Resultats de la cerca

D’origen jueu, el to contestatari dels seus escrits el féu incòmode a les autoritats soviètiques, que el condemnaren a treballs forçats 1963-65 El 1972 s’exilià als EUA La seva poesia és una reflexió metafísica entre irònica i desesperançada construïda amb un gran domini de la tècnica Dels seus reculls cal esmentar Stikhotvorenija i poemy ‘Versos i poemes’, 1965, Ostanovka v pustyne ‘Parada en el desert’, 1970, Konec prekrasnoj epokhi ‘La fi de la Belle Époque’, 1977, A part of Speech 1977, Novyje stansy k Avgusta ‘Noves estances per a Augusta’, 1979, Ukranija ‘Ucraïna’, 1987 i To Urania 1988…

Organitzà un congrés obrer a Barcelona, els dies 12 i 13 de desembre de 1868, al qual assistiren 61 societats obreres i que propugnà la república federal i el cooperativisme com a mitjans per a l’emancipació política i econòmica del proletariat El 23 de febrer de 1869 adoptà el nom de Centre Federal de les Societats Obreres, i el 14 de febrer de 1870 es convertí en la Secció Barcelonina de l’AIT Els seus directius foren Rafael Farga i Pellicer, que el representà en el congrés de Basilea del 1869 i el dirigí vers la Primera Internacional, Josep Roca i Galès i Pau Alsina, presentat pel Centre…

Hom l’estudia normalment en règim permanent, definint les condicions en cada perfil a través de la profunditat y i la velocitat mitjana en la secció v Per a la determinació de les pèrdues d’alçària d’energia, hom utilitza la fórmula de Chézy S'estableixen primerament les condicions ideals de circulació en règim uniforme com si es mantingués indefinidament y o ,v o En cada secció, per a una alçària d’energia determinada, un mateix cabal es pot produir amb dos règims diferents, i hom diu que s’hi produeix un règim crític y c , v c quan hi ha un sol règim possible que, per tant,…

Doctorat en belles arts per la Universitat del País Basc, és professor titular d’escultura a la Universitat de Vigo El seu treball és molt crític amb la retòrica de la publicitat, que sublima els mites de la immediatesa, la reciprocitat i la llibertat d’expressió, amb el consum dirigit, la formació de l’opinió pública o el negoci de l’oci Denuncia la no-reciprocitat que aquests mecanismes tenen en la societat, pel fet que els receptors es converteixen en subjectes passius Utilitza l’espectacularitat per a qüestionar el lloc de l’obra i el de l’espectador Ha publicat diversos…

Mitjançant la mateixa hom estableix per a cada individu una sèrie de drets i obligacions en funció de la seva adscripció a un grup de parents, tot referint llur vinculació a una línia descendència unilineal o bé a ambdues descendència bilineal o bilateral En el primer cas, hom parla, respectivament, de descendència patrilineal, i matrilineal, o uterina , segons que sigui donada preferència a la línia paterna o a la materna Cadascun dels grups formats per descendència és anomenat llinatge i, en un nivell d’organització superior, llur unió, basada igualment en criteris de parentiu, dóna lloc…

Després d’haver fet llargues estades a Anglaterra, Bèlgica i França, s’establí definitivament als Estats Units, on morí Utilitzà els pseudònims de Pelagi Monjola i Remei Jonqueras d’Oriola Com a dramaturg cal destacar les obres Resclum si més no 1970, premi Josep Ferrer de Reus, La ingènua la violen aclaparadorament i silenciosa  1973, premi Joan Santamaria, S’assaja amb noses 1975, premi Ciutat de Granollers 1974, Travessa deserts 1977 i Lotus continu 1981 Com a novellista publicà les novelles Contraataquen 1977, premi Josep Pla 1976, Meuques 1979, Contagia’l 1981, Llimac rural 1981 i…

Nen prodigi, cursà els estudis de piano a la seva ciutat natal amb L Rucinska i J Neswadba Els continuà al Conservatori de Viena amb J Dachs piano i F Krenn composició, i a Sant Petersburg, on es diplomà Posteriorment es perfeccionà al costat de F Liszt 1875, amb qui sortí a l’estranger, i obtingué èxits notoris com a virtuós del piano En alguns concerts utilitzà el piano Mangeot de doble teclat que havia inventat J Wieniawski La seva obra se centrà òbviament en el piano, per al qual compongué poloneses, masurques, valsos, fantasies, el famós recull Les roses et les épines , opus 13 1883, i…

A dotze anys, estudià amb E Humperdinck El 1898 s’establí a Liverpool, on es guanyà la vida fent classes de piano El 1900 estrenà la Simfonia número 1 , i el 1903, la Simfonia número 2 Entre els seus alumnes tingué E Rubbra El seu llenguatge musical i les formes miniaturistes que utilitzà li valgueren el sobrenom de "Debussy anglès", justificat per les 160 peces curtes per a piano que escriví També compongué òperes The Alchemist 1917 i Maureen O’Mara 1946 A partir dels anys trenta la seva popularitat davallà progressivament i les seves obres foren oblidades A més del catàleg compositiu, té…

Després d’iniciar els estudis al seu país, els completà al Conservatori de Praga 1925-27, amb KB Jírak, V Novák i A Hába De retorn a Ljubljana, feu classes al conservatori de la ciutat Tot i les primeres obres de caràcter postromàntic, aviat introduí en la seva música, per influència de l’escola contemporània txeca, noves fórmules harmòniques amb ús lliure de dissonàncies i poc desenvolupament temàtic Aplicà al món operístic la línia expressionista amb inclusions neoclàssiques, introduint l' opéra-minut de D Milhaud, d’un sol acte, amb títols com Medea 1931, Salomé 1929 o Dandin v vicah '…

Sovint se l’ha confós amb el també abat Odó de Cluny Fou abat d’un monestir benedictí de la diòcesi d’Arezzo Diversos manuscrits compilats en aquesta regió italiana cap al final del segle X li atribueixen l’autoria d’un tonari i dtractat teòric en forma de pròleg Aquest tractat serví com a model per a la redacció, per part d’un autor anònim d’origen llombard, del cèlebre Dialogus que, erròniament, fou atribuït a Odó d’Arezzo El tonari, d’orientació bàsicament pràctica, utilitza per a marcar les differentiae salmòdiques un tipus de notació alfabètica basada en una…