Resultats de la cerca
Es mostren 330805 resultats
Benavent de la Conca

Vista parcial de Benavent de la Conca (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), a l’extrem SE de la conca de Tremp, a la capçalera de la vall del riu de Conques, tributari de la Noguera Pallaresa.
Hi passa la carretera d’Artesa de Segre a Tremp, la qual, a 2 km del nucli urbà, travessa la important collada de Comiols, de 1102 m d’altitud El castell de Benavent és documentat el 1055 entre els termes del castell de Biscarri Al segle XIV el lloc ja era integrat a la baronia d’Orcau Dins l’antic terme hi ha el poble de Biscarri , la caseria de Gramenet i la masia i antic hostal de Balasc Des del 1970 forma part del municipi d’Isona i Conca Dellà
Gremi de Distribuïdors de Publicacions de Catalunya
Organització empresarial que agrupa les empreses de distribució de llibres i publicacions periòdiques amb seu a Catalunya.
Fou fundat l’any 1983 per tal de representar, gestionar, defensar i fomentar els interessos professionals dels seus membres El formen una trentena d’empreses Té representació en òrgans i organitzacions del seu àmbit professional La seu és a Barcelona
diumenge de Rams

Benedicció de les palmes durant la celebració del diumenge de Rams
© Fototeca.cat
Cristianisme
Folklore
Festivitat litúrgica popular que obre les festes de Setmana Santa.
Hom l’anomena també el Ram , o el dia del Ram , o el dia dels Rams , o Rams , a causa dels rams i palmes ram que es beneeixen aquest dia a la missa major en record de l’entrada de Jesús a Jerusalem El dia abans hom sol celebrar una fira de rams i palmes palma , palmó Acabades la benedicció i la processó feta entorn del temple, d’acord amb la litúrgia, canviada modernament, hom picava amb els rams a terra —fet que rebia el nom de ‘fer escombra’— abans que s’obrissin les portes del temple, mentre els sacerdots cantaven un himne litúrgic i…
Sant Salvador de Verdera

Vista del castell de Sant Salvador de Verdera al Port de la Selva a l’Alt Empordà
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell de l’Alt Empordà, situat a 670 m alt., al cim de la serra de Rodes (dita en aquest sector serra de Verdera), al límit dels termes de Palau-saverdera, Selva de Mar i el Port de la Selva.
És esmentat ja el 904, i el 974 el comte Gausfred I d’Empúries-Rosselló el donà al monestir de Sant Pere de Rodes, monestir que domina pel S i que mantingué la jurisdicció del castell malgrat els drets que hi conservaren els comtes d’Empúries Ponç Hug IV ordenà el 1283 que hi fos bastit un nou recinte l’església sembla que és la primitiva, les ruïnes del qual són les que es mantenen, seguint la cresta de la muntanya
Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya
Folklore
Entitat creada el 1984 per 27 colles de geganters arran de la celebració a Sallent (Bages) d’unes jornades per a fomentar les relacions entre grups geganters.
La seu és a Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat Té com a objectius vetllar pel manteniment de la imatge, els costums i les tradicions que representen els gegants , posar fi a la manca de lligam entre les colles geganteres i donar a conèixer arreu aquesta tradició, una de les més antigues i arrelades a Catalunya La seva festa anual més important és la Ciutat Gegantera, un acte itinerant que concentra una gran quantitat de gegants en una mateixa població La primera fou Sallent, el 1985, i des d'aleshores llevat del 1996, que no se celebrà cada any s'ha designat una ciutat diferent Altres…
Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya
Organització empresarial que agrupa les llibreries de vell amb seu a Catalunya.
Fou fundada a Barcelona el 1978, tot i que durant els anys trenta havia existit una Associació Professional de Llibreters de Vell de Catalunya Té la finalitat de defensar els interessos professionals dels seus membres, que en són una quarantena Organitza anualment a Barcelona la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern, un certamen iniciat el 1952 per un antic Gremi de Llibreters de caràcter més generalista
Jaume de Robert Rocamora
Altres esports nàutics
Pilot de motonàutica conegut amb el nom de Marquès de Robert.
Comte de Torroella de Montgrí i marquès pontifici de Robert, fou una de les figures dels anys seixanta de la motonàutica catalana i espanyola Formà part de l’escuderia Los Tiburones del Reial Club Marítim de Barcelona, que assolí un gran prestigi internacional a mitjan segle XX Establí el rècord d’Espanya de velocitat en CU de 500 cc 1960 Guanyà el premi internacional Pantano El Burguillo Àvila en CU 1962, el Gran Premio Costa del Sol i el Gran Premio Internacional de…
Sant Salvador de Toló
Sant Salvador de Toló
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), situat al vessant esquerre de la vall de Conques, al peu de la serra de Campanetes.
De la seva església parroquial Sant Salvador depèn la de Sant Vicenç de Toló, antiga matriu El lloc depenia del castell de Toló, pertanyent al vescomtat de Vilamur Fou municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia els llogarets i les caseries del Mas de Guillem, Mereia, Perolet, Castellnou, Toló o Sant Vicenç de Toló, Mata-solana , la Ferreria, Presquiró i l’hostal Roig Comprenia encara la casa i antic priorat i quadra de Bonrepòs i el despoblat de Montllor
Polinyà de la Ribera

Campanar de la parròquia Sagrat Sopar del Senyor de Polinyà de la Ribera
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribera Baixa, estès a la plana al·luvial de la dreta del Xúquer (límit septentrional del terme), després de la seva confluència amb el riu Magre.
El regadiu ocupa la totalitat del territori, gràcies a l’aigua del Xúquer, a través de la séquia dels Quatre Pobles o de Corbera, i el conreu principal és actualment el del taronger 1000 ha resten encara 80 ha d’arrossar, record de l’antic predomini d’aquest conreu, reduït constantment els darrers decennis a favor del taronger Hi ha magatzems de preparació de fruita L’augment demogràfic, constant fins el 1940, s’ha deturat a causa de l’emigració, sobretot cap a França El poble 2246 h agl 2006, polinyaners 12 m alt…
Santa Maria de Lillet
Santa Maria de Lillet
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir canonical, situat al municipi de la Pobla de Lillet (Berguedà), a l’esquerra de l’Arija.
Consta des del 833 com a església parroquial regida per diversos clergues que s’erigiren en una canònica, ben definida des del 1086 El 1100 el bisbe d’Urgell Ot de Pallars hi creà una confraria de laics i clergues per revitalitzar la canònica, aleshores clarament augustiniana La comunitat es componia en aquest moment d’un prior i dotze membres L’església fou renovada i consagrada el 1397, i de nou reformada el 1573 i en època barroca El 1220 el papa Honori III la prengué sota la seva protecció Era en força decadència el 1225 i el 1242 El 1356 perdé part…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- 99
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina