Resultats de la cerca

Patriarca del paisatgisme mallorquí, pintà especialment a Deià i als voltants de Palma Expositor destacat a la Societat Foment de la Pintura i l’Escultura, conreà un realisme vuitcentista El seu fill Antoni Ribas i Prats Palma, Mallorca 1883 — son Marroig, Deià 1931, també pintor, s’acostà més a solucions impressionistes a través de la influència de Joaquim Mir Es dedicà molt especialment al paisatge de Deià i residí a son Marroig, on tant ell com el seu pare són ben representats

Llicenciat el 1929, s’integrà a l’Institut de Fisiologia de Pi i Sunyer El 1933 fou nomenat professor adjunt de fisiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona El 1935 anà a la Gran Bretanya i es dedicà a la recerca farmacològica, primer a la Universitat d’Edimburg i després a Manchester en divisions industrials La descoberta de l’anestèsic fluotà li ha donat prestigi internacional Fou membre d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears

Constituïda arran de la fusió, esdevinguda el 1971, dels Ateliers d’Aviation Louis Breguet o Breguet-Aviation amb el grup Marcel Dassault que ja havia adquirit Breguet-Aviation el 1967 El capital és repartit entre la Societat Marcel Dassault i l’Estat francès Fabrica avions civils en la gamma dels avions de negocis, com el Mystère bé que, bàsicament un 90% de les vendes, es dedica a la construcció d’avions militars Mirage, Jaguar, Alphajet, Super-Eténdard El 1990 s’anomenà Dassault Aviation

Fou professor de romanística a Friburg de Brisgòvia, Marburg i Innsbruck Treballà molt sobre els parlars pirinencs i especialment sobre l’aragonès, al qual dedicà una important monografia Der hocharagonesische Dialekt , 1935 i una nodrida sèrie d’articles S'interessà també pels parlars del Delfinat i Sardenya i, els anys d’Innsbruck, pel rètic Des del 1927 publicà l’important suplement bibliogràfic de la Zeitschrift für romanische Philologie El llibre Die romanischen Sprachen és el fruit de la seva labor de bibliògraf

Conté articles i àmplies recensions referents a les llengües i a les literatures romàniques de totes les èpoques i hi collaboren els més destacats romanistes catalans i un bon nombre d’estrangers Dedica una especial atenció al català i a la literatura catalana Cal remarcar-ne les importants miscellànies que ha ofert a Lluís Nicolau i d’Olwer 1961-66, a Jordi Rubió i Balaguer 1962-67 i a Pompeu Fabra 1963-68, apareguda el 1971, amb una collaboració molt variada

Estudià solfeig, piano i orgue amb B Andreu Després de ser ordenat de sacerdot, guanyà la plaça d’organista de l’església de Santa Maria de Maó, el 1832 Aconseguí una certa fama com a improvisador Es dedicà a l’ensenyament de la música i a la composició L’any 1876 una paràlisi l’obligà a deixar la seva activitat d’organista Escriví unes Lamentacions per a la litúrgia de la Setmana Santa, diversos himnes i motets i algunes obres simfòniques

Estudià a Madrid i posteriorment anà a Pàdua a perfeccionar el seu estil El 1919 cantà en la companyia del Teatre Victòria de Barcelona, i durant prop de trenta anys actuà en nombrosos teatres d’Europa i Amèrica En retirar-se dels escenaris es dedicà a la docència, primer a Barcelona i Sant Petersburg, i després a Buenos Aires i Tucumán, ciutat on fundà una acadèmia juntament amb Joan Goula Fou autor de l’obra Método para la impostación de la voz

Les seves sigles corresponen a Kàrting, Motos i Cotxes, encara que l’entitat se centrà en l’automobilisme de competició Des del seus inicis es dedicà a donar assistència als seus socis en les curses que es feien arreu de Catalunya i fou pionera en l’ajuda als corredors amb menys recursos, aportant suport logístic, compres conjuntes, assessorament esportiu, etc També promogué algunes curses per mitjà de campionats de slot , que les reproduïen Estigué associada amb la Penya Motorista 10 × Hora

Fundat l’any 1980, nasqué com a successor del Club Ciclista Empordanès Inicialment es dedicà al cicloturisme L’any 2000 organitzà el primer Cinturó Ciclista de l’Empordà, una cursa per etapes que recuperà l’antiga Volta a l’Empordà, inclosa en el calendari europeu de la Unió Ciclista Internacional des del 2008 El 2007 organitzà el primer Trofeu Francesc Guillamet, que formà part de la Copa Critèrium de la Federació Catalana de Ciclisme Posteriorment creà el Critèrium Internacional d’Empuriabrava

Format a l’Escuela Superior de Arquitectura Fou arquitecte provincial de Balears i diocesà de Mallorca, on fou autor de la capçalera neogòtica de Sineu, de la reconstrucció de la parròquia d’Alcúdia 1882, de la façana de la Diputació Provincial començada el 1882, que s’inspira en el gòtic de la Llotja Dins l’estil palladià féu la Casa de la Misericòrdia Es dedicà també a estudis arqueològics Posteriorment fou diputat provincial de Guipúscoa 1896-1905, on tingué diversos càrrecs