Resultats de la cerca

Originari d’Extremadura, ingressà a la Companyia de Jesús de Toledo 1752 El 1767 passà a Itàlia arran de l’expulsió de l’orde S'establí a Roma, on publicà un catàleg d’incunables hispànics De prima typographiae hispanicae aetate specimen , 1793, estudis, com Osservazione sulla patria del pittore Giuseppe di Ribera 1796 i Bibliotheca scriptorum Societatis Jesu Supplementa 1814-16, i diverses obres en defensa de la colonització castellana d’Amèrica, sovint sota el pseudònim de Philiberto Parripalma

Conegut amb el nom de ploma de  Xesc Barceló , signà alguns textos amb el pseudònim Max Bob Collaborador en diversos muntatges teatrals, publicà, com a poeta, Horitzons de pedra 1969, premi Ciutat de Manacor Com a dramaturg, és autor de les obres El duc Meu-Meu 1978, estrenada el 1977, premi Ciutat de Granollers de teatre 1971 i  Entraré de nit 1980, premi Ciutat de Sabadell de teatre 1972 També conreà la narració amb  La sabata de l’emperador Orfran 1974 i  Bang o la bona estrella 1982, i amb les novelles  …

Filla de Gabriel Janer i Manila Estudià filologia catalana a la Universitat de les Illes Balears Ha compaginat la tasca d’escriptora amb la de professora a la universitat La seva narrativa és una radiografia sobre les relacions i els sentiments humans Ha publicat les novelles Els ulls d’ahir 1988, L’hora dels eclipsis 1989, premi Andròmina, Màrmara 1994, premi Sant Joan 1993, Natura d’anguila 1995, premi Carlemany, Orient, Occident dues històries d’amor  1998, Lola 1999, premi Ramon Llull, El desig 2000, Ets la meva vida, ets la meva mort 2001, Las mujeres que hay en mí 2002, finalista del…

Rebé la formació musical com a estudiant de violí, i des de molt jove participà activament en la vida musical de Barcelona Impulsà nombrosos concerts, fundà la Societat Filharmònica de Barcelona 1844-54, després 1850 Centre Filharmònic, per la qual passà, entre d’altres, Franz Liszt, i dirigí l’orquestra de la societat Destacà especialment en la seva faceta de crític musical, i ha estat considerat un dels iniciadors de la crítica catalana Collaborà en diferents diaris del 1838 al 1841, fent una especial defensa de les òperes catalanes Substituí Pau Piferrer en la crítica musical del Diario de…

Germana de Pere d’A Peña i casada amb Miquel Victorià Amer , residí a Barcelona Conreà des de molt jove la poesia en castellà, collaborà a El Genio  de Víctor Balaguer, que la inclogué a l’antologia Pensil del bello sexo 1845, i un recull dels seus poemes fou publicat al volum  Poesías 1855 Participà assíduament als Jocs Florals de Barcelona, on obtingué un accèssit ja el 1859 amb Enyorança , i hi fou premiada encara en diverses ocasions 1865, 1873, 1880 i 1883, com també en altres certàmens Collaborà a La Renaixença , Lo Gai Saber , Calendari Català i Museo Balear , on deixà dispersos…

Fill de Plàcid de Montoliu i de Sarriera i germà de Manuel de Montoliu Feu estudis de dret i es dedicà bàsicament a l’urbanisme com a funcionari de l’Ajuntament de Barcelona Fou l’introductor del pensament i de la pràctica de l’urbanisme anglosaxó del segle XIX, fonamentats en l’anàlisi organicista de les ciutats i marcats pel reformisme del socialisme municipal de John Ruskin El seu ideari queda definit a Institucions de cultura social 1903 Fou bibliotecari del Museu Social de Barcelona 1908, promogué la creació de la Societat Cívica de la Ciutat Jardí 1912, de la qual fou secretari general…

Ingressà al monestir de  Montserrat , on rebé el nom de Garsias de Cisneros Maria, el 1942 i el 1948 s’ordenà de sacerdot Estudià a la Universitat Gregoriana de Roma i a la de Lovaina, Bèlgica 1948-51, on es doctorà en història eclesiàstica 1955 Es dedicà especialment a estudiar la congregació benedictina de Valladolid i el monaquisme antic Fundador de les revistes Studia Monastica , que dirigí fins el 1965 i Yermo , i impulsor de les Setmanes d’Estudis Monàstics  celebrades a diversos indrets de la península Ibèrica a partir del 1958, que donaren lloc a la Societat d’Estudis Monàstics 1962…

Jesuïta 1857, estudià humanitats a Loiola, filosofia a Lleó i teologia a Anglaterra, on fou ordenat de sacerdot, i a Banyoles A partir del 1873 residí a Madrid Després de diversos conflictes amb els superiors per les seves tendències filoliberals fou enviat al collegi de Puerto de Santa María Cadis el 1882, però l’any següent tornà a Madrid Destinat tot seguit a Saragossa, continuà enfrontat amb els superiors de la Companyia de Jesús i el 1891 en sortí Membre de l’Academia Española des del 1886, s’establí a Madrid com a sacerdot Escriví nombroses obres de teologia, d’ascesi i sobre altres…

Germà de Miquel Mir i Noguera , ingressà com ell a la Companyia de Jesús 1856 Exiliat a França el 1868, en retornà, ja sacerdot, el 1873 Matemàtic i músic, publicà diverses obres d’apologètica i d’ascesi Fou conegut, sobretot, per alguns tractats sobre la llengua castellana, que en combatien els gallicismes i en cercaven la fraseologia característica

És autor de tres reculls Iceberg 1986, Sagitari 1998 i Les mosques, la por A la seva obra poètica intenta reconciliar realisme quotidià, lirisme delicat i avantguardisme actual Ha estat el promotor d’activitats culturals com ara les lectures-tertúlies Poemes a l’Havanna 1990-93 recollides en una antologia l’any 1996, el Congrés Traficants de Poesia 1996, i l’exposició Art i poesia 1996 Ha comissariat les exposicions Bartomeu Rosselló-Pòrcel, poeta 1996 i Dos amics de vint anys Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel Barcelona 1930-1938 2002 Conjuntament amb Pere Rosselló Bover ha publicat…