Resultats de la cerca

Estudià dret a Touen i belles arts a París 1894 Després de fer dissenys humorístics per a la premsa, es dedicà 1906 a la pintura Influït de bon començament pels fauves , després 1911 s’uní als cubistes i fundà, amb Picabia, La Fresnaye, Metzinger i Gleizes, entre altres, la Section d’Or La seva pintura pot ésser considerada com el desenvolupament, bé que molt modest, dels principis de Cézanne adoptà la tècnica cubista, així com l’abstracta, d’una manera simplista, molt sovint tendent al decorativisme

Fou guàrdia marí i prengué part en la guerra de successió de Polònia 1733-35 Participà en l’expedició que, promoguda per l’Académie des Sciences de París, s’encarregà de mesurar l’arc de meridià terrestre al Perú féu aquest viatge juntament amb Jordi Joan i Santacília 1735-45 De tornada a Madrid, després d’haver estat fet presoner pels anglesos, es dedicà a activitats diverses, científiques i militars Organitzà collegis de cirurgia, jardins botànics, gabinets d’història natural, observatoris astronòmics, etc Féu estudis sobre la impremta i la indústria…

Fill d’Antonio Trivulzio i de Francesca Visconti  Condottiere , fou enviat dels Sforza en ajut de Lluís XI de França 1465, i també de Pere de Mèdici, del marquès de Montferrat i dels senyors de Correggio Després d’un viatge a Terra Santa, anà al Piemont a lluitar contra el duc de Borgonya 1476 Formà part del consell de regència del duc Joan Galeàs I i comandà una expedició contra els genovesos rebels 1477, contra els Pazzi florentins 1478 i contra el duc Lluís I de Milà 1479, amb el qual acabà unint-lo una certa amistat Lluís I l’envià en ajut de Ferran I de Nàpols per a dominar els barons…

Les seves cançons han estat molt popularitzades Je chante , La romance de Paris , La mer , L’âme des poètes Actuà en diferents films, com La route enchantée i Adieu Léonard , i també en els principals teatres francesos Théâtre de l’Étoile, Bobiné, etc Escriví les novelles Dodo manière , La bonne planète i Un noir éblouissant

Es formà a Llotja i el 1901 anà, pensionat, a Madrid El 1903 exposà a la Sala Parés de Barcelona, on tornà a exposar el 1904 i el 1905, any en què illustrà Les tenebroses , de Rafael Nogueras i Oller, i anà a París Allà concorregué al Salon des Humoristes 1907, al Salon d’Automne i collaborà a Le Rire Malgrat residir a França —singularment a Bézu-Saint-Elois Normandia—, no es deslligà de Catalunya, on illustrà les cançons infantils de Narcisa Freixas 1906 i publicà el llibre Els dolços indrets de Catalunya 1910, amb texts de Joan Maragall i Francesc Sitjà Exposà a la…

En morir aquest 1942, es convertí en divulgadora de la seva obra, alhora que es dedicà a l’escultura 1936, però sobretot al dibuix i a la pintura 1942 Rebé la influència del seu pare i evolucionà vers els nous corrents de l’art 1950 creà unes composicions figuratives de traç calligràfic amb temes com retrats, nus, ocells, dins un espai pictòric d’un gran dinamisme expressiu i d’un simbolisme vital Estigué casada 1939-56 amb Hans Hartung

Juntament amb el seu germà Jules Goncourt París 1830 — 1870 es dedicaren al treball literari i artístic L’estudi històric del s XVIII francès els portà a publicar Histoire de la société française pendant la révolution 1851, Portraits intimes du XVIII siècle 1857, Histoire de Marie Antoinette 1858, Les maîtresses de Louis V 1860, etc La preocupació per donar als escrits una base de veridicitat fa que hom els pugui considerar precursors del naturalisme El 1860 s’iniciaren en la novella amb Charles Demailly , seguida per Soeur Philomène 1861,…

Estudià l’anatomia del sistema nerviós i creà la frenologia Exercí a Viena, Berlín i París És autor d' Anatomie et physiologie du système nerveux en général et du cerveau en particuler 1810-20 i Sur les fonctions du cerveau et sur celles de chacune de ses parties 1822-25

Obtingué el premi d’interpretació als festivals de Venècia del 1951 i el 1954 per La nuit est mon royaume i Touchez pas au grisbi 1953, respectivament Més films seus són Pépé-le-Moko 1936, La grande illusion 1936-37, Quai des brumes 1938, La bête humaine 1938, La traversée de Paris 1956, Les misérables 1957, Le tonnerre de Dieu 1965, L’affaire Dominici 1973, Verdict 1974 Prototip de l’home dur, però humà, fou el millor intèrpret de l’inspector Maigret

Comte de Tessé Assolí els graus de mariscal 1688 i tinent general 1692 Lluità a favor de Felip V en la guerra de Successió fracassà en l’intent de reprendre Gibraltar 1705 i en el setge de Barcelona 1706 Fou ambaixador de Felip V a Roma, on intentà, sense èxit, de crear una coalició d’estats italians contra els Àustria El 1723 fou ambaixador de França davant Felip V i li aconsellà que reprengués el tron a la mort de Lluís I d’Espanya 1724