Resultats de la cerca

Soci de la secció de cinema del Centre Excursionista de Catalunya 1932, realitzà per a aquesta entitat el seu primer curt, Fums de glòria Juntament amb JM Galceran i D de Caralt coordinà Cinema Amateur , la revista de la secció que amb Josep Torrella tornà a dirigir en 1952-59, rebatejada com Otro Cine Als anys trenta rodà alguns curts de ficció i didàctics o publicitaris, dels quals sobresurt L’home important 1935 El 1933 elaborà per a la Generalitat la proposta Quina hauria d’ésser la funció dels organismes oficials per utilitzar l’acció del cinema com a instrument de cultura…

Es doctorà en història en la Universitat Autònoma de Barcelona 1981 i desenvolupà la seva tasca docent com a professor de batxillerat a Catalunya i al País Valencià Fou professor titular d’història contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitzat en la guerra del Francès Entre els seus llibres destaquen Los comienzos de la crisis del Antiguo Régimen en Mallorca 1808-1914 1983,  Joaquín María López y el Partido Progresista, 1834-1843  1988,  Revolución liberal y movimiento juntero 1808-1868 1989, La Catalunya resistent a la dominació francesa  1989, guanyadora del XIV premi…

Estudià a l’Institut del Teatre 1957-60, debutà professionalment, el 1957, a la companyia JCastillo-Escalona Durant els anys seixanta treballà en les companyies d’Adolfo Marsillach, Alejandro Ulloa, Maria Matilde Almendros, Francisco Vals, Pau Garsaball, Mario Cabré, Josefina Güell, Enric Guitart i Joan Capri, i en les companyies titulars dels teatres Romea, Candilejas, Alexis i Windsor El 1968 s’installà a Madrid contractat per José Bódalo Durant l’estada a Madrid alternà el treball al teatre, on estrenà, entre d’altres, La Fundación , d’ABuero Vallejo direcció de José Osuna,…

Llicenciat en dret, el 1985 s’incorporà a l’administració gallega, i el 1991 fou designat secretari general tècnic de la Conselleria de Sanitat En guanyar José María Aznar López les eleccions generals 1993, treballà al Ministeri de Sanitat sota les ordres de José Romay Beccaría Posteriorment passà a dirigir l’empresa pública de correus El 2003 substituí el conseller d’Obres Públiques Xosé Cuiña a l’administració gallega, i el 2004 fou nomenat vicepresident de la Xunta de Galicia Després del pacte electoral del PSOE-PSE i el BNG, el qual motivà que el Partido Popular passés a l’oposició i…

Llicenciat en dret, participà activament en la “Sanjurjada” del 1932 dirigí els insurrectes de Tablada, Sevilla i exercí de fiscal en els consells de guerra ulteriors a la insurrecció d’Astúries del 1934 i la Guerra Civil Espanyola Entre els anys 1939 i 1946 comandà l’Assessoria Jurídica del Ministeri de l’Aire i fou membre del Consell Suprem de Justícia Militar 1946-51 Amb el final de la vaga de tramvies, fou designat governador civil de Barcelona 1951-60, on, després de la primera gran manifestació massiva de rebuig al franquisme a la Ciutat Comtal, intentà atreure les personalitats més…

Conjunturalment aconseguí d’aplegar una bona part dels republicans de València, insatisfets amb la política de Blasco i Ibáñez En les eleccions del 1903 assolí una clara victòria sobre la Unió Republicana, en part pels vots no republicans, i la mantingué en les del 1907 i el 1908 en què traí l’intent de crear una Solidaritat Valenciana, però en les del 1910 aliat amb el PSOE començà el seu declivi, que perdurà fins que, amb la dictadura de Primo de Rivera 1923, s’extingí el partit En els comicis del 1914 sota el nom de Partit Radical Conjuncionista es mantingué la crisi, en part remuntada el…

Sembla que el seu origen ve de l' oculus de les primitives basíliques cristianes De petites dimensions fins a la segona meitat del s XII, en aquest moment augmentaren considerablement de diàmetre la de la façana occidental de l’església de Nantes, de la darreria del s XII, té 8 m Durant el s XIII s’hi afegeixen vidrieres Són importants les d’algunes catedrals gòtiques franceses Notre-Dame de París, Reims, etc També són notables les de la catedral de Lleó En l’arquitectura catalana n'hi ha encara d’estil romànic, com la de l’absis de Santes Creus s XII-XIII Les dels extrems del transsepte de…

Rep el nom de l’antiga institució de govern de  la Vall d’Aran vigent entre el 1313 i el 1834, any que fou suprimida per Pascual Madoz , i de la qual és la continuació, bé que amb les corresponents modificacions adaptades a la realitat actual Restituït per llei del Parlament de Catalunya  de 13 de juliol de 1990, entrà en vigor l’1 de gener de 1991 Disposa de competències en els àmbits d’ensenyament, cultura, sanitat, serveis socials, turisme, ordenació del territori, medi ambient, transports i comunicacions, a més de les que pugui delegar-li la Generalitat El règim de finançament atorga al…

Situada a l’extrem SW del comtat de Girona, originàriament comprenia les parròquies d’Arenys, Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Hortsavinyà i Vallmanya i gran part de les de Sant Pere de Pineda o de Riu i de Santa Maria de Pineda A la primera meitat del s XIV sorgí el nucli de Calella , i a la fi del XV els d' Arenys de Mar , Canet de Mar i Sant Pol de Mar , que esdevingueren universitats independents Comprenia també les cases aloeres de Canet, Menola, Camós i Pineda Des de la primera meitat del s XI pertanyia al llinatge dels Sesagudes, dit després de Montseny El…

La seva figura de fetillera resta vinculada a la llegenda dels argonautes i a Jàson, el qual ajudà donant-li l’ungüent que havia de protegir-lo de les cremades dels toros d’Hefest, quan cercava el velló d’or Un cop l’hagué aconseguit, Medea l’obligà a casar-se amb ella, tal com ell li havia promès, i fugiren al país dels feacis, i més tard a Corint, on Medea, traïda per Jàson, occí els dos fills haguts en el matrimoni Refugiada a Atenes, convisqué amb Egeu fins a l’arribada de Teseu, que l’expulsà de la ciutat Aleshores tornà a la Còlquida i, segons una tradició, fou transportada als Camps…