Resultats de la cerca
Es mostren 2024 resultats
doll
Gerra de terrissa, generalment envernissada de color verd, amb broc i dues o tres nanses, que serveix per a guardar oli o olives i, antigament, també vi.
alcohol cinamílic
Química
Alcohol fenilal·lílic, que ocorre en forma d’èster en el bàlsam del Perú i en l’oli de jacint i és emprat en perfumeria com a desodorant.
De fórmula molecular C 9 H 10 O, es presenta com un sòlid blanc o groc d’olor característica El seu punt de fusió és a 33ºC i el d’ebullició, a 258ºC Es descompon lentament en ésser afectat per la calor o la llum o bé en contacte amb l’aire Reacciona violentament amb els oxidants forts, descomponent-se amb despreniment de vapors sufocants d’òxids de carboni És emprat en perfumeria i en síntesi química
carvacrol
Farmàcia
Química
Fenol derivat del cimè, isòmer del timol, que ocorre en l’oli d’orenga, de farigola i de majorana, i que té una activitat antifúngica i antihelmíntica.
aldehid cinàmic
Química
Oli groguenc, amb l’olor del cínamom, obtingut per condensació de benzaldehid amb acetaldehid; es dóna en els olis de cínamom de la Xina i Sri Lanka.
És emprat en perfumeria
blauet
Tecnologia
Mescla d’oli i un pigment (com ara una anilina) emprada en els treballs d’ajustatge per a fer palesos els punts de contacte de dues superfícies.
ametlles torrades
Alimentació
Ametlles escloscades i sotmeses a un procés de torrefacció directa o per immersió en oli fregit, i generalment amb un salat posterior de més o menys intensitat.
citronel·lal
Perfumeria
Líquid d’una forta olor de llimona, del qual són conegudes les dues formes d-
i l
-; és el principal constituent de l’oli essencial de llimona.
És emprat com a perfum i insectífug
faldilletes
Transports
Tros de lona enquitranada o pintada amb oli que hom col·loca voltant la base d’un pal per tal d’impedir que entri aigua a l’enfogonament.
El camp
L’accés a la terra i el control dels recursos La naturalesa proporciona recursos naturals a les persones, uns recursos que, convenientment transformats, serveixen per a satisfer les necessitats de menjar, vestir, habitatge i lleure, entre d’altres La forma que adopta l’aprofitament de la naturalesa depèn del nivell de coneixements que se’n tingui com són les terres, quines plantes són comestibles, si se’n coneix el cicle vital per a conrear-les, si se sap en quines èpoques plou i no plou, etc i, d’aquest coneixement, en surt una tecnologia que permet aprofitar els recursos que la natura posa…
Sant Martí de Riucorb

Sant Martí de Maldà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació Dit antigament Sant Martí de Maldà o prop Maldà, i que el 1937 canvià el seu nom pel de Plana de Riucorb, és situat a la dreta del Riu Corb, que li feia tradicionalment de límit pel sector de migdia del terme, mentre que a tramuntana el municipi s’estén vers el Pla d’Urgell El terme tradicional tenia una extensió de 19,3 km 2 , al qual el 1972 fou agregat el terme de Rocafort de Vallbona L’antic terme de Rocafort de Vallbona és situat a la vall del Riu Corb, que en una bona part forma el límit septentrional i que corre encaixat entre els altiplans calcaris de la comarca…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- 99
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina