Resultats de la cerca

Fou deixeble de violí de Bruno Masurat al Conservatori de Heidelberg i més tard perfeccionà la seva tècnica amb Max Rostal a Colònia i amb Josef Gingold i Ivan Galamian als Estats Units Quan tornà a Alemanya inicià una carrera com a solista internacional que l’ha portat a les sales de concert més famoses d’Europa, Austràlia, el Japó, Rússia i els EUA Ha tocat sovint amb l’orquestra de la Staatskapelle de Dresden i també al costat d’altres famosos intèrprets, com els pianistes Christian Zacharias i Michel Beroff o el violoncellista Heinrich Schiff Des del 1981 és professor de la…

Inicià els seus estudis musicals a Karlsruhe i el 1972 debutà com a Tamino La flauta màgica a Lübeck Dos anys més tard s’inicià en el repertori wagnerià tot interpretant el paper de Sigmund La valquíria a Wuppertal i el 1976 actuà a Parsifal al Teatre dels Festivals de Bayreuth Posteriorment es presentà diverses vegades al Covent Garden de Londres i San Francisco 1977 i a la Metropolitan Opera House de Nova York 1980, gairebé sempre amb papers wagnerians Sigmund, Lohengrin, Tristan El 1982 enregistrà en vídeo i en disc una reeixida producció de Tristany i Isolda sota la direcció de L…

Fou el primer grup de rock progressiu que dugué aquest estil al gran públic Keith Emerson teclista, Greg Lake baixista i Carl Palmer bateria tingueren el seu moment de màxim apogeu amb el disc Trilogy 1972, d’un rock elaborat, ampullós i dens, amb molta instrumentació i amb solos molt llargs a base d’escales interminables El 1977 aparegué el disc doble Works , en què cada membre de la banda n’ocupava una cara i en la quarta interpretaven junts dues cançons, Pirates i Fanfare for the Common Man El disc fou un fracàs, ja que els àlbums conceptuals i el seu tipus de música ja no agradaven a un…

Incitat pel seu pare, violinista, s’inicià de ben petit en la música, en primer lloc com a concertista de piano A vuit anys dirigí la Vuitena simfonia de L van Beethoven a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, i quan en tenia onze fou convidat a dirigir a Londres, on debutà a la Harringay Arena amb obres d’A Dvorák i L van Beethoven En anys successius actuà de nou a la capital anglesa especialment en 1959-63, a més de ser convidat arreu del món Del 1970 al 1980 dirigí l’Orquestra Simfònica de Winnipeg Canadà, i entre el 1982 i el 1988, la d’Adelaida Austràlia Estrenà obres d’autors del segle…

Estudià música i dret a París i el 1967 es llicencià en direcció orquestral Posteriorment amplià la seva formació amb L Fourestier a Niça i el 1968 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Besançon El 1970 i el 1971 fou convidat a dirigir l’Orquestra dels Concerts Lamoureux i en 1976-77 fou assistent del director Michel Plasson a Tolosa El 1980 fundà l’Ensemble à Vent de París Tres anys després fou nomenat director associat de l’Òpera del Rin, de la qual fou director permanent 1984-87 Fou professor de direcció orquestral al Conservatori d’Estrasburg des del 1986-89, i…

Començà a estudiar piano i violí a quatre anys El 1964 ingressà al Mozarteum de Salzburg, on es formà com a director d’orquestra amb B Maderna i H von Karajan Posteriorment amplià la seva formació a Viena amb H Swarowsky El 1969 rebé el primer premi del Concurs Internacional de la Ràdio Austríaca i l’any següent es doctorà en filosofia a la Universitat de Salzburg Ha dirigit les orquestres de l’Òpera d’Istanbul 1970-73, d’Enschede 1974-75 i de Dortmund 1975-77 Des del 1978 dirigeix a l’Òpera de Viena, i des del 1986, a l’Òpera de Roma Fou director general de música a Berna 1979-82 i Bonn 1982…

Començà els estudis musicals al Hurstpierpoint College i els continuà a la Royal Academy of Music de Londres Emigrà als Estats Units el 1930 i el 1937 obtingué la nacionalitat nord-americana Fou un dels grans difusors de la música barroca als EUA Obtingué el càrrec d’organista de la Christ Church de Cambridge Massachusetts, i feu nombroses aparicions en concert per tot el país El New England Conservatory el distingí amb al títol de doctor honoris causa El 1947 publicà Treasury of Early Organ Music , una selecció de música per a orgue des del segle XV fins al segle XVIII Benjamin Britten i…

Fill d’un reconegut violoncellista, fou alumne de János Hammerschlag i Ferenc Gergely a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest, on es graduà l’any 1955 i de la qual fou professor des del 1970 Compaginà la seva carrera de concertista internacional amb nombroses activitats al seu país, inclosa la divulgació musical a través de la Ràdio Hongaresa La seva tasca representà una contribució decisiva a la difusió del clavicèmbal a Hongria Publicà  Stories from My Life , una biografia de Miklós Rózsa realitzada a partir de les converses mantingudes amb el compositor Entre les nombroses…

Deixeble de la Juilliard School, on estudià amb Josef i Rhosina Lhévinne, formà duo amb el també pianista Robert Fizdale Debutaren a la New School for Social Research el 1944 amb un programa de música contemporània El duo Fizdale-Gold començà, així, una carrera internacional que els feu cèlebres Nombrosos compositors d’aquells anys els dedicaren obres, entre ells S Barber, N Dello Joio, D Milhaud Carnaval à la Nouvelle Orléans , 1947 Suite , opus 300, 1950 Concertino d’automne , 1951, G Auric Partita , 1953-55, F Poulenc Sonata per a dos pianos , 1952-53, G Tailleferre, H Sauguet, N Rorem…

Inicià la seva formació al Conservatori de Praga, l’any 1940, amb František Maxian Debutà a la capital txeca el 1944, i dos anys després es desplaçà a Leningrad, on estudià amb P Serebrjakov De retorn a Praga el 1951, guanyà el Concurs Primavera de Praga i emprengué una carrera internacional, que es desenvolupà bàsicament als països aleshores de l’òrbita soviètica i també a Anglaterra i Austràlia Intèrpret de nombrosa música de cambra, fou membre del Trio Suk , del Quartet Smetana i de Solistes de la Filharmònica Txeca En la seva discografia destaquen els concerts per a piano de…