La fagina (Martes foina) és semblant a la marta, però se’n distingeix perquè té el color general menys rogenc i més de color de xocolata, i per la taca gular o pitet que és sempre blanca i, sovint, més extensa que la de la marta. Té les plantes dels peus sense pèls.
Antonio Bea.
És d’estructura semblant a la marta. La longitud del cap i tronc és de 420-560 mm, la de la cua 200-320 mm, la de l’orella de 31-48 mm i la del peu posterior de 71-95 mm. Els mascles són una mica més grans que les femelles. La fagina pesa de 850 a 1700 g. Les fagines d’Eivissa, segurament extintes, devien de ser més petites que les que acabem de ressenyar, però, tanmateix, bastant semblants a les de Creta, Crimea i l’Orient Mitjà.
Biologia
Diagrama percentual (en freqüències relatives) explicatiu de la dieta de la fagina (Martes foina) als massissos del Montseny i del Montnegre, expressat en percentatge de biomassa.
Josep Manuel Melo, original de Jordi Ruiz Olmo i Gloria Jordàn.
El seu hàbitat és condicionat per la presència de la marta. Als indrets on ambdues espècies coexisteixen, per exemple a les valls de Benasc (alt Éssera), Boí (Pallars Jussà) i Isil (Pallars Sobirà), la Vall d’Aran i la Cerdanya, viu a zones rocoses a prop de construccions humanes, preferentment deshabitades (graners, bordes, etc.). A hàbitats mediterranis en què manca la marta, és, tanmateix, molt ubiqua i ocupa taques vegetals molt variades, però sempre manté la seva preferència per les formacions rocoses. Aquest comportament suggereix l’existència de competència per l’hàbitat entre ambdues espècies. Els seus hàbits reproductors són, també, semblants als de la marta.
La dieta de la fagina és variada i semblant a la de la marta, però sembla que depèn dels micromamífers menys que aquesta. Consumeix gustosament mel i fruites, i, en els llocs on és comensal de l’home, caça ratolins i coloms i menja molts ous.
És preferentment crepuscular i nocturna, per bé que, de vegades, és observable durant el dia; ha estat vista, per exemple, a Santa Fe del Montseny (Vallès Oriental, 1983), a mig matí. Grimpa pels arbres pitjor que la marta i es desplaça menys hàbilment sobre la neu, però la seva seguretat a les roques és més gran. Té els òrgans dels sentits ben desenvolupats. Utilitza com a llorigueres les coves i les esquerdes entre roques, els arbres balmats i, als Pirineus, les golfes, les bordes, els corrals, etc.
Corologia
Àrea de distribució de la fagina (Martes foina) als Països Catalans.
Maber, original dels autors i de Juan Jiménez i Vicente Urios.
Ocupa una ampla franja al S de la regió paleàrtica, per bé que no es troba al N d’Àfrica. A Europa, no és a les illes Britàniques, Escandinàvia gran part de Rússia. Al continent asiàtic, s’estén des de l’Àsia Menor fins al Tibet, Mongòlia i Manxúria. Habita tota la península Ibèrica. Als Països Catalans, és absent en algunes zones humides, com les dels aiguamolls de l’Empordà, el delta del Llobregat, el delta de l’Ebre, l’albufera de València i les salines de la Mata i de Torrevella. A les Balears, va existir a Eivissa, on s’han extingit en una data recent indeterminada.