Resultats de la cerca

Fill d’Hug de Cardona i de Gandia, senyor de Guadalest i de Gandia, i de Blanca de Navarra, de la qual heretà les baronies navarreses Durant les desavinences en aquest regne entre el futur Joan II de Catalunya-Aragó i el seu fill Carles, fou gran partidari del darrer En fou majordom i secretari El 1461 negocià el matrimoni del príncep Carles amb Isabel de Castella Mort el príncep, lluità contra Joan II de Catalunya-Aragó al servei d’Enric IV de Castella Fou un dels representants catalans a Baiona 1463 Després de la renúncia d’Enric, es retirà a València i oferí els seus serveis 1464 al…

Fill de menestrals, estudià dret a Barcelona Exercí des del 1858 fins a la Revolució de Setembre, després de la qual fou elegit regidor per la minoria monàrquica i tinent d’alcalde Fou nomenat alcalde durant la monarquia d’Amadeu I febrer del 1872 — febrer del 1873, càrrec que ocupà de nou durant el govern provisional del general Serrano 1874 i amb la Restauració març del 1881 — febrer del 1884 i novembre del 1886 — 1889 Posteriorment, rebutjà l’alcaldia de Madrid i fou diputat a corts per Barcelona el 1875 i el 1877 pel partit liberal de Sagasta La seva gestió fou d’una gran eficàcia i…

Es formà a l’Escola Massana de Barcelona 1937-38, on fou després professor de 1963 a 1985 Es donà a conèixer com a escultor entre els anys 1950 i 1951 al Saló d’Octubre, a l’Exposició d’Art Religiós del FAD i als Cicles Experimentals d’Art Nou, a les galeries El Jardín, on realitzà la seva primera exposició individual, en la qual es distanciava del convencionalisme que dominava els primers anys del franquisme Posteriorment amplià estudis a París amb una beca de l’Institut Francès 1952 En tornar a Catalunya es dedicà també, tot i la seva formació inicial d’escultor, al gravat, la xilografia i…

Doctor en ambdós drets per la Universitat de Pisa, serví la cort romana com a jurista i protonotari El 1498 fou un dels jutges que condemnà Savonarola a Florència Alexandre VI el nomenà governador de Roma i vicetresorer, arquebisbe de Sorrento 1501 i cardenal prevere de Sant Joan i Sant Pau el 1503 Al final d’aquest any, davant l’actitud de Juli II contra els cardenals borgians, es refugià a Nàpols, on suplí temporalment Ramon de Cardona en la lloctinència d’aquell regne Havent retornat a Roma, collaborà íntimament amb l’ambaixador de Ferran II, Jeroni de Vic, en la política d’amistat amb…

Amb Sergi Schaff, Pere Balañà i altres fundà el grup Gente Joven del Cine Amateur, que durant els seus anys d’existència 1953-57 tingué una considerable influència Obtingué premis internacionals amb films amateurs , i després ingressà a l’Escuela Oficial de Cinematografía de Madrid, on conegué Josep Maria Font i Espina , amb qui feu el guió de Tierra de todos 1961 i Vamos a contar mentiras 1962, dirigides per Antonio Isasi Isasmendi Collaborà en diversos documentals Cristo fusilado ,1962 Diálogos para la paz ,1964 i les comèdies El arte de no casarse i El arte de casarse 1966…

Residí a sa Pobla Mallorca des que tenia un any Cursà magisteri, carrera que no exercí i collaborà a la premsa de Palma El 1965 obtingué el premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga amb la novella Les nostres amagades servituds , i, l’any següent, el Ciutat de Palma de teatre per Jo i l’absent Durant els primers anys, les seves obres, que aconseguiren els premis teatrals més prestigiosos del moment, revelen l’influx de l’expressionisme Siau benvigut 1967, Dins un gruix de vellut 1973, premi Josep Maria de Sagarra 1967 estrenada el 1972 amb el títol Facem comèdia , per la companyia de Pau…

Els seus primers treballs professionals, especialment dirigits a l’estudi de l’habitatge obrer, els féu al taller de Josep Lluís Sert i Josep Torres Clavé El 1935 collaborà en l’estudi i la fabricació de mobles estàndards, que obtingueren el primer premi del Saló de Decoració de Barcelona Com a membre del GATCPAC, el 1935 collaborà en el pla d’urbanització de la ciutat de Barcelona El 1937 intervingué en la construcció del pavelló d’Espanya de l’Exposició Internacional de París A Buenos Aires fundà el Grupo Austral d’arquitectura moderna Dissenyà el seient de tub i pell BKF Bastí la Ricarda…

Per a allotjar-la fou urbanitzada l’antiga Ciutadella de Barcelona, que es convertí en el parc de la Ciutadella , segons els plans de Josep Fontserè 1872 Davant la ineficàcia de les obres fetes per la societat concessionària creada per Eugeni Serrano, l’ajuntament se'n féu càrrec el 1887 L’exposició, inaugurada el 20 de maig de 1888 amb la presència de la reina Maria Cristina, coincidí amb la crisi econòmica iniciada el 1882, després de l’eufòria de la febre d’or , i acabà amb un dèficit fort Artísticament, l’exposició, sota la direcció arquitectònica d’Elies Rogent, ajudat per…

L’editava la família López, propietària de la Llibreria Espanyola i de La Campana de Gràcia Primer en sortiren quatre números solts, el 1872 i el 1874, per suplir La Campana de Gràcia , suspesa governativament El 16 de gener de 1879 reaparegué pel mateix motiu, però mantingué ja la continuïtat Escarnia la vida municipal i agradava a la classe mitjana L’Esquella , segona publicació de més llarga durada en català, arribà fins al número 3 097, del 6 de gener de 1939 Hi collaboraren gairebé tots els caricaturistes, illustradors i humoristes catalans de quatre generacions Aconseguits, el 1931,…

Aquesta església situada a la vall de Cabó es coneix per un document del 1093 en què es ven un llinar “in locum que vocant ad ipsos linars de Pugoi, subtus ipsa ecclesia Sancti Arderi …” A la vall de Cabó hi ha documentades des del segle XI la vila del Pui o del Puig 1089 i la vila del Pujal 1038, l’actual poble del Pujal d’Organyà L’esment en documents dels anys 1064, 1076 i 1088 de la vila Puiol o Pujol situada prop de l’Ametlla, fa pensar que el Pugol d’aquesta venda es podria identificar amb la vila del Pujal, situada prop del desaparegut poble de l’Ametlla i mencionada en altres…