Resultats de la cerca
Es mostren 5242 resultats
Okrug dels Komis i dels Permians
Divisió administrativa
Okrug a l’oblast’ de Perm’, a Rússia, fins que el 2005 ambdós es fusionaren per crear el kraj de Perm’.
La capital fou Kudymkar És format per una plana ondulada amb lleugeres elevacions al N i al SW Les temperatures mitjanes de gener oscillen al voltant dels -15°C i les de juliol al voltant dels 16°C, amb precipitacions de prop dels 500-600 mm És drenat pel riu Kama i els seus afluents, el Vesl’ana, el Kosa, el Timser i l’In'va La principal activitat econòmica és l’explotació forestal, i també l’agricultura cereals i la ramaderia bovina Els productes d’elaboració industrial són derivats d’aquestes activitats La població és formada bàsicament per habitants dels grups komi i permià 58% la resta…
Inici de legislatura al Congrés amb pacte PP-Ciutadans
El Congrés dels Diputats inicia la XII legislatura de la monarquia constitucional Ana Pastor PP és escollida presidenta del Congrés amb 169 vots, del seu partit 137 i de Ciutadans 32, que han acordat repartir-se els càrrecs a les meses Els deu vots restants provenen presumptament del Partit Demòcrata Català PDC, que havia anunciat el seu vot negatiu S’especula que el PDC, que buscava mantenir el grup parlamentari tot i que no arriba al mínim previst pel reglament, ha prestat els seus vots, tot i que el seu portaveu, Francesc Homs, ho nega La votació provoca una agra controvèrsia dins del…
kantisme
Filosofia
Conjunt de filosofies inspirades en els principis i el sistema kantians.
Atesa la multiplicitat d’aquestes filosofies, el corrent kantià presenta diferències molt considerables Així, mentre l’idealisme Fichte, Schelling i Hegel desenvolupà sobretot el concepte de llibertat com a autoposició constituent del món, el positivisme Comte, Stuart Mill, etc en retingué gairebé exclusivament les tesis fenomenistes i agnòstiques Des de la segona meitat del s XIX fins al principi del XX s’anà obrint pas un moviment de “retorn a Kant”, el neokantisme, desitjós d’ésser fidel al mestre i de deixar d’"utilitzar-lo” La influència kantiana és determinant en Husserl i…
Rossend Cabrer i Pallars
Política
Activista polític.
Dependent de comerç i empleat del metro barceloní milità al Partit Comunista de Catalunya i fou un dels fundadors dels setmanaris Joventut Proletària i Octubre i membre de la redacció de Treball El 1936 ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya i durant la Guerra Civil Espanyola ocupà càrrecs de responsabilitat a l’exèrcit republicà En acabar el conflicte, se n’anà a l’exili i s’installà a Mèxic L’any 1941 abandonà el PSUC i s’incorporà al Moviment Social d’Emancipació Catalana Participà en la Conferència Nacional Catalana 1953 i collaborà a les revistes de l’exili…
Jaume Puig
Cristianisme
Jesuïta (1600).
Ensenyà humanitats a Lleida, filosofia a Gandia i teologia a Barcelona, i fou rector dels tres collegis El 1639 anà a Roma com a procurador de la província d’Aragó Del 1640 al 1646 fou rector del collegi de Betlem i viceprovincial de Catalunya, càrrec que exercí amb tanta prudència com fidelitat a la seva pàtria El 1643 predicà i publicà, a Barcelona, el Sermó en les reals exèquies a la grata y bona memòria de Lluys XIII, lo Just, rei de França i de Navarra, comte de Barcelona , i a Lleida, una Oración panegírica de los lirios reales de la casa de Francia 1643
Narcís Puget i Riquer
Aquarel·la de Narcís Puget i Riquer
© Fototeca.cat
Pintura
Aquarel·lista.
Fill de Narcís Puget i Viñas, començà fent olis amb ell El 1933 anà a Madrid per estudiar ceràmica Allà descobrí l’aquarella, en la qual excellí El 1945 acudí al I Salón Nacional de Acuarelistas de Madrid, on fou un dels pocs seleccionats per a exposar després a Londres El 1947 obtingué la segona medalla al certamen del Cercle de Belles Arts de Palma Mallorca Fidel traductor del paisatge, les marines i la gent d’Eivissa, els retrats que féu del seu pare —evocadors de la testa leonardesca— basten per a qualificar-lo d’excepcional El decenni dels cinquanta, una malaltia ocular li…
Candido Portinari
Pintura
Pintor brasiler.
Anà a París, on féu una pintura que s’acosta a la de Campigli i al cubisme picassià De retorn al seu país, adaptà tècniques expressionistes i surrealistes La seva pintura porta una direcció ideologicopolítica molt concreta Com la pintura mexicana de revolta, mostra en els seus murals i quadres escenes quotidianes i les dures condicions de vida dels cangaceiros , camperols, pastors, seringueiros , contra l’explotació, mitjançant colors vius i frescs amb línies netes Més tard, la seva pintura evolucionà cap a un expressionisme dramàtic i brutal Cal destacar El treball de la terra…
Gio Ponti
Arquitectura
Arquitecte italià.
Format dins el grup de neoclassicistes milanesos, evolucionà cap a plantejaments racionalistes El 1928 fundà la revista Domus , una de les més influents de la postguerra, tant en arquitectura com en interiorisme Encarregat de la direcció de la V Triennale de Milà 1933, féu costat al grup dels arquitectes racionalistes La seva extensa producció s’inicià el 1923, i anà abandonant la rigidesa neoclàssica en una evolució que culminà el 1936 amb la Mostra della Stampa Cattolica i els edificis de la Montecatini, a Milà Arquitecte de la burgesia milanesa, el 1958 projectà l’edifici…
Manuel Rafael Pol i de Quimbert
Història
Espia.
Durant el trienni liberal dirigí el llatzeret de Maó i collaborà en el diari liberal Tertulia Patriótica Mahonesa Tot i això, anà al Principat amb cartes de recomanació com a reialista i la Regència d’Urgell li confià diverses missions, algunes a França Capturat pels liberals octubre del 1822, es digué espia liberal i féu delacions tan importants que el govern constitucional el premià en lloc de punir-lo, puix que permeteren de conèixer les vinculacions d’eclesiàstics de Maó, Barcelona i Vic fins i tot el bisbe mateix de Vic, R Strauch amb la Regència d’Urgell Mai no ha estat…
Joan Marroig i Vicens
Història
Anarcosindicalista.
Obrer del port i, ocasionalment, pintor, fou un dels dirigents de la Federació Local de Societats Obreres, organitzada el 1901, i un dels vocals obrers de la junta local de reformes socials 1900-03 A partir de 1909-10 anà a Inca, on creà una persistent influència de l’anarcosindicalisme El 1918, de nou a Palma, facilità l’entesa amb els socialistes i fou un dels organitzadors de la Federació de Societats Obreres de la casa del poble Es convertí llavors en el màxim dirigent del Sindicat Únic de Transports Marítims, com anteriorment ho havia estat de La Marítima Terrestre Collaborà…