Resultats de la cerca

Formà part del Club Esportiu INEF de Barcelona 2006-08 i participà en les Copes d’Europa en pista coberta 2007, 2008 També participà en diversos torneigs internacionals de les especialitats de tamborí sala, tamborí de platja i tamborí clàssic

Vida i obra Orfe de pare, fou educat pel seu oncle, Josep de Moragas i de Tavern, i tingué una estreta relació amb el seu cosí Josep Yxart Estudià dret a Barcelona, on s’establí definitivament el 1873, com a oficial de secretaria de la diputació provincial Després, gairebé fins a la seva mort, fou procurador dels tribunals Els seus primers escrits foren en castellà novelles sentimentals i històriques, estructurades en lliuraments, com El pintor Rubio  redactada en 1866-67, inèdita, Don García de Alcaraz 1875 i Un viaje de placer , apareguda sota el pseudònim de Plácido a El Tío Camueso el…

Formà part, amb LDomènech i Montaner i AMGallissà, de la primera generació d’arquitectes modernistes catalans La seva obra més important és la Casa Provincial de Maternitat 1883-1902, a les Corts de Sarrià, on el seu domini dels elements constructius —totxo vist, revestiments ceràmics policromats— aconsegueix una acurada perfecció, a la vegada que representà un antecedent del projecte de l’Hospital de Sant Pau, de Domènech i Montaner, mitjançant pavellons exempts Projectà l’església del convent dels jesuïtes amb JMartorell i Montells, 1883-85 i l’església major de Santa Anna 1887, destruïda…

Comanditari d’una petita fàbrica tèxtil a Barcelona 1920, la convertí en la important indústria del seu nom esdevinguda societat anònima el 1943, amb fàbriques a Caldes de Montbui i a Sant Feliu del Racó Castellar del Vallès Hi creà una assegurança de vida, retir i invalidesa per als treballadors 1935 Durant la guerra civil de 1936-39 fou mantingut al davant de la indústria pels comitès de treballadors i assolí de conservar-la en funcionament El 1939 formà part amb Josep MMilà i Camps de la comissió per a la reconstrucció de la indústria tèxtil de llana Fundà la constructora La Carabela i fou…

Afiliat al republicanisme federal, fou un dels creadors de l’Avenç Nacionalista Republicà de Sant Andreu de Palomar 1905 i del Centre Nacionalista Republicà 1906 Posteriorment, a les Corts, fundà l’Ateneu Democràcia 1910 i fou secretari de la UFNR a Barcelona a partir del 1911 Així mateix publicà els setmanaris catalanistes El Cor del Poble 1912 i Germinal 1915, òrgan de les joventuts de la UFNR

Vida i obra Fill del ciutadà honrat de Barcelona, Josep de Pagès i Nouviles D’una important família de propietaris rurals, estudià dret a Barcelona, on es relacionà amb la bohèmia i trencà les relacions amb la família El 1870 participà en la creació de societat La Jove Catalunya Des del 1872 prengué part assíduament en els Jocs Florals de Barcelona, en els quals obtingué nombrosos premis en dues etapes, entre el 1869 i el 1878, any en què s’establí a Madrid, i entre el 1896, en què fou proclamat mestre en gai saber, i el 1901 Treballà en un ambiciós Gran Diccionario de la Lengua Castellana ,…

En 1949-1950 feu les primeres exposicions a Barcelona —on fou societari del Saló de Maig—, i residí entre 1950 i 1960 a l'Argentina Posteriorment exposà també a Madrid, Girona, Panamà, São Paulo i Caracas Obtingué, entre altres, el primer premi de Tossa del 1962 Residí a l’Argentina entre el 1950 i el 1960 Establert a Blanes, que el 1998 li conferí el títol de fill adoptiu, la seva pintura evolucionà cap a un realisme minuciosament elaborat, bé que feu incursions en la pintura abstracta, als anys seixanta i, novament, des dels anys noranta del segle XX, sèrie Geometries, 2012 El 1991 inaugurà…

De pares pagans, rebé el baptisme essent soldat i poc temps després fou iniciat en la vida monàstica per Palamó Fundà, a la Tebaida, el monestir de Tabennesi ~320 el grup de deixebles que s’hi aplegà fou tan nombrós que donà naixença a nou monestirs masculins i a un de femení, els quals constituïren una congregació monàstica La seva obra ha influït notablement tot el monaquisme cristià posterior Els escrits pacomians —conservats en grec, copte, llatí i àrab— se centren en les Regles , les Prescripcions , les Prescripcions i Institucions , les Prescripcions i Sentències i les Prescripcions i…

De jove s’afilià al Bloc Obrer i Camperol i lluità durant la guerra amb la Divisió 27 S'exilià el 1939, es llicencià en filosofia i lletres a Montpeller i s’incorporà a la resistència francesa Entrà clandestinament a Catalunya 1942 i fou detingut 1944, però s’escapà de la presó de Girona 1946 i, refugiat a França —on es dedicà a l’ensenyament—, ingressà al Moviment Socialista de Catalunya, l’òrgan del qual, Endavant , dirigí del 1948 al 1967 S'escindí, amb un grup de militants, del partit i retornà a Catalunya 1969, es doctorà en Ciències de l’Educació i fou professor de la Universitat…

Estudià al seminari de Barcelona, a Cervera i a Tarragona i s’ordenà el 1837 Fundà la Revista Católica 1844 i publicà obres piadoses i apologètiques com La Revolución, el gobierno y las monjas 1850 Fou catedràtic als seminaris de Barcelona i Tarragona Bisbe de Vic 1854, inicià la reforma parroquial i la publicació del Boletín Oficial del Obispado el 1857 fou traslladat a la diòcesi de Barcelona