Resultats de la cerca

Descendent del llinatge d’armers Deop de Ripoll, de jove féu també d’armer i de gravador de culates d’armes de foc Dedicat al gravat al boix, féu auques i ventalls fins que féu amistat amb Tomàs Padró i es dedicà a la illustració de llibres El 1877 es perfeccionà a París al taller de Tilly De nou a Barcelona, collaborà a La Academia , La Publicidad i La Ilustración Artística i damunt dibuixos de Balaca i Pellicer féu gravats per a una important edició del Quijote 1880-83 Assolí una gran perfecció tècnica i el seu taller fou continuat pels seus fills Josep i Joaquim

Primer comte de Real 1599 Fill d’Eiximèn Peres Sabata de Calataiud i de Vilaragut, governador d’Alacant i d’Oriola, i de Violant de Pallars Fou governador general de la cavalleria de València per la part de llevant, ambaixador a Venècia, governador d’Oriola i Alacant succeí el seu germà Joaquim, cavaller de Sant Jaume i virrei de Sardenya 1604-10 Durant el seu mandat procurà d’extirpar el bandolerisme i fortificà l’Alguer i Oristany 1609 per evitar atacs dels berberiscs Ajudà a l’expulsió dels moriscs dels seus estats Real de Montroi, Pedralba, Beniatjar i Montserrat Es casà amb…

Es formà a l’escola de belles arts d’Olot, d’on fou després professor, i de la de Llotja, a Barcelona Fou deixeble predilecte i continuador de Joaquim Vayreda, a qui preparà sovint els quadres A divuit anys exposà individualment a Barcelona Conreà el retrat i el tema religiós Bon Pastor , als caputxins d’Olot, però fou bàsicament un paisatgista, més sintètic que el seu mestre i contrari a tot el que destorbés la natura Sobresurten els seus contrallums matinals Cromàticament es caracteritzà per la combinació d’uns ors verdosos amb uns violacis vermellosos que hom ha anomenat…

Membre del gimnàs Garcia Alsina, debutà al Campionat de Catalunya a mitjan dècada de 1950 Contemporani de Joaquim Blume, aconseguí la tercera posició del Campionat d’Espanya durant tres anys consecutius 1956, 1957, 1958 Després de la mort de Blume, fou campió de Catalunya en alguna ocasió i campió 1959 i subcampió 1960 d’Espanya Participà en el Campionat d’Europa 1959, els Jocs Olímpics de Roma 1960, i en torneigs com el Campionat Internacional de Nantes 1957, Lisboa 1959 i el Triangular Internacional París-Rabat-Barcelona 1961 Entre d’altres, guanyà el Torneig Internacional de…

Pioner dels gimnasos catalans, fou fundat l’any 1860 per Joaquim Ramis Taix Oferia la possibilitat de practicar-hi exercicis higiènics i ortopèdics a homes i dones Disposava d’una sala de gimnàstica, i en un lloc destacat del local hi havia un cartell amb el reglament i un altre amb l’ordre dels exercicis del dia Inicialment, s’installà al soterrani del passatge d’en Colom, més endavant s’ubicà a la plaça Reial i al principi del segle XX al carrer de Provença Actualment desaparegut, quatre pintures que decoraven el gimnàs estan exposades al Museu i Centre d’Estudis de l’Esport…

Soci del Club Vasconia, jugava de davanter i es proclamà cinc vegades campió de Catalunya per equips amb Carmelo Ezpeleta, Josep Lluís Pedragosa i Joaquim Vidiella, amb el qual assolí també el Campionat d’Espanya 1979, que ja havia aconseguit com a juvenil amb Daniel Pujol 1975 També fou campió del món amb Ton Garcia 1978 i Ramon Arrien 1982 Jugà com a professional als EUA 1982-98 i obtingué els trofeus Most Wings, al jugador que ha guanyat més partits al llarg de l’any, i el de Millor Jugador de l’Any 1987 Amb Carmelo Ezpeleta treballa a l’empresa Dorna, organitzadora del…

S’especialitzà en medicina de l’esport 1990 És metge del Departament de Fisiologia i Valoració Funcional del CAR de Sant Cugat des del setembre del 1987 i també collabora en el Departament de Fisiologia de l’Hospital de Terrassa 1992 Des del 1990 és metge collaborador de la Federació Catalana de Ciclisme Ha estat metge d’esportistes de primer nivell com els pilots Carles Checa, Daniel Coma i Nani Roma o els ciclistes Sergi Escobar i Joaquim Rodríguez És membre de l’American College of Sports Medicine des del 1989, de la Societat Catalana de Medicina de l’Esport i de la Federació…

Es començà a disputar els anys 1930 amb l’organització de l’Sport Ciclista Català Posteriorment, fins el 1988, l’organitzador fou l’Agrupació Ciclista Montjuïc, i registrà guanyadors com Antoni Crespo, Josep Saura, José Pérez Francés, Luis Mayoral, Sebastià Segú i Josep Soria A partir del 1988 el Club Ciclista Manlleuenc i la Unió Ciclista Vic entraren en l’organització El 2002 la Unió Ciclista L’Hospitalet el recuperà sota el nom de Memorial Joaquim Sabaté, fundador de la Setmana Catalana i l’Escalada a Montjuïc, i entrà en el calendari de les Grans Clàssiques amb guanyadors com…

L’aparició d’una premsa artística catalana és un fenomen que pertany precisament a aquest període, ja que no es consolidà fins al triomf del Modernisme En anys anteriors, si bé hi havia hagut intents de publicar revistes d’art, no havien tingut gaire continuïtat Cal no confondre les revistes illustrades vuitcentistes, com “La Ilustración Artística”, o les revistes satíriques plenes de caricatures de grans dibuixants, com “La Campana de Gràcia” o “Papitu”, amb les veritables revistes d’art “Pèl & Pioma”, cartell, R Casas, sd RM “Pèl & Ploma” 1899-1903 —que seguia “Luz” 1897-98, bé que…

Estudià al Conservatori de Madrid, on es graduà el 1920 Més tard amplià coneixements amb M Tournier arpa i E Tools composició a París, gràcies a una beca concedida per la Diputació de Guipúscoa Debutà a la capital francesa l’any 1925 i, després de tornar a Espanya per fer el servei militar, emigrà a Amèrica, on començà veritablement la seva carrera de concertista A la dècada dels trenta feu nombroses aparicions com a solista en diferents orquestres dels EUA, Cuba i Mèxic Contribuí de manera decisiva en la recuperació de composicions per a arpa, principalment del segle XVIII i d’autors com…