Resultats de la cerca

Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Madrid 1945 La seva activitat en el cos tècnic del Ministeri de la Governació el portà a Barcelona l’any 1951, on, sota la direcció de Josep M Font i Rius, presentà la seva tesi doctoral 1958 Fou ajudant de la càtedra del professor Font i Rius a la Universitat de Barcelona, i després guanyà la càtedra d’història del dret de la Universitat de Saragossa 1966 Posteriorment, exercí a les universitats de La Laguna, País Basc i, de nou, Barcelona 1979 Es vinculà personalment i professionalment amb Catalunya i amb la recerca de la…

Es llicencià el 1951 Deixeble de Jaume Vicens i Vives, fou lector de castellà a Durham 1954-55, professor a la Universitat de Barcelona 1959, catedràtic d’història contemporània a València 1966 i, des del 1971, de la de Barcelona S’especialitzà en l’estudi de la població, història agrària i els moviments socials als Països Catalans D’entre els seus estudis cal destacar La colonia mercantil francesa en Barcelona a mediados del siglo XVII 1956-59 i, en collaboració amb Jordi Nadal, La population catalane de 1553 à 1717 1960, Barcelona en 1717-1718, un modelo de…

Catedràtic de filosofia a la Universitat de Barcelona des del 1986, el seu àmbit de treball és la història de la filosofia, on, seguint paràmetres extrets de Heidegger, ha desenvolupat una importantíssima tasca de relectura de les tradicions grega i moderna Destaquen entre les seves obres Historia de la filosofía 1973, Releer a Kant 1989, De Grecia y la Filosofía , 1990 i Cálculo y ser 1991

És autor d’una Historia del santuario de NS de la Misericordia 1759 o de la Mare de Déu de l’Avellà, d’uns Goigs en honor de la imatge venerada allí, d’una Historia verídica del Santísimo Misterio de Aguaviva 1762, miracle segons la tradició esdevingut a Aiguaviva de Bergantes Matarranya el 1475, d’un Devocionario eucarístico 1766 i d’altres escrits relacionats amb Catí, inèdits

Doctor en pedagogia i catedràtic de teoria i història de l’educació a la facultat de pedagogia de la Universitat de Barcelona És membre de la Societat Catalana de Pedagogia i del Consell Escolar de Catalunya, i president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans IEC Ha publicat nombrosos treballs sobre història de l’educació i política educativa

Fou fundada per Pere Àngel de Tarassona, com a continuació del diari del mateix nom Publicà articles de tema miscellani El 1775 en reprengué la publicació i hi féu aparèixer, en setmanes alternes, la Crònica de Jeroni Pujades, traduïda al castellà per ell mateix, i una Historia de Mauritania y del Reino de Argel En 1776-77 publicà El blasón de Cataluña , història apòcrifa d’EBarelles

És autor, entre altres treballs, de Creació i història del Real Colegio de Cirugía de Barcelona 1936, Estudi crític de l’obra científica de Ramon Turró 1950, La medicina astrológica durante el siglo XIV en la Corona de Aragón 1959, L’ensenyament de la medicina a Barcelona del segle XII al segle XX 1971 i Història de la Medicina Catalana a la Corona d’Aragó 1973

Després de seguir els estudis eclesiàstics, es llicencià en història a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1976, especialitzant-se en història medieval Arxiver de l’Arxiu Diocesà de Girona des de l’any 1975, el 1980 passà a l’Arxiu Capitular de la Catedral de Girona Ha impartit docència a la Universitat de Girona com a professor de paleografia És autor de Girona Carolíngia 1988

Residí a Roma i a Madrid, on fou acadèmic de la història Degà de Xàtiva 1808 Traduí al castellà Diògenes Laerci, Epictet i Vitruvi És autor de drames Orestes en Sciro , 1790 i de les obres Compendio cronológico de la historia de España 7 volums, 1795-1803, reeditada el 1841, Compendio histórico del Cisma Grande de Occidente 1849, a més d’opuscles històrics i paleogràfics

Teòric i representant del positivisme, és autor de contes, com O życie ‘Per la vida’, 1879, d’obres dramàtiques, com el cicle Nieśmiertelne dusze ‘Ànimes immortals’, 1876-89, i d’estudis filosoficosocials, entre els quals una Historia chłopów polskich ‘Història dels camperols polonesos’, 1925-28 Fou partidari de millores socials i volgué introduir la cultura occidental per tal d’eliminar els romàntics somnis nacionalistes