Resultats de la cerca
Es mostren 3142 resultats
Llei de l’Aran
Dret
Llei promulgada el 5 de febrer de 2015 per la Generalitat de Catalunya que regula l’autonomia de la Vall d’Aran
Substitueix la Llei sobre el règim especial de la Vall d'Aran del 1990 S’hi reconeix la realitat nacional occitana de la Vall d'Aran derogant en la pràctica l'estatut de comarca, estableix els drets històrics i la identitat de l'Aran amb la variant aranesa de l’occità com a llengua pròpia i que ha de ser la llengua d’ús normal i preferent de l’Administració al territori, incloent-hi l’escola, atorga el dret de decidir el propi futur i estipula un model de finançament revisable bilateralment al cap de tres anys i atorga al territori un diputat al Parlament de Catalunya No reconeix al Consell…
Campredó
Poble
Entitat municipal descentralitzada del municipi de Tortosa (Baix Ebre), situada a la plana regada de l’esquerra de l’Ebre, entre Tortosa i l’Aldea, vora el canal i el ferrocarril de Barcelona a València.
Al nucli de la població hi ha l’església de Sant Joan Baptista, un edifici de planta de creu grega inaugurat el 1984, amb una façana obra de l’escultor Domènech Fita i Molat en què s’explica la història del poble i uns vitralls de Domènec Fita L’antiga torre de Campredó segle XIV, tenia, juntament amb la de la Carrova a l’altra banda del riu, una funció defensiva damunt el curs de l’Ebre Hi ha establerts els polígons industrials Baix Ebre, en funcionament des del 1976, i Catalunya Sud, des de l’inici de la dècada de 2000 L’existència del lloc és mencionada ja vers el 1312 en un document…
Busa

Vista del pla de Busa (Navès)
© C.I.C.-Moià
Llogaret
Llogaret del municipi de Navès (Solsonès), que formà fins a mitjan segle XIX, amb l’antic terme del castell de Castelló, el municipi de Castelló i Busa.
L’església parroquial de Sant Cristòfol, romànica, situada a 1360 m d’altitud és al centre del pla de Busa , superfície gairebé tabular Les capes alternants margoses i calcàries de l’Eocè, de cabussament quasi vertical a la serra dels Bastets, formen una flexió gairebé en angle recte vers el sud, fins a collocar-se horitzontalment sota el suau sinclinal de la serra de la Busa , situada entre el Cardener, l’aigua d’Ora i l’aigua de Valls, i envoltada per una cinglera cingles de Busa formada pel Capolatell, el Capolat, el Cogul 1526 m alt, on culmina la serra, els serrats de la Llebre i de la…
coll de la Creu Coberta
Collada
Coll del pla de Barcelona, desfigurat per la urbanització de la ciutat, al punt més baix de la línia que entre la serra de Collserola i Montjuïc separa els vessants de les planes deltaiques del Besòs i del Llobregat.
Prop seu s’hi bifurcaven els camins des de Barcelona portal de Sant Antoni vers Molins de Rei pel coll Blanc que al seu pas per Hostafrancs ha conservat el nom de carrer de la Creucoberta i vers Sant Boi de Llobregat per Santa Eulàlia de Provençana El 1344 la ciutat hi construí una creu de terme, la creu de Sant Antoni, que consta ja com a coberta al s XV fou refeta el 1573 amb un baldaquí renaixentista Al s XV i fins el 1715 hom hi installà les forques principals de la ciutat la parròquia del Pi anava processionalment a cercar els cossos dels ajusticiats per tal d’enterrar-los, i entre els…
estany d’Ivars i Vila-sana

estany d’Ivars i Vila-sana
© Xevi Varela
Estany
Estany arreic del pla d’Urgell, als termes municipals d’Ivars d’Urgell i Vila-sana.
Originat en temps quaternaris com a dipòsit d’aiguamoll, en ésser establerts els regatges del canal d’Urgell 1861 fou aprofitat per a abocar-hi escorrialles d’un sector del canal, en relació amb la séquia segona Així s’enfondí fins a uns 4 m i assolí unes dimensions de 2,5 × 1,8 km Hom emprengué el sanejament d’aquestes aigües residuals, que, en les llargues secades, deixaven una capa de sals clorurs i sulfats Entre 1949 i 1951 fou dessecat i convertit en terres per al conreu El 1993 els ajuntaments d’Ivars d’Urgell i Vila-sana i la Diputació de Lleida iniciaren el procés legal per a la…
L’oficina electoral declara la victòria dels favorables al president Maduro en les eleccions a l’Assemblea Constituent
Les forces i els candidats favorables al president Maduro guanyen les eleccions del dia 29 a l’Assemblea Constituent, segons anuncia l’oficina electoral Aquest resultat és rebutjat per l’oposició destacats líders de la qual són a la presó, que va cridar al boicot i que anuncia que només ha votat prop del 20% del cens Les eleccions, que van tenir lloc el dia 29 de juliol, van estar dominades per la violència, amb el resultat d’una desena de morts El 16 de juliol, l’oposició va convocar un referèndum declarat illegal pel Govern veneçolà que rebé suport internacional, entre d’altres, del Govern…
poder
Política
Dret administratiu
Conjunt de funcions de l’administració pública en ordre a dictar, executar i interpretar lleis, a dirigir l’administració del benestar públic i a sostenir l’ordre públic.
Llur concentració tradicional en una sola persona rei, sobirà, ministre, etc, que hom coneix per poder absolut , ha degenerat normalment en despotisme i en dictadura Amb vista a evitar-ne l’arbitrarietat, tractadistes i politicòlegs n'han establert diverses classificacions i divisions Als països democràtics hom ha establert la divisió de poders , separació real entre el poder legislatiu senat, parlament o corts, el poder executiu el govern pròpiament dit i el poder judicial tribunals D’altra banda, els caps d’estat rei, president exerceixen un poder moderador entre els tres poders El principi…
Karl Bernhardovič Radek
Història
Pseudònim de Karol Sobelsohn, revolucionari polonès.
D’una família jueva profundament germanitzada, entrà a la socialdemocràcia polonesa, de la qual passà a l’alemanya i n'encapçalà l’ala radical, enfront de la decisió de votar els crèdits de guerra 1914 Expulsat del partit, emigrà a Suïssa i participà en la conferència de Zimmerwald Amb la Revolució Russa anà a Petrograd i ingressà en el partit bolxevic Amb Trockij, participà en les converses de pau de Brest-Litovsk Membre del comitè central del partit bolxevic 1919, fou secretari de la Tercera Internacional 1920 i ocupà altres càrrecs importants De posicions extremistes, home hàbil,…
Joaquim Xicoy i Bassegoda
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en assessoria empresarial i de 1954 a 1958 fou membre de la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona Inicià la seva activitat política el 1954, en el Partit Demòcrata Cristià, i el 1975 s’incorporà a la Unió Democràtica de Catalunya, de la qual fou vicepresident del Consell Nacional 1979-1980 i president del comitè de govern 1981-1982 Membre de la Junta de Seguretat de Catalunya 1980-1982 i diputat per la circumscripció de Barcelona al Congrés dels Diputats de 1982 a 1986, aquest any fou nomenat conseller de…
Georgy Dimitrov
Georgy Dimitrov
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític búlgar d’origen proletari.
Secretari de la Unió Professional d’Obrers Impressors de Sofia 1900, adherit al Partit Socialdemòcrata de Treballadors Búlgars 1902, prengué la direcció dels sindicats búlgars 1909 En adherir-se el Partit Socialista d’Esquerra a la Tercera Internacional, en fou delegat al III Congrés 1920 Dirigí la insurrecció antifeixista búlgara 1923, per la qual cosa hagué d’exiliar-se a Viena i a Berlín Després de l’incendi del Reichstag, fou detingut el seu procés, que començà a Leipzig i continuà a Berlín, es convertí en un dels processos polítics de ruptura més importants, on Dimitrov passà d’acusat a…