Resultats de la cerca
Es mostren 1649 resultats
midó

El midó és constituït per moltes unitats de glucosa que formen una llarga cadena
© fototeca.cat
Química
Polisacàrid de fórmula general (C6H10O5)n, amb un alt grau de polimerització i constituït per molècules de glucosa en llur forma pirànica, unides per enllaços α-glucòsics.
De fet, amb el nom genèric de midó hom indica un grup de substàncies que tenen les característiques següents són insolubles en aigua freda, llurs grànuls s’inflen i es trenquen en aigua a 60-75°C, formen sucres per hidròlisi àcida o enzimàtica i, en presència de iode, donen una coloració blava En la fórmula general, n= 1 000 defineix aproximadament l’estructura veritable del midó, que és constituït per un polímer lineal, l' amilosa , i un altre de ramificat, l’ amilopectina Les quantitats d’aquests dos polímers varien en els diversos tipus de midó El midó és el component principal de les…
Josep Niebla
Pintura
Pintor.
D’ençà del 1962 residí a Catalunya El 1964 concorregué al VIII Saló de Maig Es donà a conèixer amb una pintura típicament expressionista i, sobretot, amb la representació gairebé en trompe-l’oeil , de celatges i núvols Atret pel conceptualisme, derivà vers una pintura que té com a únics motius lletres o noms emblemàtics El 1975 guanyà el gran premi de la Biennal Internacional de Barcelona En la seva producció posterior desenvolupà un expressionisme abstracte amb un pes important del color i les textures Vinculat a l’ambient artístic gironí, l’any 1982 feu una pintura de grans dimensions per…
Josep Navarro i Vives
Pintura
Pintor.
Format a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona Presentà les primeres exposicions a Barcelona i a Madrid els anys 1955 i 1956 El 1957 el govern francès li atorgà una beca per a ampliar els seus estudis a l’École des Beaux Arts de París, i el 1959 una segona beca li permeté estudiar a la Saint Martin’s School of Art de Londres El 1961 guanyà la British Railways Poster Competition Establert des del 1963 definitivament a Barcelona, en una primera etapa la seva obra combinà l’aproximació informalista amb el geometrisme sèrie Portes El 1970 s’incorporà al grup Muestra…
Josep Mongrell i Torrent
Escena de platja, obra de Josep Mongrell (col·lecció particular)
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Es formà a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i fou deixeble dels pintors Ignasi Pinazo i Camarlench, Vicent March i Marco i Josep Maria Fenollera Conreà el gènere historicoanecdòtic Mosqueters jugant a escacs i anà a Madrid, on fou deixeble de Sorolla, i es relacionà amb els homes de la Generació del 98 Conreà també, amb èxit, el cartellisme, gènere del qual es volgué apartar per seguir la pintura pura Es retirà a Cullera el 1906, on cristallitzà el seu art de tema folklòric, naturalista i anecdòtic, estilísticament influït per Sorolla, però generalment amb un grau…
Paco Elvira
Fotografia
Nom amb el qual fou conegut el fotoperiodista Francesc Elvira.
En els seus anys com a estudiant de Ciències Econòmiques començà a documentar gràficament l’antifranquisme universitari Durant la Transició espanyola realitzà diversos fotoreportatges d’actualitat conflicte d’ETA, vagues de miners, conflictes laborals, etc que tingueren una gran difusió Collaborador habitual, entre altres mitjans, de La Vanguardia , Interviu i El Periódico i de les agències Cover, Getty Images i AGE Fotostock, obtingué, entre altres guardons, el premi FotoPress a “la Caixa”, el premi Civisme de la Generalitat de Catalunya pel fotoreportatge Misión en Kabul 2004 i el premi…
Stanley Cavell
Filosofia
Filòsof nord-americà, nascut Stanley Louis Goldstein.
El 1943 es canvià el cognom, que prengué d’un dels seus avantpassats polonesos Estudià música a la Universitat de Berkeley, on es graduà el 1947 Posteriorment anà a Nova York a estudiar composició a la Juilliard School of Music, però canvià els seus interessos per la filosofia, que estudià a la Universitat de Califòrnia Los Angeles i, posteriorment, a la de Harvard, on es doctorà i exercí la docència en 1953-56 i des del 1962 fins a la jubilació 1997 El primer de la vintena de llibres que publicà, Must We Mean What We Say A Book of Essays 1969, adopta la perspectiva de la filosofia…
Black Power
Denominació genèrica del sector més radical del moviment negre nord-americà antisegregacionista dels anys seixanta.
En fou el líder principal Stokely Carmichael, el qual, l’any 1966, n’exposà l’ideari en l’article manifest What We Want Les arrels del Black Power es trobaven en el nacionalisme negre nord-americà del començ del segle XX Marcus A Garvey i el programa de la Universal Negro Improvement Association, recollides per Malcolm X i els Musulmans Negres, en les quals hom reivindicava l’autonomia econòmica i la constitució final d’una nació negra al marge del “poder blanc” El desenvolupament del Black Power estigué vinculat a la lluita del Student Non-violent Coordinating Committee SNCC, al Congress…
Josep Pocorull i Vilagrassa
Historiografia catalana
Monjo i escriptor.
Vida i obra Arribà a ser prior del cenobi tarragoní Fou autor de l’obra Recopilación histórica de los sucesos de la Europa desde 1640 hasta 1775 , escrita en nou volums i que restà inèdita El manuscrit es conserva a l’arxiu del monestir de Poblet L’obra, un recorregut pels fets més destacats succeïts al continent europeu al llarg del període esmentat, és un exemple de la historiografia erudita de l’època, en la qual destaca la visió providencialista, moralista i teleològica de la història Fou també un destacat orador i predicador Fruit d’aquesta activitat, publicà l’obra Oraciones Panegyricas…
Aurelià de Réôme
Música
Teòric musical francès.
Vida Només se’n sap que fou membre de la comunitat benedictina de l’abadia de Saint Jean de Réôme i que escriví el tractat Musica disciplina , datat vers el 850, tot complint els desigs d’alguns collegues seus És el primer tractat sobre música de l’Edat Mitjana que s’ha conservat, i és dipositari, sens dubte, de la tradició dels segles precedents Dividit en vint capítols, els set primers tracten de qüestions generals que ja havien estat abordades per Boeci, com ara l’harmonia de les esferes, els efectes de la música en el comportament humà o les proporcions matemàtiques que la regeixen Els…
Pere Garriga i Marill
Escriptura i paleografia
Cristianisme
Història del dret
Taquígraf i eclesiàstic.
Féu els seus estudis eclesíastics al seminari de Barcelona Exercí com a vicari a les parròquies de Sant Josep de Gràcia, de Sant Miquel del Port i de la Mare de Déu del Carme El 1871 es traslladà a Madrid, on, el 1873, es doctorà en dret, el 1874 en filosofia i lletres, i també estudià la carrera de bibliotecari Destinat a Amèrica, el 1881 arribà a Cuba i s’establí a Santiago Hi fou provisor i vicari general de l’arquebisbat, vicerector i catedràtic del seminari Retornà a Espanya per motius de salut i residí a Maó, on fou nomenat catedràtic de lògica i ètica a l’Institut de Maó…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- 99
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina