Resultats de la cerca
Es mostren 4180 resultats
Bonifaci Frederic d’Aragó
Història
Senyor d’Egina (1359-76), de Piada i de la baronia de Carist (1338-65) a Negrepont.
Tercer fill d’Alfons Frederic d’Aragó i de Marulla de Verona S'educà a Sicília, on milità a favor del partit català en les lluites contra el bàndol sicilià Governador de Patti, esclatà contra ell una rebellió 1355, en la qual perdé el càrrec i el castell de Tíndari, i fugí a Catània, on els seus adversaris el feren presoner 1356 Exercí el càrrec de canceller de Sicília 1354 Posat en llibertat, però desposseït dels béns a Sicília, es traslladà a Grècia El seu germà Jaume li cedí Egina l’any 1365 vengué el castell de Carist a la república de Venècia En l’anarquia que subseguí la…
Dalmau de Castellnou
Història
Senyor de Sureda (1268-99).
Era fill del vescomte de Castellnou Guillem V El 1265 cedí a l’infant Jaume, hereu de Mallorca, els seus drets sobre Juegues Senyor en part de Salses i senyor de Sureda, signà com a garant el pacte d’unió conclòs el 1279 entre Jaume II de Mallorca i Pere III de Catalunya-Aragó Posteriorment prengué partit a favor del rei Pere, fet que li valgué la confiscació dels béns pel rei de Mallorca De la seva muller Estella, filla de Pere Paüc, de Perpinyà —la qual participà en la resistència contra el rei de Mallorca, mantenint castells, en absència del seu marit, contra les tropes reials…
Francesc d’Erill i d’Orcau
Història
Baró d’Erill (Francesc I).
Fill de Bernat Roger III d’Erill i d’Anglesola Prengué part en la defensa del Pallars contra el comte de Foix 1396 Fou capità de la Vall d’Aran i participà en les bandositats de Lleida 1410 Assistí al parlament de Tortosa 1411 i fou comissionat a València per pacificar els ànims 1412 Durant la guerra contra el comte Jaume II d’Urgell, del qual fou acèrrim enemic, fou enviat a Osca a lluitar contra Antonio de Luna Anant al Pallars per impedir l’entrada de tropes franceses, forçat pels urgellistes, s’hagué de refugiar al castell de Margalef 1413 Al setge de Balaguer demanà, com a procurador…
Emma de Barcelona
Cristianisme
Primera abadessa del monestir de Sant Joan (dit després de les Abadesses), creat per a ella el 885 pels seus pares, els comtes Guifré I i Guinedilda.
Sota la tutela del bisbe Gomar de Vic i d’un grup de clergues, governà directament l’abadia a partir del 897, per a la qual el 899 obtingué del rei Carles el Simple un precepte d’immunitat i protecció Més de cent documents entre el 902 i el 942 parlen de la seva intensa activitat a favor del patrimoni del seu monestir i del repoblament de les seves terres a Vallfogona de Ripollès, Llaers, Seguries i les valls de Lillet i de Ribes El 913 precisà davant els seus súbdits i el comte Miró els drets jurisdiccionals del seu monestir El 921 cedí els seus quantiosos béns privats a Sant…
Bernat Despont
Història del dret
Doctor en lleis.
El 1369 fou enviat com a ambaixador a Castella el 1376, amb Berenguer de Cruïlles, a França, i el 1379 novament a aquest mateix lloc, amb Pere d’Artés, per negociar el matrimoni de l’infant Joan amb Violant de Bar El 1402, amb Guillem Pujada, negocià a Marsella un tractat amb Gènova, i el 1413, a Barcelona, amb tres procuradors més, signà una nova treva amb aquesta república Des del 1383 fou vicecanceller de l’infant Joan, i, bé que destituït per les corts de Montsó, l’infant li retornà el càrrec aquell mateix any des del 1387 fou canceller de la reina Violant Assessorà l’infant Joan i…
traspàs
Dret civil
Acte d’inscriure en el registre de la propietat, a nom del nou propietari, els béns immobles procedents d’una herència.
llevador
Història
Llibre o registre on es consignaven els comptes o les anotacions d’entrades i sortides, de béns mobles o immobles, etc.
postlimini
Restitució de drets i béns al ciutadà d’una ciutat ocupada, quan l’exèrcit usurpador es veu obligat a deixar-la.
communicatio in sacris
Cristianisme
Locució utilitzada per a designar la participació dels membres de diverses confessions cristianes en els béns espirituals que els són comuns.
Directament es refereix als sagraments indirectament, a d’altres actes, com és ara la pregària o l’ús de llocs sagrats A diferència del que passa generalment respecte a aquest segon sentit, pel que fa als sagraments no hi ha un criteri unitari, sobretot respecte a la participació comuna en l’eucaristia intercomunió l’Església Catòlica posa com a condicions la necessitat urgent i una fe conforme a la seva pròpia sobre aquests sagraments
espai de Schengen
Aeronàutica
Espai de lliure circulació de persones, béns i serveis, sense fronteres interiors, integrat pels països europeus signants del Tractat de Schengen.
El 2025 l’espai de Schengen comprenia vint-i-set estats, vint-i-tres dels quals membres de la UE més quatre que no n’eren membres Islàndia i Noruega des del 2001, Suïssa des del 2008 i Liechtenstein des del 2011 La Gran Bretanya fins el febrer del 2020 membre de la UE i Irlanda han optat per mantenir-se fora de l’espai de Schengen, mentre que Bulgària, Xipre i Romania, també membres de la UE, hi tenen pendent l’ingrés Els requisits que ha de complir un estat per a formar-ne part són, a grans trets, disposar de la infraestructura necessària per a l’intercanvi d’informació sobre trànsit…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- 99
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina