Resultats de la cerca

Fill d’un destacat hematòleg i genetista, l’any 1981 es graduà en medicina per la Universitat de Chicago, i el 1983 obtingué el doctorat pel Southwestern Medical Center de la Universitat de Texas Del 1983 al 1985 féu recerca postdoctoral a la Universitat Rockefeller, de la qual fou també professor i metge de l’hospital d’aquesta institució 1984-86 L’any 1986 retornà a Texas i fou professor al Howard Hughes Medical Institute fins l’any 2000, que s’incorporà al departament d’immunologia de The Scripps Research Institute de La Jolla Califòrnia, i el 2007 en fou nomenat president del departament…

Inicià la seva carrera com a actor teatral el 1940, interpretant sobretot persontages shakespearians La seva actuació com a rei Lear en la versió de Peter Brook del 1962 li donà un gran renom, i el 2004 un jurat compost per actors de la Royal Shakespeare Company votà aquesta interpretació com el millor paper mai representat en una obra de Shakespeare Les seves incursions en el cinema, tot i que escadusseres, foren igualment celebrades destacaren el seu debut cinematogràfic a That Lady 1955, de Terence Young i sobretot, A Man for All Seasons 1966 de Fred Zinnemann, en la qual la seva…

Tingué lloc per primera vegada a l’estiu del 1996 a Rotterdam, amb Rosa Martínez, Viktor Misiamo, Katalyn Néray, Hans-Ulrich Obrist i Andrew Renton com a organitzadors La segona edició se celebrà a Luxemburg el 1998, amb Robert Fleck, Maria Lind i Barbara Vanderlinden com a curadors La tercera edició, celebrada el 2000 a Ljubljana, portà el títol de Borderline Syndrome Energies of Defence , amb referència a la recent guerra de l’antiga Iugoslàvia en aquesta ocasió els organitzadors foren Francesco Bonami, Ole Bouman, Maria Hlavajová i Kathrin Rhomberg La quarta edició se celebrà…

El seu nom de naixement era Elias Kazanjoglou El 1913 emigrà amb la seva família als EUA Procedent del camp teatral, es revelà com un gran director d’actors amb un excellent domini del llenguatge cinematogràfic El 1947 fundà, amb Cheryl Crawford i Robert Lewis substituït per Lee Strasberg, l’Actor's Studio, escola d’interpretació fonamentada en el mètode Stanislavskij El 1948 li foren concedits els Oscar a la millor pellícula i a la millor direcció per Gentleman's Agreement Dirigí Panic in the Streets premiat a Venècia, 1950, A Streetcar Named Desire premiat a Venècia, 1951, On…

Fou canonge a Colònia Passà a ensenyar a l’escola de la catedral de Reims 1057 i entre els seus deixebles hi hagué Odon de Lagny, el futur papa Urbà II Canceller de l’arxidiòcesi de Reims, haguè de desterrar-se per causa d’un conflicte amb l’arquebisbe Manassès de Gournay 1076 Destituït aquest 1080, pogué retornar a Reims, però al cap de poc temps decidí de retirar-se a la vida benedictina sota la direcció de Robert de Molesmes Poc després, amb sis companys anà a Chartreuse, on fundà una comunitat monacal en terrenys cedits per Hug, bisbe de Grenoble, origen de l’orde cartoixà…

Aprengué diversos instruments durant la infantesa, i a tretze anys començà a fer arranjaments Del 1943 al 1953 fou trompetista, i més tard trombonista d’una sèrie d’orquestres, entre les quals les de Joe Venuti, Buddy Rich i Count Basie El reconeixement com a arranjador li arribà quan treballà per a Woody Herman el 1948 A partir del 1953 s’establí a Los Angeles, on realitzà arranjaments per a cantants i músics de jazz Les següents dècades es dedicà a escriure i produir per al cinema, on compongué la seva primera banda sonora per al film I want to Live Robert Wise, 1958, i la…

El seu concert de presentació tingué lloc el 1984 El primer director musical fou Edmon Colomer, director titular fins el 1995, any en què fou reemplaçat per Llorenç Caballero, que prengué el càrrec de director artístic Ja en l’etapa de Colomer, l’orquestra inicià la realització de sessions regulars de treball, anomenades trobades , per tot l’Estat, cadascuna de les quals fou dirigida en l’època de Caballero per un mestre convidat diferent Colomer tancà la seva llarga vinculació a la JONDE amb una històrica actuació al Royal Albert Hall de Londres, dins un popular cicle de concerts d’estiu,…

En sortiren 704 números Es presentava inicialment com a l’òrgan oficial de l’Associació Nacional de Radiotelefonia, a partir de l’any 1929 com a òrgan oficial d’Unión Radio, l’Emisora Ràdio Barcelona i l’Associació Nacional de Radiodifusió i, a partir del 1930, només de Ràdio Barcelona Hi collaboraren, entre d’altres, E Ferrer, J Arraràs, E Rifà, J M de Guillén, A Robert, E Graells, A Gual, J Montero, J López Fando, S Raurich, J Sánchez-Cordovès, J Torrents, J Navarro, J Udina i J Cuesta Ridaura Es feu ressó d’un bon nombre de novetats tècniques del món cinematogràfic i relacionà…

Fundada el 1932, el primer president fou Josep Buxadera Ha organitzat sessions de partides simultànies amb la presència dels mestres Ribera, Rey Ardid, Koltanowski, Romanixin i Kortxnoi, entre d’altres, i competicions amb primeres figures mundials, com el Torneig Internacional de Sitges 1934 També ha organitzat el Torneig Nacional d’Escacs de Sitges-Gran Premi Malvasia Robert 1948, 1949, amb jugadors com Pomar, Bernstein, Hugot, Almiñana i Marcet Des del 1975 organitza l’Obert Internacional Vila de Sitges Els jugadors més destacats sorgits del club han estat Antoni Ayas, Josep…

Creat el 1986 per la Fundació Congrés de Cultura Catalana , des de la primera convocatòria fins al 2001 hi participà l’ Institut d’Estudis Catalans Els tres anys següents se suspengué i el 2004 es reprengué, convocat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana i l’ Institut Ramon Llull  fins el 2012, que el substituí la Fundació Ramon Llull Relació de guardonats 1986 Anglo-Catalan Socie 1987 Pierre Vilar 1988 Robert Ignatius Burns 1989 Joseph Gulsoy 1990 Per Denez 1991 Bob de Nijs 1992 Deutsch-Katalanische Gesellschaft 1993 Kálmán Faluba 1994 Vytautas Landsbergis 1995 Arthur…