Resultats de la cerca
Es mostren 1185 resultats
Eclesiastès
Llibre sapiencial, escrit probablement a mitjan sIII aC, el títol del qual (hebr: Qohèlet, ‘l’home de l’assemblea’ o ‘un del poble’) és pseudònim del seu autor.
L’obra no té la forma tradicional sentències breus, ans desenvolupa diversos temes Argumenta contra algunes idees acceptades aleshores comunament retribució divina, avantatges pràctics de la saviesa, etc, denuncia les injustícies socials i proclama tant la vanitat de tot i la impossibilitat d’aconseguir la felicitat absoluta en vida i després de la mort com la necessitat de guardar el terme mitjà en tot i d’acontentar-se amb la pròpia sort El llibre tingué dificultats d’acceptació en el cànon jueu
Luis Cabañas Guevara
Pseudònim emprat pels periodistes Màrius Aguilar i Rafael Moragas per a signar els llibres d’anècdotes Cuarenta años de Barcelona 1890-1930 (1944) i Biografía del Paralelo (1945).
Caliban
Pseudònim de Josep Carner i Puig-Oriol
, usat principalment a «La Veu de Catalunya» des del 1914 fins al 1918, tret d’un personatge de La Tempesta
de Shakespeare.
senhal
Literatura
Pseudònim emprat pels trobadors provençals per a encobrir el nom de la persona a qui dirigien llurs composicions, especialment la dama, per tal de mantenir el secret dels seus amors.
marina
Marina, dibuix d’Eugène Boudin (1824-1898)
© Corel Professional Photos
Art
Variant del gènere del paisatge, que representa una vista de la mar, desenvolupada en la pintura occidental i oriental.
Els primers exemples coneguts en la pintura occidental són els frescs romans i pompeians Hom troba també aquest tema en la miniatura medieval i durant el Renaixement, bé que sempre sovint de fons a composicions amb figures Però la marina adquirí plena independència temàtica en la pintura holandesa de la segona meitat del segle XVII, gènere els grans mestres del qual foren W van de Welde El port d’Amsterdam Rijksmuseum, Amsterdam i J van Ruysdael A la vora de la mar l’Ermitage, Leningrad L’escola francesa del segle XVII tingué en Claude Gellée un important pintor de marines…
Antoni Puig i Blanch
Bust de terracota d’Antoni Puig i Blanch
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Signava sempre les seves obres Antoni Puigblanch Estudià als escolapis de Mataró i ingressà a la cartoixa de Montalegre, de la qual sortí per seguir la carrera eclesiàstica a Girona, encara que sembla que no arribà a ordenar-se El 1799 es traslladà a Madrid, on estudià llengües grec i hebreu i diverses matèries de filosofia i, amb tota probabilitat, dret a la Universitat d’Alcalá de Henares, de la qual el 1807 fou nomenat professor d’hebreu Publicà uns Elementos de la lengua hebrea 1808 En entrar les tropes franceses a Madrid, tornà a la seva vila natal El 1811, per raons familiars, feu un…
,
Damià Pons i Pons
Historiografia
Literatura catalana
Historiador de la literatura, crític, poeta i polític.
És conegut com Damià Ferrà-Ponç , nom amb què signa les seves obres, per diferenciar-se del seu cosí, el també historiador de la literatura, poeta i polític Damià Pons i Pons Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona És doctor 1997 en filologia catalana, catedràtic d’institut i professor a la Universitat de les Illes Balears, i exerceix la crítica literària a la premsa cultural El Mirall , Serra d’Or , Randa , Latitud 39 , Lluc , revista de la qual fou director en dues èpoques, 1994-98 i 2004-08 i diària Ara Balears , Última Hora , Diari de…
,
Louis Aragon
Literatura francesa
Escriptor francès.
Féu estudis de medicina Amb André Breton, Philippe Soupault i Paul Éluard participà en l’origen del superrealisme, al qual aportà els llibres de poemes Feu de joie 1920, Le mouvement perpétuel 1926 i La grande gaîté 1929 L’extens poema en prosa Le paysan de Paris 1926, considerat una de les obres mestres del moviment, palesa un amor per la seva ciutat que és una constant de la seva producció, com ho serà també més endavant l’amor que, per la seva muller, Elsa Triolet que conegué el 1928, proclama fins i tot en el títol d’alguns llibres La seva adhesió al partit comunista 1927, que no fou…
Joan Orpí i del Pou
Història
Militar i colonitzador.
Era de la branca dels Orpí del Pou, pagesos El 1604 anà a Barcelona Es llicencià en dret civil i, més tard, el 1619, es doctorà Es féu batxiller en dret canònic a l’Estudi General de Barcelona Desambientat en el seu poble, anà a Madrid, on li fou promès un càrrec d’administrador de productes estancats a Andalusia, però en arribar-hi no li fou concedit Vagà per Sevilla uns dos anys Amb el pseudònim de Gregorio Izquierdo embarcà cap a la Nova Espanya expulsat, fou agregat com a soldat en una expedició enviada en defensa de les salines d’Araya, a Nueva Andalucía Veneçuela Oriental,…
Pere Pagès i Elias
Literatura
Política
Periodisme
Historiografia catalana
Escriptor, periodista i polític.
Conegut pel pseudònim de Víctor Alba Estudià dret a Barcelona, i, de molt jove, a setze anys, s’inicià en el periodisme polític Durant els anys de la Segona República i la guerra civil milità en el Bloc Obrer i Camperol i en el Partit Obrer d’Unificació Marxista POUM La persecució d’aquest partit durant la guerra civil i l’assassinat del seu líder Andreu Nin el marcaren per a tota la vida Collaborà a Última Hora i La Batalla Prengué part en la guerra civil, durant la qual conegué Eric Blair George Orwell Empresonat durant la postguerra 1939-45, fugí a França Inicià una…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- 99
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina