Resultats de la cerca
Es mostren 14206 resultats
el Sepulcre
Priorat
Antic priorat de canonges del Sant Sepulcre, dependent de Santa Anna de Barcelona, situat al NW del municipi de Peralada (Alt Empordà), prop del veïnat de les Olives.
Existia ja el 1163 i tenia béns a Peralada, Cabanes, Espolla, Darnius i Terrades El 1435, ja sense comunitat, fou venut pel prior de Santa Anna al convent de carmelitans de Peralada Resten murs i l’absis de l’església del s XII, ara destinats a dependència del mas veí dit el Sepulcre
Sant Miquel de Cap-sa-roca
Església
Antiga església de la ciutat d’Olot (Garrotxa), situada al NE de la ciutat, a l’esquerra de la carretera de Girona a Besalú i Figueres.
Esmentada ja el 1701, la façana era del 1783 conservava uns notables retaules gòtics, procedents de l’antiga església de la Santa Creu, ara conservats al Museu Parroquial L’església fou cremada i destruïda el 1936 i dona nom al barri de Sant Miquel , en aquest sector d’eixample de la ciutat
pui d’Olivesa
Muntanya
Turó d’uns 1 000 m d’altitud que s’aixeca a la riba dreta de la Valira, davant la vila de Sant Julià de Lòria (Andorra), coronat per una vella casa (cal Bringuer), considerada com una de les més antigues de les Valls i on, segons la llegenda, prengué alberg Carlemany.
La denominació la Ceca , relativament moderna, ha fet suposar —sense cap prova fins ara— l’existència en temps llunyans d’una torre fortificada en aquell indret De l’esglesiola de Sant Mateu, encara en peu, en fa esment una donació de l’any 985-86 al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles
Vinhamala

Vinhamala
Damien Ramlot (CC BY-NC-ND 2.0)
Massís
Massís dels Pirineus axials, de materials paleozoics, entre Gascunya i Aragó (3.303 m alt.).
Hi neix l’Ara, que travessa la vall d’Ordesa i constitueix una de les dues capçaleres del Cinca Al vessant gascó hi ha una glacera, l’única dels Pirineus amb una veritable llengua glacial 21 km de llarg, les aigües de la qual s’escorren cap a la Gave de Pau
resveratrol
Química
Derivat de l’(E)-estilbè, és un estilbenoide (sovint anomenat incorrectament estilbè).
Es tracta d’una fitoalexina produïda de forma natural per diverses plantes quan pateixen l’atac de patògens com ara els bacteris o els fongs És un component del vi negre, ja que el raïm el produeix per defensar-se dels fongs Es ven com a complement alimentós, ja que té propietats antioxidants
carnosina
Química
Dipèptid de β-alanina i L-histidina que es troba principalment als músculs i al cervell.
Té propietats antioxidants com ara eliminar les espècies d’oxigen reactiu ROS i les espècies de nitrogen reactiu RNS, i la seva capacitat de reaccionar amb aldehids insaturats en alfa i beta formats a partir de la peroxidació dels àcids grassos de la membrana cellular També podria actuar al cervell com a neurotransmissor
Indicé
Ciutat
Nom d’una ciutat indígena ibèrica, que nasqué al costat de l’Empúries grega.
A l’època romana els seus habitants, amb els de les ciutats grega i romana, constituïren un sol municipi, amb el nom, en plural, d' Emporiae El nom d’Indicé només és conegut per una font molt tardana, d’època bizantina Les excavacions no han aconseguit fins ara de localitzar-ne els vestigis
Eleccions federals a Austràlia
La coalició conservadora Liberal-Nacional, liderada pel fins ara primer ministre Scott Morrison, guanya les eleccions generals a Austràlia Morrison, que va convocar eleccions anticipades l’11 d’abril, obté 77 diputats, un per sobre de la majoria absoluta a la Cambra de representants Els laboristes queden a 11 escons de distància 66
realitzable
Economia
Dit de l’element de l’actiu susceptible de convertir-se en recurs líquid, ja sia directament, o després d’un procés de manufacturació.
El primer és anomenat realitzable cert, i inclou crèdits a curt termini, lletres, etc, i el segon realitzable condicionat, car sols és convertible en disponibilitats després d’un procés de manufacturació El realitzable funcional és aquell actiu fix convertible en disponibilitats a llarg termini, com és ara la maquinària, els edificis, etc
provisor
Dret canònic
Jutge eclesiàstic que exerceix per delegació del bisbe la jurisdicció en els plets o les causes tocants al fur eclesiàstic.
Amb la promulgació del codi de dret canònic 1917, les atribucions es dividiren, en les cúries eclesiàstiques, entre el vicari general, que exerceix la jurisdicció graciosa o voluntària, i l’oficial o provisor fiscal , que exerceix només la contenciosa, pràctica ja estesa anteriorment en les cúries importants, com ara Tarragona, Barcelona o València