Resultats de la cerca
Es mostren 1647 resultats
El cinema
Per a explicar la situació del cinema al món, en aquest mapa s’ha representat, d’una banda, l’assistència d’espectadors als cinemes i, de l’altra, les produccions de cada país Per completar aquesta doble lectura d’assistència-producció s’hi ha afegit un quadre sobre les importacions dels països més importants i la localització dels principals festivals Pel que fa als índexs més elevats d’assistència, es registren als Estats Units d’Amèrica, on la mitjana és superior a les cinc vegades l’any per habitant, seguits de Singapur, el Vietnam, Islàndia, Austràlia o Nova Zelanda, amb més de quatre…
Mercè Rodoreda i Gurguí

Mercè Rodoreda i Gurguí
© Salon du Livre. Paris
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptora.
La seva infantesa de filla única transcorregué en una torreta del barri barceloní de Sant Gervasi de Cassoles, a recer del seu avi, Pere Gurguí, redactor de La Renaixença i persona amb vocació d’activista cultural, i dels seus pares, aficionats al teatre, ells mateixos actors amateurs L’ambient familiar, procliu a la literatura, li proporcionà, de ben petita, un pòsit literari de caràcter popular, nodrit per les lectures de Verdaguer, Aribau, Carner i Ruyra, principalment El món idíllic de la seva infantesa, emmarcat per un espai dominat per la casa i el jardí de vegetació exuberant i flors…
, ,
cultura talaiòtica

Vista de l’interior del poblat talaiòtic de son Catlar (Ciutadilla) amb les restes d’altres monuments de la cultura talaiòtica
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Prehistòria
Nom donat a la civilització indígena de Mallorca i Menorca durant les darreres fases de l’edat del bronze i la del ferro, derivat del talaiot, un dels seus monuments més significatius.
Té una clara personalitat diferenciada respecte a les contemporànies de les terres més properes i presenta una unitat evident, malgrat que entre les dues illes hi ha matisos diferencials clars, sobretot en l’arquitectura Les grans construccions són precisament l’aspecte més conegut i famós talaiots, navetes, taules el primer llibre d’arqueologia prehistòrica dels Països Catalans fou el que Ramis i Ramis dedicà als monuments talaiòtics de Menorca 1818 Les investigacions ja no s’interromperen, però no es començà a excavar sistemàticament fins vers el 1915, amb les campanyes de l’Institut d’…
L’art romànic al Baix Llobregat
Art romànic
Arquitectura civil i militar i arqueologia Mapa dels castells i fortaleses del Baix Llobregat anteriors al 1300 C Puigferrat Tres elements característics de la comarca del Baix Llobregat tingueren molta importància a l’alta edat mitjana En primer lloc, ésser una contrada de pas —la comarca s’organitza al voltant del curs baix del riu Llobregat—, en segon lloc ésser situada molt a prop de la ciutat de Barcelona i, en tercer lloc, amb relació a l’aspecte anterior, estendre’s al sud d’aquesta ciutat Durant els segles IX al XII, llarga època en la qual hi hagué una “marca” o frontera que partia…
L’art romànic a la Garrotxa
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa de la Garrotxa amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies, anteriors a L’any 1300 J Bolòs La Garrotxa, situada a l’anomenada Catalunya Vella, a l’alta edat mitjana restà molt aviat allunyada de la frontera amb els musulmans Això provocà que en aquesta comarca les necessitats defensives fossin diferents de les que hi havia en d’altres comarques més meridionals D’altra banda, però, les característiques i l’evolució de la societat, no gaire diferents de les que hom troba a la resta del país, motivaren al llarg…
història militar
Historiografia catalana
Els darrers anys es pot constatar l’impuls que està agafant la problemàtica de l’estudi de l’exèrcit, sobretot de l’època moderna, dins la historiografia dels Països Catalans.
A la darreria del s XIX, Emili Grahit recordà en la Revista de Girona 1894, 1895 alguns aspectes bèllics de la seva ciutat, sobretot els setges que patí en diverses guerres De fet, la problemàtica dels setges és la que més ha interessat durant molt temps Destaquen treballs com els de M Bruguera 1871-72 i JR Carreras i Bulbena 1914 sobre els defensors de Barcelona en 1713-14 d’E Arderiu sobre el setge de Lleida durant la guerra de Successió 1911 de J Ayneto sobre el setge de Lleida del 1646 1916, i de P Prieto Llovera sobre els setges lleidatans en general 1945 Els darrers anys, JL Gonzalo, A…
instrument programat
Música
Instrument musical que reprodueix sons emmagatzemats en un suport o programa d’una manera automàtica, sense la participació artística de l’home.
Morfologia El funcionament d’aquest tipus d’instruments pot ser provocat per mecanismes basats en pesos, ressorts, aigua, vapor o electricitat, o bé per accions humanes com girar una maneta o manxar uns pedals N’hi ha que preveuen un cert grau de control sobre alguns paràmetres de la interpretació com la dinàmica, el tempo o la intensitat, per exemple en el cas dels pianos de lectura pneumàtica Els generadors del so d’aquests instruments són diversos campanes, cordes, làmines flexibles, tubs d’orgue, etc En principi, qualsevol instrument és susceptible de ser tocat automàticament Els sistemes…
crítica musical
Música
Criticar, del verb grec kríno, significa, primerament, ’separar’ i d’aquí ’decidir’ i ’jutjar'.
El crític és aquell que sap posar-se en la posició del jutge i decidir quina és la bona música, la bona interpretació Un dels principals objectius de la teoria de la crítica és intentar determinar qui és, en el fons, el jutge de la música, què és el que jutja i quin és el fonament del judici del crític Una de les respostes més freqüents és la següent "el jutge suprem i únic de la Música és l’oïda" BJ Feijoo Però cal veure en què consisteix aquesta oïda és històrica, social, individual, natural L’oïda com a jutge s’ha oposat tradicionalment a la vista, que veu les relacions dels elements…
aeroport

Elements d’un aeroport: 1, torre de control; 2, pistes; 3, terminal de càrrega; 4, mòdul d’embarcament; 5, terminal de passatge; 6 sala de pre-embarcament; 7, recollida d’equipatge; 8, accés i facturació
© Fototeca.cat
Transports
Aeròdrom proveït d’instal·lacions i serveis permanents que assisteixen amb regularitat el trànsit aeri i que permeten l’aparcament, l’entreteniment i la reparació de les aeronaus, així com l’embarcament i el desembarcament de passatge i de càrrega.
La transformació de l’aeròdrom en aeroport es produí amb la instauració de les línies aèries regulars, poc temps després de la Primera Guerra Mundial El pes i la velocitat creixents dels avions emprats, les majors exigències quant a seguretat, la necessitat de permetre l’aterratge i l’envol, amb fluïdesa, de quantitats cada vegada més grans d’aeronaus i, per tant, de rebre i d’evacuar majors quantitats de passatgers i de càrrega, així com les formalitats legals imposades pel fet de procedir, les aeronaus, d’altres països, convertiren els antics camps d’aviació en estructures complexes de…
canceller
Signatura del primer canceller reial conegut, Berenguer de Palou, document de Jaume I del 1218
© Fototeca.cat
Política
Història
Dret constitucional
Títol de determinats alts funcionaris o ministres a diverses corts o estats.
Com a funcionari encarregat de la correspondència i de l’arxiu reials o papals, té el seu antecedent en la burocràcia romana, sobretot la del Baix Imperi A través de la cúria papal, on l’ofici pot ésser rastrejat des del segle V, les seves funcions passaren a l’organització estatal carolíngia, generalment en mans d’alts personatges eclesiàstics de la cort, encarregats de segellar i de garantir les cartes reials l’arquebisbe de Reims, a França el de Magúncia, a l’imperi Germànic L’organització de les cancelleries com a ram de l’administració és posterior i sorgeix com a imitació de la…