Resultats de la cerca

Estudià literatura a la Sorbona i música privadament L’any 1958 fou nomenat vicepresident de la Societat Internacional per a la Música Contemporània i posteriorment exercí de crític en "Le Monde" i "Le Figaro littéraire", com també en revistes estrangeres, entre les quals "Melos" i "Musical America" Així mateix, a partir del 1958 organitzà els concerts Musique d’aujourd’hui al Théâtre National Populaire de París Redactor de monografies acadèmiques d’estil enciclopèdic R Strauss , 1949 J Brahms , 1955 F Liszt , 1960 H Wolf , 1967 La musique allemande , 1967 Webern , 1969, fou un estudiós de…

Fou una de les alumnes més destacades de Marguerite Long, amb la qual estudià al Conservatori de París A tretze anys aconseguí el primer Premi de Piano a la classe d’aquesta professora Un any més tard guanyà el primer premi del Concurs de Luxemburg A la fi de la Segona Guerra Mundial inicià una important trajectòria concertística amb actuacions als auditoris més prestigiosos del món i amb orquestres i directors de gran categoria Mantingué una collaboració particularment productiva amb el director Charles Münch L’any 1953 estrenà la Suite concertante , de Darius Milhaud Entre el 1970 i el 1973…

Fill d’un músic municipal i una cantant mediocre, es formà a Bolonya amb SMattei, amb el qual conegué l’obra de Haydn i Mozart, que l’influïren hom li retragué sovint un estil germanitzant Dedicat al teatre, debutà amb la farsa La cambiale di matrimonio 1810 ben acollida, escriví òperes bufes L’inganno felice , 1812 La scala di seta , 1812 que li donaren nom el mateix any estrenà ja al Teatro alla Scala de Milà La pietra del paragone i el 1813 consolidà la seva fama amb Tancredi , òpera seriosa, i les bufes Il signor Bruschino i L’Italiana in Algeri Hi emprà recursos còmics de l’escola…

Diputat i senador, fou ministre de l’interior amb els governs Gambetta 1881-82 i Ferry 1883-85 Nomenat president del consell de ministres 1899-1902, formà un govern radical de defensa republicana amb participació socialista, que impulsà un reformisme social conservador, promulgà la llei d’associacions 1901 i sancionà amb l’indult la revisió del procés Dreyfus Dimití el 1902 per motius de salut

Estudià dret a Touen i belles arts a París 1894 Després de fer dissenys humorístics per a la premsa, es dedicà 1906 a la pintura Influït de bon començament pels fauves , després 1911 s’uní als cubistes i fundà, amb Picabia, La Fresnaye, Metzinger i Gleizes, entre altres, la Section d’Or La seva pintura pot ésser considerada com el desenvolupament, bé que molt modest, dels principis de Cézanne adoptà la tècnica cubista, així com l’abstracta, d’una manera simplista, molt sovint tendent al decorativisme

Les seves cançons han estat molt popularitzades Je chante , La romance de Paris , La mer , L’âme des poètes Actuà en diferents films, com La route enchantée i Adieu Léonard , i també en els principals teatres francesos Théâtre de l’Étoile, Bobiné, etc Escriví les novelles Dodo manière , La bonne planète i Un noir éblouissant

Fou sostingut pel senat i reconegut per les províncies occidentals de l’imperi romà

En morir aquest 1942, es convertí en divulgadora de la seva obra, alhora que es dedicà a l’escultura 1936, però sobretot al dibuix i a la pintura 1942 Rebé la influència del seu pare i evolucionà vers els nous corrents de l’art 1950 creà unes composicions figuratives de traç calligràfic amb temes com retrats, nus, ocells, dins un espai pictòric d’un gran dinamisme expressiu i d’un simbolisme vital Estigué casada 1939-56 amb Hans Hartung

Juntament amb el seu germà Jules Goncourt París 1830 — 1870 es dedicaren al treball literari i artístic L’estudi històric del s XVIII francès els portà a publicar Histoire de la société française pendant la révolution 1851, Portraits intimes du XVIII siècle 1857, Histoire de Marie Antoinette 1858, Les maîtresses de Louis V 1860, etc La preocupació per donar als escrits una base de veridicitat fa que hom els pugui considerar precursors del naturalisme El 1860 s’iniciaren en la novella amb Charles Demailly , seguida per Soeur Philomène 1861, Renée Mauperin 1864, Germinie Lacerteux 1864, Manette…

Estudià l’anatomia del sistema nerviós i creà la frenologia Exercí a Viena, Berlín i París És autor d' Anatomie et physiologie du système nerveux en général et du cerveau en particuler 1810-20 i Sur les fonctions du cerveau et sur celles de chacune de ses parties 1822-25