i polítics Fora d’aquest gènere rodà  Le bal d’Irène 1986,  Jeune…

A l’edat de quatre anys emigrà amb la seva família a Xile Abandonats els estudis d’arquitectura, començà a escriure teatre els anys seixanta, dins del gènere de l’absurd Entre les obres teatrals cal esmentar Un hombre llamado isla 1961, Réquiem para un girasol 1961, El velero en la botella 1962, El lugar donde mueren los mamíferos 1963, Variaciones para muertos de percusión 1964,  El cepillo de dientes 1966 i  Introducción al elefante y otras zoologías 1968 Resident a l’Estat espanyol en 1965-94, el cop d’estat a Xile i la dictadura significaren un tomb més compromès en la seva producció, amb…

Com a poeta es donà a conèixer amb Pintallavis 1991, en collaboració amb el pintor Carles Amill, i seguí amb, entre d’altres, Atzavara 2003,  Talaiot 2006,  Tanta xerrameca cansa 2006, premi Recull de poesia i  Noli me tangere 2004 Com a novellista, s’inicià amb  Dibuixos obscens 1996, premi Josep Pin i Soler 1995 i continuà amb la novella policíaca Mosques 2006, premis Ferran Canyameres 2005 i a la millor novella negra en català de la llibreria Negra i Criminal, Desig de foc 2007, on la ficció narrativa està al servei d’un argument en què erotisme i gastronomia es lliguen,  L’enigma Perucho…

El 1939 s’incorporà a la redacció del grup Timely Publications posteriorment Marvel, on aviat es convertí en cap de la secció de còmics, dels quals començà a escriure guions signats amb el pseudòmim Stan Lee, que més tard registrà com a nom legal L’any 1961 creà els Fantastic Four , sèrie en què els superherois adquiriren característiques més humanes, absents fins aleshores, i que es convertí en el seu primer gran èxit Posteriorment aprofundí en aquesta direcció, en la qual, amb Spiderman  i  The Incredible Hulk aconseguí dues de les considerades fites del gènere Més endavant llançà altres…