Resultats de la cerca

Germà de Joan Larrea i Espeso Com a militar, intervingué en la defensa de Buenos Aires durant les invasions angleses, integrat al Batalló de Voluntaris de Catalunya, amb el grau de tinent L’any 1812 s’incorporà com a ajudant major al regiment de granaders a cavall, el 1813 esdevingué capità del Batalló de Llibertats de Buenos Aires i el 1814 ascendí a sergent major i a comandant d’esquadró Arran del motí de Fontezuelas, fou desterrat, però el 1823 retornà a l’Argentina Recuperà les seves funcions i participà en la guerra contra el Brasil i, posteriorment, intervingué en la defensa de la…

L’any 1959 s’incorporà a Televisión Española, on desenvolupà la seva carrera professional Destacà com a presentador del programa Polideportivo , entre els anys 1974 i 1980, que creà escola de periodistes esportius Destacà en la descripció realista dels aspectes tècnics del joc Juntament amb Josep Maria Casanovas, l’any 1982 retransmeté el primer partit de futbol en català televisat de la història, l’anada FC Barcelona - Lokomotiv de Leipzig dels quarts de final de la Recopa d'Europa Fou també un dels primers locutors a especialitzar-se en la retransmissió dels partits de bàsquet Treballà…

S’inicià professionalment el 1939 a Ràdio Barcelona , on fou locutor en cap, i posteriorment conduí programes d’entreteniment a Radio España De 1956 a 1958 visqué a Veneçuela, on treballà en televisió Després de dos anys a la Cadena Ser i de nou a Ràdio Barcelona, el 1960 s’incorporà a Televisión Española al capdavant de programes com Carrusel i altres, i de 1976 a 1981 presentà i dirigí el que li donà més renom les entrevistes setmanals de A Fondo , en les quals conversà amb un gran nombre de personatges destacats del món de la cultura, entre els quals Jorge Luis Borges, Julio Cortázar,…

Fill de Josep Antoni Grífols i Roig , cursà les carreres de química i de farmàcia, que començà el 1936 El 1940 s’incorporà als Laboratoris Grífols  d’hemoderivats, fundats pel seu pare El 1951 introduí la plasmafèresi, una tècnica fiable per a l’obtenció de plasma sanguini, a partir de la qual basà el gran desenvolupament de l’empresa En fou director tècnic fins el 1976, any que assumí el càrrec de conseller delegat fins el 1987, que fou succeït en el càrrec pel seu fill Víctor Grífols i Roura  i ocupà la presidència fins el 2001 del holding creat a partir de l’empresa, i n’inicià la…

El 1974 feu les seves primeres exploracions amb l’Associació Excursionista de Reus El 1976 accedí al cos docent de l’Escola Catalana d’Espeleologia, on fou instructor des del 1979 i, al cap d’uns quants anys, director del departament El 1983 fou un dels fundadors i primer president de la Societat d’Investigacions Espeleològiques de Tarragona SIET El 1987 participà en la seva expedició més important la incursió al BU-56, també anomenada Illaminako Ateak Navarra El 1996 s’incorporà a l’equip d’exploració de la Cova Urbana de Tarragona Rebé el premi collectiu Font i Seguer al millor treball…

Fill de Víctor Grífols i Lucas Llicenciat en ciències empresarials per la Universitat de Barcelona, el 1973 s’incorporà a l’empresa familiar d’hemoderivats, Grífols , de la qual fou director d’exportacions i de vendes Succeí el seu pare com a conseller delegat el 1987 i continuà l’expansió començada pel seu pare, que convertí la companyia, gràcies a la implantació internacional i a l’adquisició o a la participació en empreses del sector, sobretot als Estats Units, en una de les primeres a escala mundial Des del gener del 2017, que el seu fill Víctor Grífols i Deu Barcelona 1976 i el seu…

Estudià dret i intervingué en l’edició de Las siete Partidas Publicà novelles Enrique y Mercedes , 1840, que incorpora versos en llengua catalana i drames històrics Un Bara , 1844, i collaborà, entre altres periòdics, a “El Vapor”, Diario de Barcelonal , en què ressenyà elogiosament Lo ↑ Gaiter del Llobregat , i La Discusión Defensà el proteccionisme i la desamortització i fou promotor de la Junta de Fàbriques i de les societats ferroviàries, i diputat a Corts Collaborà amb el pseudònim Berenguer Leal a “El Barcelonés” i dirigí “El Bien Público” Publicà estudis històrics, biogràfics i…

Especialista en cirurgia ortopèdica, participà com a regatista en les proves de la classe finn de vela dels Jocs Olímpics de Mèxic del 1968, Munic del 1972 i Mont-real del 1976, i es proclamà campió del món en una ocasió També practicà el rugbi, i formà part deu vegades de la selecció nacional belga El 1989 fou elegit president del Comitè Olímpic belga Membre del COI des del 1991, posteriorment fou president de la Comissió Mèdica de la Federació Internacional de Vela El 1998 s’incorporà al comitè executiu del COI Responsable de la Comissió de Coordinació dels Jocs de Sydney 2000 i dels Jocs d…

Fill d’un enginyer dels Laboratoris Bell, es graduà en física a la Universitat de Harvard, on es doctorà el 1968 Compaginà aquests estudis amb l’interès pels ordinadors i la informàtica, aleshores en els inicis, en els quals es convertí en un expert, cosa que li permeté treballar al MIT com a programador L’any 1967 s’incorporà als Laboratoris Bell, on amb Kenneth Thompson i altres dissenyà el sistema operatiu UNIX, que representà una fita en la simplificació i l’accessibilitat en l’ús dels ordinadors personals Ritchie fou també un dels principals artífexs del llenguatge de programació C , que…

Estudià al Conservatori de Ginebra amb L Auber piano i al de París amb N Boulanger composició El 1950 ingressà al Conservatori de Moscou, on fou alumne de J Šaporin El seu estil obert i cosmopolita li valgué les crítiques d’altres compositors soviètics, i després de l’estrena del Concert per a orquestra 1954 fou expulsat del Conservatori El 1964 la seva música fou pràcticament proscrita i llavors es decidí a dirigir el grup coral Madrigal i a fer de clavicembalista En la seva obra incorporà els models d’A Schönberg i d’A Webern amb noves textures rítmiques i un delicat puntillisme, com en…