Resultats de la cerca
Es mostren 13398 resultats
Daia Nova
Església de Daia Nova
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al sector d’horta estès a l’esquerra del Segura, a l’est d’Almoradí.
Els conreus de regadiu —hortalisses carxofes, cànem, blat, blat de moro, patates— ocupen gairebé tot el terme i aprofiten l’aigua de la séquia de Daia Nova , derivada de l’assut de Rojals, i d’unes altres de derivades de l’assut d’Alfeitamí La terra és explotada en un 90% pels propietaris, i la resta, per arrendataris Hi ha ramaderia de bestiar boví i porcí La població, en gran part disseminada, gairebé es duplicà del 1900 al 1950 1 301 h El poble , que experimenta un augment lleuger 1 439 h 2006 7 m alt, és al nord del terme formà amb Daia Vella un sol municipi, del qual se separà durant la…
torrent de Riu
Torrent
Curs fluvial del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà) que neix a les estribacions del tossal de Sant Quiri i desguassa per la dreta al riu d’Ancs.
el Castillo de Montemar
Llogaret
Llogaret del municipi d’Algorfa (Baix Segura), localitzat a 6 km de la població i al SE del terme, junt a l’estació de ferrocarril de Benijófar-Rojales.
pla del Llobregat
Vista aèria del pla del Llobregat
© Fototeca.cat
Sector planer del Baix Llobregat que presenta una solució de continuïtat amb el pla de Barcelona edificat (és a dir, sense Cornellà de Llobregat ni Sant Joan Despí).
Consta, per tant, de dues parts la vall baixa, conjunt de terrasses aigua avall de Martorell, i el delta dret, que comença a Sant Boi Els dipòsits de peu de muntanya fan la transició lateral entre aquests dos sectors alluvials i la Serralada Litoral herciniana vall i el pla de Barcelona i el massís de Garraf delta
savina de muntanya
Botànica
Arbust perennifoli i dioic, de la família de les cupressàcies, generalment baix, amb fulles esquamiformes decussades i amb gàlbuls globosos o oblongs, d’un blau negrós i pruïnosos.
Es fa per damunt dels 1 000 m, a les serralades de la regió mediterrània
serra Cavallera
el Ripollès La serra Cavallera des de Campelles
© Fototeca.cat
Serra
Serra del Ripollès, de 1894 m d’altitud (puig del pla de les Pasteres), al límit de la zona axial (vall de Camprodon) amb els Prepirineus (baix Ripollès).
Correspon a un sinclinori devonià bolcat damunt el Carbonífer i tallat per décrochements posteriors als plecs, els quals han desplaçat la línia de crestes cap al nord, pel coll de Pal, en relació amb la serra del puig d’Estela, amb la qual enllaça a ponent, i l’han desviada cap al NE, vers Camprodon, on acaba damunt el Ter Es destaca el relleu per l’erosió diferencial, atenuant les escarpes amb lloms suaus coberts de prades i planes residuals Malgrat l’abundor calcària, presenta un carst poc desenvolupat Al vessant meridional, vers el Ter, hi ha el poble de Cavallera Des del 1993…
les Casesjuntes
Sector o indret
Rodal del municipi d’Elx (Baix Vinalopó), al SE de la ciutat a la partida de Bahialta, al SE de la ciutat, on es troba una antiga masia.
Matella
Monestir
Antic monestir (Santa Coloma de Matella) de dones que seguien una regla de tipus benedictí, situat al N de Sant Iscle d’Empordà (Serra de Daró, Baix Empordà).
L’església fou fundada, vers el 1163, pels benedictins de Sant Miquel de Fluvià —que hi exerciren sempre un cert domini—, i poc després s’hi establí la comunitat femenina, regida per una abadessa Vers el 1368 s’uní als petits cenobis de Sant Joan de l’Erm i de Santa Maria de Vilanera, i aviat s’extingí L’església serví de pallissa durant segles al Mas Cebrià
el Mas de Magrinyà
Enclavament
Enclavament (15,5 ha) del municipi de Perafort (Tarragonès), situat entre els termes de la Selva del Camp (Baix Camp), el Morell, la Pobla de Mafumet i Constantí.
puig de Rocabruna
Muntanya
Contrafort (301 m alt.) oriental de la serra d’Ordal, que domina el pla del Llobregat, termenal dels municipis de Sant Vicenç dels Horts i Cervelló (Baix Llobregat).