Resultats de la cerca
Es mostren 3565 resultats
Els espais naturals dels Països Catalans. Introducció
Localització dels espais naturals del litoral català i valencià IGA, original dels autors A tot arreu on l'espècie humana exerceix el paper d'espècie dominant, definir el que és natural i el que no ho és resulta una qüestió menys òbvia del que podria semblar I encara és més complicat a zones tan humanitzades com el continent europeu, especialment si, com és el cas dels Països Catalans, ens situem a l'àrea mediterrània, on pràcticament tot el territori ha patit un procés més o menys intens d'artificialització o, si més no, una intervenció humana important Amb tot, els elements de caràcter…
neerlandès
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada als Països Baixos en la seva extensió geogràfica més àmplia: l’estat dels Països Baixos, la part septentrional de Bèlgica i el NW de França (Flandes francès).
És limitada al S per la línia divisòria de les llengües germàniques i romàniques, que passa per Dunkerque, el sud de Brusselles, Lovaina, Maastricht i Eupen, i a l’E per la frontera entre els Països Baixos i Alemanya amb zones de copenetració dialectal El neerlandès pertany al grup germànic occidental, i procedeix del baix franc, que no ha participat en el canvi fonètic de l’alt alemany En la seva forma moderna es distingeix de les altres llengües germàniques veïnes per una sèrie de particularitats fonètiques, lexicogràfiques i morfosintàctiques, que la situen entre l’alemany i l’anglès per…
utoastecatano
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües ameríndies, moltes de les quals desaparegudes, de l’Amèrica del Nord, l’extensió de la qual comprèn les regions occidentals des del Canadà fins a Mèxic.
Es divideix en dos grups, l'utoasteca i el tano
sapador | sapadora
Militar
Soldat del cos d’enginyers i, per extensió, tot el personal d’aquest cos, comandaments inclosos, dedicat a les especialitats de fortificació, vies de comunicació, maneig d’explosius, etc.
camp de mines
Militar
Extensió de terreny on hom ha instal·lat mines, generalment amb unes certes normes d’ordenació, constituint això un obstacle artificial per a dificultar l’accés en una direcció determinada.
És format de barreres o successions de files paralleles de mines, els eixos de les quals formen una línia trencada, i de masses de línies o conjunts de mines sense ordenació La densitat o nombre de mines és donada en metres lineals barrera o metres quadrats masses Generalment hom installa de forma alternativa mines antitancs i mines antipersonal amb la intenció de dificultar l’acció dels sapadors Actualment, es generalitza el sistema d’escampada de mines des dels avions, amb la qual cosa els camps presenten una ordenació irregular que en fa encara més difícil l’aixecament
sainet
Música
Peça de teatre en un sol acte, de caràcter còmic i popular, que generalment era representada entre els actes o a la fi d’una obra de més extensió.
Tenia intermedis musicals que incloïen danses, cançons, quartets vocals, cors i peces instrumentals, i podia utilitzar conjunts instrumentals variadíssims des d’una sola guitarra fins a una orquestra A semblança de l’entremès, tractava de qüestions i escenes de la vida quotidiana, tot esdevenint un clar retrat costumista de la societat de l’època Si bé el terme ja fou emprat al segle XVII com a sinònim d’entremès, no designà una peça independent fins al segle XVIII, quan fou popularitzat per Ramón de la Cruz, el qual fou seguit per Antonio Soler, Blas de Laserna i altres A…
agrovoltaisme
Agronomia
Tecnologia energètica
Sistema d’explotació mixt, agrari i elèctric, que combina en una mateixa extensió de terreny la producció agropecuària amb la generació d’electricitat a partir de la llum solar.
Generalment s’installen plaques solars sobre els conreus o les pastures a una altura que els faci practicables, o s’integren en hivernacles o altres edificacions de les explotacions agropecuàries
soprano
Música
Varietat de veu més aguda i amb una extensió aproximada del do3 al la4, si bé pot estendre’s per ambdós extrems, particularment en composicions per a solista (cant).
Durant la primera meitat del segle XVI, la tradicional situació de marginació de la dona dins el món musical europeu, especialment en l’àmbit de la música religiosa, començà a canviar en certes corts del nord d’Itàlia, on algunes dames de famílies molt importants començaren a destacar com a músics i patrons de les arts en general De fet, fins l’aparició del madrigal a mitjan segle XVI C de Rore i L Marenzio pràcticament no hi ha música composta per a veus femenines A partir de la formació del Concerto delle dame a Fer rara grup de veus femenines agudes creat amb el patronatge d’Alfons II d’…
mezzosoprano
Música
Nom que hom dona a la cantant (i, per extensió, a alguns instruments) amb una veu (o sonoritat) de registre intermedi entre el de soprano i el de contralt.
S’Albufera des Grau
Aspecte de s’Albufera des Grau, amb part de l’extensió d’aigües lliures, un petit illot i els turons que l’envolten, coberts parcialment per ullastrars Yves Hennechart S’Albufera des Grau 12, entre els principals espais naturals de Menorca A 9 km de Maó, cap al nord, es troba S’Albufera des Grau, el cas més notable de llacuna litoral de les Balears S’Albufera forma part d’un conjunt integrat de terres de pastura, turons boscosos i bosquines litorals, equilibrat pels usos rurals tradicionals de Menorca Si la zona humida és el centre i motiu fonamental de la protecció legal de la zona, els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- 99
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina