Resultats de la cerca
Es mostren 1439 resultats
Gabon

Refineria de petroli de l'empresa Total a Gabon
© Total
Estat
Estat de l’Àfrica equatorial limitat a l’W per l’oceà Atlàntic, al N per la Guinea Equatorial i el Camerun i a l’E i el S per la República del Congo; la capital és Libreville.
La geografia física L’altiplà central africà acaba al Gabon amb dues sèries d’altituds quasi paralleles els Monts de Cristal, d’uns 600 m d’altitud mitjana, que enllacen, al S del gran arc format per l’Ogooué, amb el massís de Chaillu de 800 a 1 000 m, i la cadena de Mayombe, que limita la conca de l’Ogooué A l’W d’aquests massissos, formats per gneis, esquists i roques granítiques, s’estén la plana litoral, sorrenca i pantanosa La costa és baixa i, a partir de Cap López, és orlada per una àrea lacustre llacs i llacunes de FernanVaz, Iguéla, Setté-Cama, etc El clima és equatorial, càlid i…
Còrsega

Vista de la vall de la Restonica i el llac Melo, Còrsega
© Anna Díez
Illa
Illa de la mar Mediterrània que constitueix una regió administrativa de França.
La capital és Ajaccio La geografia Situada a la mar Lígur, entre la Rivera italiana i l’illa de Sardenya, de la qual la separa l’estret de Bonifacio, és la més muntanyosa de les illes mediterrànies, i el relleu pot ésser dividit en dues parts una al sud-oest i a l’oest, formada per un bloc hercinià de materials cristallins, aixecat pel plegament alpí, que culmina al Cinto, Rotondo i Incudine la costa és rocallosa, amb grans entrants triangulars, continuació de les profundes valls que tallen aquest bloc L’altra, la part oriental, és formada pels esquists de la serra Castagnicia, que s’…
Luxemburg

Estat
Estat de l’Europa occidental, situat entre Bèlgica a l’W i al N, Alemanya a l’E i França al S; la capital és Luxemburg.
La geografia física Luxemburg és un país de relleu ondulat, amb dues regions naturals ben marcades la septentrional, o Ösling, que forma part de l’aspre massís de les Ardenes, tallat per profundes valls i solcat pels rius Sure, Our, Clerf i Wiltz, afluents del Mosella, que, amb el Sure i l’Our, marca la frontera oriental el terreny, poc fèrtil, és cobert de bosc i, a l’extrem nord, de landes i torberes, i la regió centromeridional, o Gutland 'bon país', amb relleu de cuestas i amples valls, de conreu dens El clima, continental, presenta diferències d’hivern entre el N i el S als altiplans…
carbó de pedra
carbó mineral Lignit
© Fototeca.cat
Geologia
Tecnologia
Química
Matèria mineral sòlida i combustible d’origen vegetal, color negre, pes específic 1,0-1,8 i duresa 0,5-2,5.
És composta de carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i altres components no volàtils argila, sílice, carbonats, òxids de ferro, etc que formen, després de la combustió del carbó, les cendres L’estudi dels carbons és considerat més aviat un capítol de la geologia aplicada que no de la mineralogia o petrologia clàssiques, car llur gènesi és clarament excepcional dins el temps i dins l’espai Només dos períodes geològics, en efecte, són rics en jaciments de carbó el que va del Carbonífer inferior al Permià i el que, iniciant-se en el Cretaci, continua en el Terciari D’altra banda, el 95%…
població
Sociologia
Col·lectiu d’éssers humans d’una certa magnitud i geogràficament determinat.
Una població és un subsistema dintre els ecosistemes, un complex nivell tròfic de consumidors pel fet de compondre's d’individus dotats d’un variable bagatge tecnicocultural amb el qual manipulen profundament l’ecosistema i els seus propis mecanismes de reproducció i supervivència Aquestes especificitats fan que les poblacions humanes gaudeixin d’unes propietats exclusives la ubiqüitat, el creixement sostingut i el metabolisme cultural Un cop una població té resolt l’abastament de matèria i energia, funciona demogràficament com un sistema autoalimentat anomenat demosistema Suposant que la…
Museu Nacional d’Art de Catalunya

Exterior del Museu Nacional d’Art de Catalunya
© Lluís Prats
Museu
Institució creada pel Govern de la Generalitat el 1934 a Barcelona amb el nom de Museu d’Art de Catalunya i amb seu al Palau Nacional de Montjuïc.
Orígens i evolució Els precedents llunyans de la formació d’aquesta institució cal cercar-los en l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, on es van presentar, dins la Secció d’Art Antic de l’Exposició, un notable conjunt de peces d’art medieval —les primeres que integrarien tot seguit el Museu Arqueològic-Artístic Episcopal de Vic, i moltes altres procedents de diversos llocs i colleccions privades— Fou llavors que s’observà el decisiu interès per l’art medieval i la valoració i recuperació del ric patrimoni cultural i artístic del país durant aquest període Així doncs, poc temps després…
Sant Julià de Rabós d’Empordà
Art romànic
Situació Una vista de conjunt de l’església des del costat sud-est És un edifici molt tardà, potser del segle XIV, fet, però conservant molts elements propis dels esqumes romànics El sobreaixecament és del final del segle XIV F Tur L’església de Sant Julià és la parroquial de Rabós d’Empordà, situat al vessant meridional de l’Albera, sobre un turó no gaire elevat 106 m d’altitud, vora la riba dreta de l’Orlina La població forma un nucli compacte, agrupat vora l’església parroquial, i els carrers, estrets i força costeruts, presenten generalment un traçat irregular Mapa 220M781 Situació…
Sant Miquel de Roca (Crespià)
Art romànic
Situació Entrada a l’església troglodítica al cim de la cinglera A Bramon El santuari de Sant Miquel de Roca és situat dins d’una balma o cova a la part alta del cingle de Roca de Castellar, a uns 170 m sobre el curs del Fluvià, que és als peus del rocam La cavitat natural va ésser modificada i ampliada artificialment Així, es tancà amb una edificació al seu davant, que incorpora la cova al seu interior, i amb el temps es convertí en un lloc de culte semirupestre Els murs de la construcció que tanquen la cova es veuen sospesos vora el cim de la paret rocosa de l’espadat, gairebé vertical Mapa…
Sant Esteve de Castellar Vell (Castellar del Vallès)
Art romànic
Situació Antiga parròquia del terme, abandonada durant dos segles i ara en curs de restauració Rambol Sant Esteve de Castellar és l’antiga parròquia de Castellar del Vallès, coneguda popularment per Castellar Vell És situada al sud-oest de la població, a 309 m d’altitud S’alça a l’ample cim d’un turó, encastellada, envoltada de pregones barrancades Mapa L36-15392 Situació 31TDG228063 Per arribar-hi cal agafar la carretera que va de Castellar del Vallès a Matadepera i Terrassa Al quilòmetre 23,950, en un revolt molt tancat, surt una pista en direcció sud Allà mateix hi ha can Sallent Després d…
Sant Tirs d’Oliola
Art romànic
Situació Capçalera de l’església amb un absis molt destacat, ornamentat amb decoració llombarda de factura molt evolucionada ECSA - E Pablo L’església parroquial de Sant Tirs es troba a pocs metres de les ruïnes del castell És situada al primer replà del turó on s’assenta el poble, presidit pel seu castell L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia precedent JAA-MLIC Mapa 34-13329 Situació 31TCG487379 Història La primera referència documental d’aquesta església es remunta al 7 de juliol de l’any 1061, data en què Pere Miró, en el seu testament, donà la meitat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- 99
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina