Resultats de la cerca

Cap del bàndol beaumontès, després de la reconciliació d’aquest amb Joan II de Catalunya-Aragó, acompanyà el rei amb forces navarreses a la campanya de l’Empordà i fou fet presoner a la batalla de Viladamat 1467 L’any següent es casà amb Elionor d’Aragó, filla illegítima de Joan II Però des del 1469 entrà de nou en conflicte amb el rei, que seguí la política a favor dels agramontesos Obtingué, però, la protecció del futur Ferran II de Catalunya-Aragó, a qui era d’utilitat en les seves mires envers Navarra Des del 1494 estigué en guerra contra els reis de Navarra Caterina I i Joan…

Lluità contra els indis 1832 i fou diputat whig per Illinois 1834-42 Es graduà en dret i s’oposà a la guerra contra Mèxic i a la creació del districte federal de Washington, per la qual cosa no fou elegit senador El 1854 es pronuncià contra l’esclavitud als estats del NW i a favor de la fórmula federal, i el 1856 entrà al partit republicà Malgrat no haver estat elegit senador, s’enfrontà al demòcrata esclavista Stephen Arnold Douglas Lincoln fou elegit president el 1860, i aleshores els estats sudistes se separaren i formaren la Confederació Sudista L’expansió industrial i…

Cursà lleis a la Sorbona Militant del partit Destour, se’n separà el 1934 i fundà el Parti Socialiste Destourien La seva intensa activitat a favor de la independència de Tunísia el convertí en l’interlocutor amb el govern de Mendès-France President de l’assemblea nacional i cap del govern del nou estat tunisià independent 1956, deposà el bei i proclamà la república 1957, de la qual esdevingué president En l’economia, assajà amb poc èxit un socialisme moderat Feu costat al FNL d’Algèria i aconseguí la retirada de les forces franceses de la base de Bizerta, bé que en general…

Era fill del tercer duc borgià de Gandia Joan de Borja i Enríquez A la mort del seu pare 1543 regí el ducat de Gandia per encàrrec del seu germanastre Francesc de Borja i d’Aragó, aleshores lloctinent de Catalunya El 1545 fou confirmat com a mestre de Montesa per la intervenció del rei orde de Montesa Fou capità general de Tilimsen i Tunis 1567 i alcaid d’Orà i de Massalquivir, ciutats que fortificà El 1571 retornà a la península Ibèrica i renuncià 1587 al maestrat de Montesa a favor de la corona, tot i que es reservà el títol fins a la mort La seva preocupació principal durant…

Fill de Joan Carles de Borbó i de Bragança , net de Carles Maria Isidre de Borbó i nebot del comte de Montemolín El 1866 es casà amb Margarida de Borbó, filla del duc de Parma, i reorganitzà el carlisme En el seu primer manifest polític 1869 prometé la defensa de la unitat religiosa, la descentralització política i el proteccionisme econòmic El mateix 1869 feu un intent militar a favor de la causa carlina i disposà de la collaboració de Ramon Cabrera El 1872 impulsà la lluita carlina que s’estenia a Catalunya —on prometé derogar el decret de Nova Planta—, al País Basc i a…

Aquesta església és documentada l’any 1093, en què rebé un legat d’un modi per a la illuminació del seu altar, encara que el lloc, i més concretament el seu castell, és documentat uns anys abans, el 1091 En el testament de Ferrera de Montferrer, del 1125, que deixà el castell de Montferrer al seu marit i, després d’ell, al seu fill, s’esmenten els clergues de Sant Vicenç El lloc i el castell de Montferrer passaren a l’església d’Urgell al principi del segle XIII, amb les deixes d’Arnau de Castellbò a favor de la Mitra, possessió que mantingué fins al segle XIX L’església…

Aquesta església era situada prop de l’església de Sant Miquel de Ponts, construïda vora la torre o Bastida de Ponts i situada a l’actual Farga de Moles En l’acta de consagració de Sant Miquel, l’església de Sant Cristòfol figura entre els béns amb què el prevere Cristià, fundador de totes dues esglésies, dotà Sant Miquel L’any 990, un nebot del fundador, el prevere Cristià, va fer donació de la part que li corresponia de les esglésies de Sant Miquel i Sant Cristòfol de Ponts a favor del bisbe Salla i de Santa Maria de la Seu el donador es reservava la propietat, mentre visqués,…

L’any 1019 apareix l’església de Sant Dalmai, com a “ Sancti Dalmatii de Tornavels ”, en una dotació feta per a la canònica gironina El 10 de maig de 1185, una butlla del papa Luci III confirmà, entre d’altres coses, tots els drets que el monestir de Sant Salvador de Breda tenia sobre l’església parroquial de Sant Dalmai L’any 1246, una nova butlla a favor del monestir de Breda, aquesta vegada del papa Innocenci IV, torna a citar l’església de Sant Dalmai entre les seves possessions Com a confirmació de la seva dependència territorial del castell de Brunyola, l’any 1279 és citada…

El primer esment del lloc d’Escàs és del 1124, en què Gelura, vídua de Bernat Caregue, donà al comte Bernat els béns que tenia al lloc d’Escàs, si bé el castell d’Escàs es documenta l’any 1069 Escàs apareix amb el nom Sescas en la confirmació de béns atorgada pel papa Alexandre III a favor del monestir de Gerri l’any 1164 Es coneixen notícies de l’església de Santa Coloma d’Escàs a partir de la fi del segle XVI, com a sufragània de l’església de Caregue, integrada a l’oficialat de Sort En canvi, l’església de Caregue apareix citada en sengles relacions d’esglésies parroquials del…

Monestir o casa monàstica situada entre Sant Martí de Barcedana i el Montsec, dintre de l’antic terme de Llimiana Dos falsos de Gerri del 930 i del 953, que es creu que foren redactats al final del segle XI, l’anomenen Sant Privat de Marevalle La butlla del 1164 del papa Alexandre III de confirmació dels béns de Gerri, s’hi refereix simplement com a “ ecclesiam Sancti Privati iuxta Limignanam ” Segons la notícia d’un regest, el 1229 el monjo Bernat, que tenia cura de Sant Privat, va adquirir a favor d’aquesta església un alou situat al terme del Castelló Sobirà deu anys més tard…