Resultats de la cerca
Es mostren 1271 resultats
Llenguadoc
Llenguadoc La catedral de Sant Pèire, a Montpeller
© Fototeca.cat
Regió del SE d’Occitània que limita al N amb el Lionès, a l’E amb el Delfinat i Provença, al S amb els Països Catalans, al SW amb el País de Foix, a l’W amb Guiena i Gascunya i al NW amb Alvèrnia, i s’estén des del massís de les Corberes, al SW, fins al Roine, a l’E, i des de la mar Mediterrània fins al Massís Central; inclou els departaments d’Aude, Gard, Erau i Losera, i l’Alta Garona (Tolosa).
El Llenguadoc és format per una plana litoral, llarga d’uns 200 km i estreta, que s’eixampla per les valls de l’Aude i el Roine, i per un conjunt de graons calcaris garrigues que pugen cap a terres altes els Causses al centre, les Corberes al SW, les Cevenes a l’E La costa és formada per platges sorrenques, i hi abunden els cordons litorals que tanquen estanys Climàticament és un país de transició entre la Mediterrània i l’Aquitània característiques atlàntiques, amb predomini de clima mediterrani els eqstius són molt secs amb temperatures que arriben a 40°C i els vents són forts tramuntana…
Fagina
La fagina Martes foina és semblant a la marta, però se’n distingeix perquè té el color general menys rogenc i més de color de xocolata, i per la taca gular o pitet que és sempre blanca i, sovint, més extensa que la de la marta Té les plantes dels peus sense pèls Antonio Bea És d’estructura semblant a la marta La longitud del cap i tronc és de 420-560 mm, la de la cua 200-320 mm, la de l’orella de 31-48 mm i la del peu posterior de 71-95 mm Els mascles són una mica més grans que les femelles La fagina pesa de 850 a 1700 g Les fagines d’Eivissa, segurament extintes, devien de ser més petites…
Tortuga mora
Morfologia La tortuga mora Testudo graeca , com la seva congènere, la tortuga mediterrània T hermanni , presenta poblacions molt reduïdes en gravíssim perill d’extinció Javier Andrada La closca d’aquesta tortuga pot mesurar fins 25 cm de longitud i és més regular que la de l’espècie precedent Aquesta espècie presenta esperons a les cuixes, una sola placa supracaudal i escates anteriors més aspres a les potes davanteres Manca l’escata grossa de la punta de la cua Per la resta d’aspectes, és molt semblant a la tortuga mediterrània T hermanni El cap i les potes són de color gris groguenc,…
suricata

Suricata
© Lluís Prats
Mastologia
Mamífer carnívor de la família dels vivèrrids, de costums terrestres i excavadors, que habita en colònies de fins a una quarantena d’individus a les sabanes seques de l’Àfrica meridional.
Té una cua llarga i forta, que utilitza per a mantenir-se dret Viu entre dotze i catorze anys, i és principalment insectívor, malgrat que també menja petits vertebrats, ous i plantes Excaven en grup, amb un sentinella que vigila la possible arribada de depredadors Els seus crits tenen un significat específic, relatiu al tipus de depredador i a la seva distància
nkole
Etnologia
Individu d’un poble de l’Àfrica oriental del grup bantú que habita els territoris situats entre els llacs Edward i George i el Tanganyika, a l’extrem SW d’Uganda.
Són uns 500 000 individus 1960, dividits en dos grups socials ben diferenciats els hima , poble de pastors, i els iru , poble de pagesos
kirguís
Etnologia
Dit de l’individu d’un poble de raça turànida amb mestissatge mongòlic que parla un dialecte turc i habita al Kirguizistan i a la regió autònoma del Xinjiang Uighur, Xina.
En nombre d’uns 1 500 000, els kirguisos viuen de la ramaderia nòmada, però es van tornant sedentaris i s’estableixen a les granges estatals Temps enrere hom confonia sovint el dialecte turc dels kirguisos i el dels kazakhs, motiu pel qual aquests eren anomenats kirguisos, i els qui pròpiament ho eren, karakirguisos o kirguisos negres
dinka
Etnologia
Individu d’un poble melanoafricà que habita la conca central del Nil i que amb els alts xíl·luks, els nuers, els manais i d’altres formen els pobles de cultura nilòtica.
Poble ramader, practica també la pesca i la caça, i l’organització econòmica és determinada per l’existència de dues estacions, la plujosa maig-octubre i la seca novembre-març Agrupats en tribus políticament independents i en clans exogàmics i patrilineals, creuen en un ésser suprem i reten culte als avantpassats i als tòtems
cat | cata
Història
Individu pertanyent a un poble germànic que habità les terres entre el Rin, Main i Lahn, un dels més hostils a l’ocupació romana durant els regnats d’August i Tiberi.
raça khoisànida
Antropologia física
Raça que habita al desert de Kalahari i a les regions estèpiques veïnes i és formada per dos grups de poblacions: els khoikhois (impròpiament dits hotentots) i els sans (impròpiament dits boiximans).
Llurs representats són dolicocèfals o mesocèfals, de talla petita, pell groguenca o bruna, cabells molt cresps, llavis carnosos però no eversos, orelles molt petites mancades de lòbul, curvatura vertebral a la regió sacrolumbar i esteatopígia