Resultats de la cerca
Es mostren 2035 resultats
Erectèon

L’Erectèon
Denis Brothier (CC BY-NC-SA 2.0)
Temple
Temple jònic, centre del culte de l’Acròpolis d’Atenes.
Prengué el nom d’Erecteu, una de les primeres divinitats d’Atenes Situat al lloc de la lluita entre Atena i Posidó i de la tomba de Cècrops, fou construït per Fílocles 421-306 aC, amb interrupcions Es compon de tres cossos una nau central, pròstil, amb tres cambres la d’Atena Poliàs, la imatge més antiga de la deessa, i dues més i, a una banda i a l’altra, dos pòrtics el de les cariàtides , amb escala, i un altre que tancava les traces del llamp de Zeus que havia matat Erecteu, que servien per a igualar les diferències de nivell del terra
illes Eòlies

Illes Eòlies Lipari
kuhnmi (CC BY-NC-ND 2.0)
Arxipèlag
Illes d’Itàlia, situades a la mar Tirrena, davant les costes del NE de Sicília.
Formen part de la província de Messina El grup és constituït per les illes de Lipari, la més gran i de la qual reben el nom 37,3 km 2 , Salina 26,1 km 2 , Vulcano 20,9 km 2 , Stromboli 12,2 km 2 , Filicudi 9,5 km 2 , Alcudi 5,1 km 2 i Panarea 3,3 km 2 , d’origen volcànic Les illes de Stromboli i Vulcano han donat nom a sengles tipus de volcans Són muntanyoses i escarpades la màxima altitud es troba a Salina, amb 962 m Hi dominen forts vents, que dificulten en gran manera la vegetació arbòria La majoria són quasi desertes, i la població es concentra a Lipari Hom produeix una tradicional…
Elbrus

L'Elbrus
twiga269 ॐ FEMEN (CC BY-NC 2.0)
Volcà
Cim
Volcà apagat de la serralada lateral del Gran Caucas, Rússia (5.642 m).
És el pic més alt d’Europa
Cobá

Carrer de Cobá
Claudio Montes (CC BY-NC 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Ciutat maia al nord de Yucatán, Mèxic.
Habitada durant part de l’imperi maia vell i part del nou Els seus monuments són dels segles VII al XII, i són importants els camins empedrats per sobre el nivell del sòl Hi ha 32 esteles de pedra
Conill

Panoràmica de Conill
Angela Llop (CC BY-SA 2.0)
Despoblat
Despoblat i antiga quadra de Tàrrega (Urgell), al NW del poble de la Figuerosa, en un turó (350 m) al peu del torrent de Sant Gil.
El poble, deshabitat des del 1980, el configuren cinc cases Cal Pont, Cal Palau, Cal Frare, Cal Cinca i Cal Vilafranca les quals junt amb l’església i altres dependències donen forma a una petita plaça, presidida per una antiga creu de terme Les esmentades cases pairals són construccions de la segona meitat del segle XVIII i l’església és del 1702 Històricament, l’indret fou conquerit per Ermengol IV d’Urgell, el qual hagué d’encomanar-ne la repoblació a algun dels seus cavallers Un document del 1151 diu que l’església de Conill pertanyia a la canònica de Solsona L’any 1754, Maria Helena de…
Bonaire

Vista de Bonaire
Donal Boyle (CC BY-SA 2.0)
Illa
Illa de les Petites Antilles (Sotavent), davant la costa de Veneçuela.
És formada per materials cretacis, recoberts en part per dipòsits corallins, i el clima hi és tropical semiàrid El principal recurs econòmic és l’agricultura, que aprofita l’aigua de la pluja, i l’explotació de fosfats i sal, per a l’exportació La capital és Kralendijk Fou descoberta el 1499 per Alonso de Ojeda i Amerigo Vespucci, i el 1634 passà a poder dels holandesos Terminal petroliera
vis sense fi

Vis sense fi
Markus Schweiss (CC BY-SA 3.0)
Tecnologia
Peça cilíndrica roscada que, en voltar sobre el seu eix, fa desplaçar una cremallera o fa girar una roda dentada que hi engrana.
tallareta cuallarga

Tallareta cuallarga
Carles Pastor iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids, de 13 cm (6 dels quals corresponen a la cua), que és de color bru, grisenc a les parts superiors i vermellós a les inferiors.
Habita entre garrigues al centre i al S d’Itàlia, al S i l’W de França, al S d’Anglaterra, tota la península Ibèrica, Còrsega, Sardenya i Sicília És comú als Països Catalans, llevat de les Illes, on és ocasional a l’hivern
talp de mar
Carcinologia
Crustaci decàpode de la secció dels macrurs, de la família dels palinúrids, del grup dels marxadors, d’uns 4 cm de llargada, amb l’abdomen robust i curt, el primer parell de potes marxadores desigual, una de prima i petita, i l’altra molt robusta i amb una enorme pinça.
De color groc taronja a rosa, és comú als fons arenosos de les mars dels Països Catalans
raigràs italià

Raigràs italià
Damon Tighe iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Herba anual o biennal, de la família de les gramínies o poàcies, de 0,5-1,5 m d’alçada, cespitosa, amb fulles de 3-8 mm d’amplada, les joves cargolades per les vores, i espigues de 15-30 cm proveïdes d’arestes llargues.
Originària de la regió mediterrània, és molt utilitzada en barreja de gespes, ja que és una de les primeres a germinar i créixer, cobrint la terra de verd També és cultivada com a farratge
