Resultats de la cerca
Es mostren 2117 resultats
serra de la Conca
Serra
Serra dels municipis de la Baronia de Rialb (Noguera) i Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).
roc de Benavent
Serra
Serra dels municipis de la Baronia de Rialb (Noguera) i Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).
coll de Prat
Collada
Coll dels municipis de la Baronia de Rialb (Noguera) i Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).
cogulló de Sant Quiri
Cim
Cim dels municipis de la Baronia de Rialb (Noguera) i Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).
roca Roja
Cim
Cim dels municipis de la Baronia de Rialb (Noguera) i Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).
Requesens

Armes dels Requesens
Llinatge de mercaders i ciutadans que hom troba establerts (1272) a Tarragona i que assoliren el grau de cavallers a la segona meitat del segle XIV i el de nobles el 1458.
Els Requesens La seva influència i enlairament polítics es degueren a la vinculació que tingueren amb el càrrec de governador general de Catalunya i especialment al fet d’haver-se posat al costat de Joan II en la guerra civil del 1462 Llur vinculació amb el llinatge homònim de cavallers, que hom troba a la ciutat de Girona el 1181 Arnau de Requesens i amb el castell de Requesens, no ha pogut ésser establerta L’esmentat Arnau fóra avi dels possibles germans Guillem i Arnau de Requesens Guillem de Requesens mort després del 1262, senyor del castell de Requesens, es casà amb una pubilla del…
Cardona
Escut dels Cardona en un capitell del monestir de Santa Maria de l’Estany
© Fototeca.cat
Història
Genealogia
Un dels llinatges més importants i antics de la noblesa dels Països Catalans.
Cal cercar-ne l’origen en els vescomtes d’Osona vescomtat d’Osona , posseïdors del castell de Cardona, els quals vers el 1062 prengueren la denominació de vescomtes de Cardona El nom de Cardona , però, no fou usat d’una manera sistemàtica i continuada com a cognom fins a mitjan segle XII, que s’introduí al vescomtat la nissaga dels Claramunt Malgrat això, hom acostuma a donar el cognom de Cardona als membres d’aquest llinatge que prengueren el títol de vescomtes de Cardona Armes dels Cardona El seu nom més característic fou el de Folc i, pel fet d’haver estat emprat com a segon nom gairebé…
valls de Pego
Subcomarca de la Marina Alta, que ocupa les conques dels rius de Gallinera, Girona i de l’alt riu de Gorgos, que discorren entre les serres de la Safor, Segàrria, Laguar i Bèrnia.
Són unificades històricament per una intensa presència islàmica que culminà en les guerres i l’expulsió dels moriscs i, de retop, en una generalitzada repoblació mallorquina El terreny, molt esquerp, és en bona part inculte, però els aiguavessos abancalats són sembrats d’oliveres, figueres, cirerers i vinya A la part NW s’ha iniciat, per contaminació turística, el procés de parcellacions residencials Hom distingeix, amb criteris més aviat històrics, set o vuit valls La vall d’Alcalà s’allarga entre les serres de Gallinera i Gellibre al N i la d’Alcalà al S, i constituïa una senyoria d’al-…
Mislata
L’Ajuntament de Mislata
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, estès a la dreta de l’antic llit del Túria (que ha estat modernament desplaçat al sud-oest del poble), a l’oest de la ciutat de València.
El terreny és pla, de caràcter alluvial, i és ocupat en bona part per l’edificació o pel nou curs del riu L’escàs terreny conreat 39 ha el 1985 és tot d’horta patates, hortalisses i blat de moro regada per la séquia de Mislata, la de Quart i la de Favara, i és dedicat a les hortalisses en règim intensiu La indústria 2166 treballadors el 1978 compta nombroses empreses 162, en general mitjanes o petites 116 tenen menys de 10 actius i només 4 ultrapassen el centenar i molt diversificades hi destaca el subsector de la fusta i del moble 28 fàbriques i 544 treballadors, el d’alimentació 31 empreses…
Josep de Margarit i de Biure

Josep de Margarit i de Biure. Reproduccio d’un gravat francès de l’epoca, de la col·leccio del Sr Moline.
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Fill del noble Felip de Margarit i Sunyer, senyor de Castell d’Empordà, i de Beatriu de Biure, senyora de la baronia de Vallespinosa Hereu de la mare, també fou conegut com a Josep de Biure De jove fou bandoler, probablement relacionat amb el seu parent Francesc Margarit i del Pont Aviat es manifestà contrari a Felip IV de Castella i, en iniciar-se la guerra dels Segadors, reclutà homes per a combatre’l Hostilitzà les forces del marquès de Los Vélez per tal de retardar l’atac d’aquest a Barcelona Més tard, lluità al camp de Tarragona i reconquerí Valls abril del 1641 Nomenat…