Resultats de la cerca

Darrer senyor de la Bossa d'Or , era fill de Jordi Abrí-Descatllar i Fuster, i fou cognomenat també Abrí-Descatllar Fomentà el conreu de la barrella a Mallorca, i el 1791 obtingué del rei l’habilitació del port de Mallorca per a l’exportació d’aquest producte Posseïdor d’una gran fortuna, finançà diverses vegades serveis públics, com les mesures de precaució contra el còlera del 1787 i les de fortificació i defensa davant una eventual invasió francesa el 1798 El seu fill Jordi Abrí-Descatllar i Santandreu obtingué el títol de marquès des Palmer 1817 en compensació dels grans deutes contrets…

És esmentat ja el 1017, dins el comtat de Besalú el senyorejà la família Guàrdia o Saguàrdia, coneguda des del 1061 El 1270 n'era senyor Galceran de Pinós els seus descendents prengueren el cognom Guàrdia i obtingueren el vescomtat de Canet i la baronia de la Guàrdia Una bona part del terme pertanyia al monestir de Ripoll i al de Sant Joan de les Abadesses el de Ripoll comprà el 1363 a la corona el castell, que esdevingué a partir d’aleshores la part més important de l’abadiat, amb vuit parròquies Alpens, Serrallonga, les Llosses, Matamala, Sovelles, Vinyoles, Vallespirans i…

Fill i successor de Leopold II i de la infanta Maria Lluïsa d’Espanya Conseqüent amb la seva actitud política conservadora i antireformista, prengué part en diverses coalicions europees contra la Revolució Francesa i hagué de cedir territoris considerables en les paus de Campoformio 1797, Lunéville 1801, Bratislava 1805 i Viena 1809 L’abdicació de la corona imperial 1806 posà fi a la història de l’imperi Romanogermànic, però aconseguí de salvar la monarquia austríaca casant la seva filla Maria Lluïsa amb Napoleó, el qual després vencé a Leipzig 1813 i a Waterloo 1815 A l’interior…

Fill de Béla III mort el 1196, disputà la corona al seu germà gran Eimeric mort el 1204 i prevalgué sobre el fill d’aquest, Ladislau III mort el 1205 S'adherí a la cinquena croada, però, després de divergències amb el rei de Jerusalem i del fracàs de l’atac contra la fortalesa musulmana del mont Tabor, abandonà l’empresa 1217-18 Inicià una política de donacions territorials que augmentà el poder dels grans propietaris Concedí a la noblesa l’anomenada Butlla d’or 1222, que restringia el poder del rei en profit de l’aristocràcia Concertà el matrimoni de la seva filla Violant amb…

Fill de Carles i de Maria Amèlia d’Orleans, heretà la corona en morir el seu pare i el seu germà gran, Lluís Felip, víctimes d’un atemptat en el qual ell mateix resultà ferit Malgrat que manifestà un respecte estricte per les normes constitucionals, no pogué superar el desprestigi en què els errors dels seus predecessors havien enfonsat la monarquia, i per l’octubre del 1910 s’exilià a la Gran Bretanya, arran d’una rebellió militar de caràcter republicà A l’exili es convertí en una figura popular de la societat anglesa i es casà 1913 amb Augusta Victòria, filla del príncep…

Imparteix la docència a la UAB Els seus estudis se centren enla poesia dels segles XIV i XV i la cultura a la Corona d’Aragó durant la baixa edat mitjana, sobretot en la figura de Joanot Martorell i en les traduccions Entre les seves publicacions destaquen l’edició de la poesia de Jaume Marc Obra poètica , 1994, l’edició de la traducció catalana medieval del Dragmaticon philosophiae de Guillem de Conches 1997, amb Lola Badia, el volum La memòria literària de Joanot Martorell Models i escriptura en el “Tirant lo Blanc” 2002 i diversos articles sobre la lírica catalana, Jordi de…

Ingressà al monestir cistercenc de la Real el 1747, d’on fou prior 1769 i abat 1772-76 i 1780-84 fou vicari general de la Congregació Cistercenca de la Corona d’Aragó  i de Navarra 1773 El 1780 fou reelegit abat A la Biblioteca de Montserrat es conserven dos volums manuscrits que contenen un comentari complet a la Regla de sant Benet, escrit en la major part en català, amb una certa voluntat literària Són anònims, però l’atribució a Riera que ha fet Josep Massot no n’ofereix dubtes També deixà manuscrits tres volums en castellà sobre les epístoles de sant Pau

De formació autodidàctica, fou obrer i corredor comercial Formà part del grup de Cosme i Plàcid Vidal Collaborà a Lo Teatro Regional , creà una companyia d’aficionats i escriví diverses comèdies Solets 1917, Cura radical del mal de queixal 1919, Gastrolatria 1919 i Imma 1950, entre d’altres És autor d’una poesia senzilla, amable i ingènua, de caràcter popular i costumista, recollida en els volums La corona anyal 1924 —una mena de calendari poètic—, La Musa popular 1928 i De cara a mar 1930 En prosa escriví Records de la infantesa i joventut Una part considerable de la seva…

Dominicà, fou prior del convent de Sant Onofre i del de València i, finalment, provincial de la Corona d’Aragó A partir del 1786 fou acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles És autor d’obres dramàtiques una d’inèdita Comedia del glorioso Santo Tomás de Aquino , 1765, i una altra impresa a Barcelona el 1778 Amor destrona monarcas y rey muerto També escriví diversos elogis panegírics circumstancials, una Breve descripción de las fiestas que hizo el Real Convento de Predicadores de Valencia en la beatificación del beato Juan de Ribera València 1797, i poesies…

Adquirí importància a partir de la implantació 1483 de la inquisició castellana pel seu nombre i pels privilegis eclesiàstics, de què gaudia Podia portar armes per a protegir els inquisidors El càrrec, considerat com un honor, requeria un expedient previ de puresa de sang i fou exercit sovint per membres de la noblesa esdevingué també objecte, sovint, de venda, i alguna vegada fou hereditari Els abusos originaren constants protestes a les corts, i llur nombre fou fixat, a València el 1554 i al conjunt de la corona catalanoaragonesa, el 1568 Al segle XVI tots els membres dels…