Resultats de la cerca

Professor de la Universitat de Copenhaguen, s’especialitzà en l’estudi gramatical del francès i de l’espanyol moderns La seva tesi Structure immanente de la langue française 1951 té com a objectiu l’aplicació de la teoria glossemàtica de LHjelmslev en un idioma concret Més endavant s’allunyà bastant d’aquestes idees, particularment en la seva extensa gramàtica francesa del 1965, en danès, on procura descriure com funciona una llengua, partint però de dades positives Al castellà va dedicar un llibre sobre les categories verbals, Mode, aspect et temps en espagnol 1953, i una història de la…

Estudiant de lletres a Trujillo, participà en política com a membre de l’Alianza Popular Revolucionaria Americana, per la qual cosa fou empresonat pel dictador Óscar Benavides i bandejat 1934 a Xile, on es dedicà a la literatura i publicà les novelles La serpiente de oro 1935, Los perros hambrientos 1939 i El mundo es ancho y ajeno 1941, aquesta darrera als EUA, on residí durant la Segona Guerra Mundial Del 1949 al 1953 ensenyà literatura a la Universitat de Puerto Rico, i el 1959 foren recollides a Madrid les seves Novelas completas La seva obra, que cal situar dins el corrent indigenista i…

Estudià a les universitats de Barcelona i Madrid, i s’especialitzà en llengües semítiques Director 1920 del departament de llengua i literatura espanyola a la Queen's University de Belfast Irlanda del Nord, i després catedràtic 1926-60 Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1951, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de la Hispanic Society of America, primer president de l’Association of Hispanists of Great Britain and Northern Ireland 1953-54 i visiting professor a la Universitat de Toronto 1953 Publicà Los viajes de Benjamín de Tudela Madrid 1918,…

Estudià i es llicencià a València 1876 S'establí a Madrid Cridat a Barcelona el 1887 per dirigir el diari “El Barcelonés”, entrà al Laboratori Microbiològic Municipal, del qual fou sotsdirector 1888 Higienista, fou president 1887 de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya i director de l’Institut Municipal d’Higiene 1891 És autor de diversos treballs d’interès higiènic i social D’entre els seus treballs històrics es destaquen Apuntes para la biografía de Pedro Virgili 1893, La medicina en Cataluña 1896, primer intent de sistematització de la història de la medicina catalana, Receptari…

Del partit d’Unió Republicana Autonomista blasquista, el seu valencianisme el portà a cofundar la Joventut Nacionalista Republicana 1915 Reintegrat al blasquisme, fou un dels iniciadors de l' Esquerra Republicana del País Valencià 1934, que abandonà per passar a Izquierda Republicana Ministre d’obres públiques del govern de Largo Caballero 1936, fou enginyer industrial i periodista i seguí collaborant a la premsa, i publicà un article sobre Blasco i Ibáñez a Revista de Catalunya 1940 Collaborà al diari El Pueblo , a La Voz Valenciana  i a Taula de Lletres Valencianes Escriví la…

Llicenciat en lletres i diplomat a l’École du Louvre, a París fou deixeble d’Amédée Ozenfant A Barcelona 1927 collaborà en la decoració de l’exposició del 1929 Fou corresponsal a París 1930 de Mirador i L’Instant Capità republicà, el 1939 s’exilià a Veneçuela, on fou professor de belles arts i escenògraf Recorregué Amèrica, i s’installà a París el 1955 Exposà sol des del 1928 a Barcelona, París, Caracas, Santiago de Xile i Buenos Aires Té obres en museus de Barcelona, Caracas i Olot Collaborà en periòdics americans i francesos Publicà Mallorca —amb el seu oncle— 1927 i llibres…

Doctor en filosofia i lletres, fou professor de literatura a instituts d’ensenyament mitjà a Osca, Castelló de la Plana i Madrid Especialitzat en la història de la dramatúrgia espanyola, dedicà una atenció preferent a la producció d’autors valencians i a l’estudi del funcionament del teatre a València durant els ss XVII i XVIII Reedità les obres de Guillem de Castro 1925 i de Joan Timoneda 1947, així com una selecció en dos volums de Poetas dramáticos valencianos 1929, i, ja en un altre nivell, alguns texts menors, de poesia o narració, com la Cosquilla del gusto, Bureo de las…

S'installà a Nova York el 1952, i fou, amb els seus quadres de banderers i de dianes, el creador, juntament amb Rauschenberg, del neodadaisme, que aviat s’anomenà pop-art Des del 1958 la seva obra es mogué en un camp d’imatges existents —lletres, paraules, collage i juxtaposicions d’objectes— amb allusions literàries i filosòfiques Des del 1986, les obres manifesten una direcció més clàssica vers els valors allegòrics de la pintura Protagonista del pavelló nord-americà a la Biennal de Venècia del 1988, fou en la mostra de dibuixos a la Hayward Gallery de Londres, l’any 1990, on…

Vinculat, a través del seu pare, periodista i polític, al món de les lletres, de jove fou tipògraf El seu primer llibre, encara avantguardista, fou Cerebro y corazón 1922 Atenyé la fama amb Sóngoro cosongo 1931, on posà per primera vegada en llengua culta la tradició poètica africana de Cuba Posteriorment fou important la seva militància política, que sovint li valgué l’exili El 1956 li fou atorgat el premi Lenin de la pau A partir de la revolució cubana tornà al seu país, on tingué càrrecs culturals importants la presidència de la Unión de Escritores y Artistas de Cuba, entre…

Ingressà al cos d’enginyers de l’exèrcit espanyol, amb el qual anà a Itàlia Més tard fou tinent de rei a Barcelona Durant la guerra Gran fou brigadier el comte de La Unión li encarregà que reorganitzés el sometent, abolit el 1714 pels Borbó En una campanya brillant conquerí als francesos Sant Llorenç de Cerdans, Arles i Ceret abril del 1793 El 1795 era enginyer general de l’exèrcit d’operacions Era també arquitecte i fou mestre de Joan Soler i Faneca Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1754 i de la de Ciències de Barcelona 1790 Construí l’escola pública de Cadaqués i deixà…