Resultats de la cerca
Es mostren 1828 resultats
art mudèjar
art mudèjar La torre de la catedral de Terol
© Fototeca.cat
Art
Art, principalment arquitectònic, desenvolupat del segle XII al XVI i que és resultat de la fusió d’elements de l’art cristià i de l’art àrab.
Originàriament fou conreat pels hispanomusulmans que habitaren territori cristià, però els historiadors de l’art han inclòs dins l’art mudèjar realitzacions de cristians i de jueus que empraren aquest mateix llenguatge estilístic Les construccions mudèjars tenen elements de l’art califal, així com del romànic i del gòtic Entre les realitzacions més antigues cal esmentar les esglésies de Sahagún, de Santa María la Antigua, a Villalpando, i de San Martín i San Andrés, a Cuéllar, dels segles XII-XIV, fetes de maó, d’aspecte pesant i voluminós i caracteritzades per grossos murs i per interiors en…
Pere Martínez Sánchez
Basquetbol
Entrenador de basquetbol.
S’inicià al Centre Parroquial Sant Josep de Badalona 1982-86 i dirigí el primer equip a segona divisió El 1986 fitxà pel Joventut de Badalona, amb el qual obtingué tres campionats d’Espanya júnior 1987, 1988, 1989 La temporada 1989-90 dirigí el primer equip, en el qual ja era segon entrenador, i aconseguí la Copa Korac Entrenà diferents clubs Bàsquet Manresa 1990-94, Club Baloncesto Salamanca 1995-96, Club Baloncesto Granada 1997-98, Menorca Bàsquet 1999-2000, Caixa Ourense final de la temporada 2000-01, Tenerife Baloncesto 2001-02, amb què aconseguí la Copa Príncep d’Astúries de la Lliga LEB…
Miquel Gual Agustina
Futbol
Futbolista i entrenador.
Era davanter centre i jugà amb el Júpiter i el Sevilla abans de fitxar pel FC Barcelona la temporada 1931-32 Fou campió de Catalunya en aquella edició Al final del 1932 el Barça li donà la baixa i el fitxà el Sabadell Amb l’equip arlequinat guanyà un Campionat de Catalunya 1934 i fou finalista de Copa 1935 Més tard tornà al Barça 1935-37 i guanyà un altre Campionat de Catalunya 1936 Arran de la Guerra Civil s’exilià a Mèxic i al cap d’uns anys retornà al Sabadell, amb el qual jugà les temporades 1941-42 i 1942-43 Amb la selecció catalana disputà 3 partits i marcà 1 gol Com a…
Ramon Artigas Rigual
Natació
Nedador.
Especialista en distàncies llargues, nedà amb el Club Natació Atlètic durant els anys vint i trenta Fou campió de Catalunya de 400 m lliure 1930, 1931 i de 1500 m lliure 1925-31 També guanyà el Campionat d’Espanya de 400 m lliure 1930, 1931, de 1500 m lliure 1925, 1926, 1927, 1930, 1931, 1932 i en la prova de 2000 m en mar lliure 1925, 1926, 1927, 1930, 1931, 1932 Participà en la prova de 4 × 200 m lliure en els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928, en què aconseguí un diploma olímpic per la setena posició en la final Baté un total de divuit rècords d’Espanya en les modalitats de 300 m, 400 m, 500…
Madīnat al-Zahrā’
Ciutat
Ciutat construïda (936 — ~976) prop de Còrdova per ‘Abd al-Raḥmān III i al-Ḥakam II i convertida en capital del Califat.
De planta rectangular i emmurallada 1 518 × 745 m, tenia clavegueres, aigua corrent i carrers empedrats conservats fins a mitjan s XVII Fou projectada en terrasses esglaonades, la part alta destinada a dependències palatines i administratives —el 947 s’hi traslladà la seca de Còrdova— i la inferior a habitatges, a mesquita inaugurada el 941, a botigues, a jardins i àdhuc a un parc zoològic Els relats de les ambaixades cristianes que hi acudiren permeten de reconstruir-ne, en part, la sumptuositat del protocol i el luxe arquitectònic Saquejada i destruïda el 1010 Muḥammad II de…
plateresc
Façana plateresca de la universitat de Salamanca
© B. Llebaria
Art
Estil arquitectònic desenvolupat a la península Ibèrica a la fi del s. XV i la primera meitat del s. XVI.
Resultat d’una personal assimilació del primer Renaixement italià, el seu nom, donat per Diego de Ortiz de Zúñiga, deriva de la similitud que en l’aspecte decoratiu presenta amb el treball dels argenters plateros Es caracteritza per la gran importància que dóna a l’ornamentació, d’una riquesa extraordinària formes de tipus vegetal, animals, medallons, columnes balustrades, grotescs, etc, que, la major part de vegades, omple per complet, amb una mena d' horror vacui , les façanes dels edificis, amagant en certa manera els elements constructius pròpiament dits, sovint encara gòtics En són…
Imre Makovecz
Arquitectura
Arquitecte hongarès.
Graduat a la Universitat Tècnica de Budapest l’any 1959, des d’aquest any formà part de diversos equips d’arquitectes El 1981 cofundà l’estudi MAKONA, del qual n'esdevingué el cap a partir del 1991 Exercí també la docència a la Universitat Tècnica de Budapest des de l’any 1981 i fou fundador 1992 i president fins a la mort de l’Acadèmia de les Arts Hongaresa Influït per l' antroposofia de Rudolf Steiner , l’obra de Frank Lloyd Wright i d' Antoni Gaudí , entre d’altres, i també per l’art popular hongarès, fou un destacat exponent de l’arquitectura orgànica Els seus edificis són notables per…
Agustí Esteve i Marquès
Pintura
Pintor.
Format a l’Acadèmia de Sant Carles i a Madrid, on obtingué un primer premi de la de San Fernando Començà a fer retrats de l’alta societat cortesana vers el 1778 Després d’una etapa d’influència de Mengs, el 1794 ja tenia relació amb Goya El 1800 esdevingué pintor de cambra i acadèmic de Sant Carles El 1808 s’independitzà de la influència de Goya —de qui havia copiat nombroses obres— i continuà amb un estil tou i fàcil, propi, fins el 1815, any que ja fou eclipsat per Vicent López Poc abans de morir tornà a València Dèbil i delicat, fou influït per la força del color de Goya, el qual imità amb…
Antoni Vicent i Tolz
Cristianisme
Eclesiàstic.
Llicenciat en dret i lletres a la Universitat de Madrid, ingressà a la Companyia de Jesús el 1860 Es graduà en ciències a la Universitat de Sevilla el 1865 L’expulsió del seu orde el 1868 el portà a França, on entrà en contacte amb els cercles obrers instituïts per Albert de Mun i René de la Tour du Pin, que intentaven d’agermanar patrons i obrers i de restaurar les antigues corporacions medievals, convenientment adaptades El 1880 fundà a Tortosa els primers cercles, calcats del model francès, i des del 1889 es dedicà exclusivament a aquesta activitat, que fructificà…
Jorge Próspero de Verboom y de Wolf
Història
Militar
Enginyer militar, marquès de Verboom i cavaller de Sant Jaume.
Fill d’un enginyer militar, es formà tècnicament al costat d’ALe Prestre, comte de Vauban En la guerra de la Lliga d’Augsburg es distingí en els setges de Besançon i Dôle Organitzador 1709 del cos dels enginyers militars del camp borbònic, fou enginyer en cap de les tropes filipistes durant la guerra de Successió, i estigué pres a la Barcelona austriacista Planejà el setge de Barcelona, i projectà i dirigí la Ciutadella de Barcelona 1714-19, de la qual fou governador Convertí la seu vella de Lleida en castell caserna 1717 Partí amb l’esquadra enviada pel cardenal Alberoni a la conquesta de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- 99
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina