Resultats de la cerca

Estudià a l’escola municipal de música de Barcelona, i més tard amb Blanca Selva Es dedicà a la pedagogia musical —fou professora del Conservatori Municipal de Música de Barcelona— incorporant les noves tècniques pianístiques Fundà, juntament amb el seu marit, el violinista Joan Massià , l’Associació d’Amics i Deixebles de Joan Massià i Maria Carbonell, que celebra concerts periòdicament

Professor d’història de la medicina a la Universitat de Barcelona, ha estudiat la premsa mèdica a Catalunya 1967, les preocupacions socials dels metges catalans 1976, els corrents ideològics a la medicina catalana del s XIX i l’obra de Pere FMonlau, de GSentiñón i dels homeòpates És autor, juntament amb JCorbella, del Diccionari biogràfic de metges catalans 1981-83

Membre de la Camerata de’ Bardi fou, juntament amb Iacopo Peri, un dels primers a emprar el recitar cantando o estil recitatiu en les seves obres, d’un gran virtuosisme vocal Publicà un mètode de cant i una collecció de monodies escrites segons les regles establertes pels humanistes florentins També és autor d' Euridice 1600 i d’una collecció de madrigals 1613

Format a l’Escola de Barcelona, on ocupa la càtedra d’estructures 1970, treballa associat amb Joan Margarit i Consarnau Obra conjunta és la cúpula metàllica del mercat de Vitòria, per la qual han rebut diversos premis 1977 Així mateix són coautors del projecte de l’estadi i de l’anell olímpic de Montjuïc juntament amb F Correa, A Milà i V Gregotti

Filla de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia Fou abadessa del convent de clarisses de Messina ocupada la ciutat pels angevins, fou duta presonera a Nàpols juntament amb la seva germana Violant Alliberada, anà a Catalunya, on es casà el 1364 amb el comte Joan I d’Empúries , cosí de Pere III el Cerimoniós Del matrimoni nasqué una filla, Elionor

Ingressà a l’orde dominicà, però fou exclaustrat el 1835 Estudià farmàcia Inventà nous procediments de taxidèrmia establí un laboratori químic a Vic i, juntament amb un enginyer, creà una fàbrica de gas a Sabadell, la quarta a la península Ibèrica Fou dels primers a obtenir una producció industrial de cloroform El 1863 ingressà al seminari de Barcelona i fou ordenat sacerdot

Conté una gran quantitat de manuscrits llatins, entre els quals un dels dos conjunts més rics de manuscrits lullians existents, juntament amb el de la Bibliothèque Nationale de París Aquest fons li fou incorporat el 1803 procedent del recull fet al s XVIII pel bibliotecari de l’elector del Palatinat Joan Guillem a Düsseldorf, i que havia estat traslladat a Mannheim el 1761

Gendre d' Edmond Boissier , l’acompanyà en algun dels seus viatges per les Illes Balears i el País Valencià Publicà, juntament amb Émile Burnat, Notes d’un voyage botanique dans les îles Baléares et dans la province de Valence Espagne 1882 A la mort de Boissier n'amplià l’herbari i les colleccions, que llegà posteriorment al Conservatori Botànic de Ginebra

És autor d’estudis bàsics sobre la fisiologia del pàncrees que el portaren, juntament amb CH Best i J Macleod, al descobriment de la insulina 1921, pels quals estudis li fou atorgat el premi Nobel de medicina 1923, que compartí amb Macleod Professor a la Universitat de Toronto, féu estudis experimentals sobre el càncer, la fisiologia de les càpsules suprarenals i la silicosi

Darrer rei merovingi, fou proclamat pels majordoms de palau Carloman i Pipí el Breu, fills de Carles Martell, que així posaren fi a l’interregne merovingi 737-43 Fou desposseït, tonsurat juntament amb el seu fill Teodoric i enviat al monestir de Sithiu actualment Saint-Bertin, prop de Saint-Omer quan Pipí el Breu prengué el títol de rei dels francs, el 751