Resultats de la cerca

Anà a residir a Florència, on fou conegut amb el nom d’Arrigo Tedesco i d’on fugí durant la revolta del 1494 passà al servei de l’emperador Maximilià a Augsburg i a Viena Hi tornà amb els Mèdici 1512, i fou prepòsit de la capella de la catedral 1514-17 Escriví una trentena de misses, cançons corals i peces instrumentals, que revelen un concepte nou de les formacions orquestrals

El 1813 fou nomenat ambaixador a Viena Fou ministre d’afers estrangers als governs Wellington 1828-30 i Peel 1841-46 Defensà els principis lliurecanvistes i dimití 1846 després de la derogació de les Corn Laws El 1852 ocupà el càrrec de primer ministre en un govern de coalició En política exterior adoptà una actitud vacillant Dimití el 1855, després d’haver intentat inútilment d’evitar la guerra de Crimea

Des del segle XV, Àustria incorporà un gran nombre de territoris de l’Europa central i oriental en un vast imperi que comprenia pobles i cultures molt heterogenis Aquest imperi, que tenia el centre a la ciutat de Viena, deixà d’existir el 1918, any en què es constituí l’actual Estat austríac, de llengua i cultura gairebé exclusivament alemanyes i dimensions molt més reduïdes Les tendències originades al centre de l’imperi, i de manera molt marcada a Viena, irradiaren vers la perifèria i sovint hi arrelaren amb força Cal considerar la música culta i popular austríaca com a part del llegat…

El brasiler Nelson Arantes do Nascimento, “Pelé”, és elegit com el millor futbolista del segle per un jurat internacional presidit per Joan Antoni Samaranch En un acte que se celebra a l’Òpera de Viena, també són premiats com a millors esportistes en la seva disciplina Carl Lewis atletisme, Nadia Comaneci gimnàstica, Muhammad Ali esports de lluita, Alain Prost esports de motor, Michael Jordan bàsquet i Steffi Graf tennis, entre d’altres

El seu esperit general és la dedicació a l’estudi psicològic de l’home, que actua a l’esfera econòmica sota la influència de diferents mòbils, econòmics o d’una altra classe Aquest mètode ha estat utilitzat particularment en l’estudi del problema del valor teoria subjectiva i pot trobar-se en molts autors, àdhuc antics Però en un sentit estricte el nom d’escola psicològica escau a la dita escola de Viena

Estudià a Venècia i sobretot a Darmstadt, amb Maderna i Stockhausen, i es formà com a director amb Hans Swarowsky a Viena El 1975 formà el Conjunt Bruno Maderna i entre 1983-87 dirigí l’Orquestra de l’Acadèmia Santa Cecília de Roma Conduí també l’Orquestra Philharmonica de Londres i es forjà un gran prestigi com a director d’òpera al Metropolitan de Nova York i al Festival de Bayreuth amb òperes de Wagner

Alumne de Steinbach i Lohse a la Hochschule de Colònia 1908-12, debutà a Mülheim 1911 i treballà com a assistent a Bayreuth Fou director als teatres d’òpera d’Elberfeld 1913-18, Leipzig 1918-19 i Dessau 1919-22 abans de substituir Bruno Walter al front de l’òpera de Munic 1922-36 Després de passar per Viena 1937-45 a partir del 1951 fou un dels directors més habituals del Festival de Bayreuth

Creà una escola de cant que esdevingué cèlebre en sortiren castrats famosos com Farinelli i Caffarelli Dirigí òperes i compongué per a diverses corts europees, sobretot a Dresden, a Londres on competí amb Händel entre el 1729 i el 1736 i a Viena, on fou mestre de FJHaydn Conreà principalment l’òpera seriosa Berenice , 1710 Eumene , 1721 Arianna in Nasso , 1733 de qualitat però influí també els músics de l’escola napolitana

El seu nom resta unit a l’anomenada Taula de Peutinger , còpia d’un mapa —amb característiques de diagrama— de les rutes de l’imperi Romà, des d’Hispània i Britània fins a l’Índia El mapa datava de la segona meitat del s IV, i sembla que la còpia fou duta a Europa des d’un monestir de Jerusalem, on havia estat realitzada al s XIII Es conserva a la Nationalbibliothek de Viena

Essent sotsdiaca fou escollit pel bisbe KTvon Dalberg 1802 com a collaborador en l’organització de l’església alemanya, amb independència i primat propi, en la línia josefinista josefinisme Defensà el febronianisme al congrés de Viena 1814 contra el cardenal Consalvi i el nunci GSeveroli El seu nomenament com a vicari administrador de Constança, invalidat per Pius VII 1817, portà a la supressió de la diòcesi 1821 És autor de diverses obres febronianistes